Al maig, teatre al Guix.

Sovint, quan vaig a cursos de formació, me n'adono de dues coses. Una és que molts dels que els imparteixen coneixen molt bé allò de què parlen. L'altra és que alguns fa temps que no estan a primera línia de batalla. Fa temps que han deixat les aules i es dediquen a formar mestres d'oïdes. De records d'experiències viscudes. En un inici, allò que deien era força proper a l'auditori que tenien al davant, però amb el temps, la distància entre allò que expliquen i la realitat és sorprenent. Sobretot amb els exemples o els materials complementaris que fan servir.
Seguint aquest raonament, trobo lògic que els mestres que estem a trinxeres -deixeu-me fer servir aquesta expressió més com una expressió romàntica que com a metàfora visual- plasmem allò que fem per tal que serveixi a d'altres, ja sigui com a model a seguir o bé a obviar. De la mateixa manera m'agrada animar a tots els mestres que conec, que recullin les pràctiques que fan, que les posin negre sobre blanc per compartir, per d'aquesta manera, entre tots, anar fent escola. Si no es fa des de les aules, hi ha el perill que es teoritzi sense conèixer la realitat, partint d'uns exemples erronis o bé s'oblidi d'on es ve. Per això escric i envio aquests escrits a diferents publicacions i ells ja decidiran.
Avui, després de mesos d'haver enviat un escrit a la revista Guix, m'han dit, no sense alguns retocs a fer, que em publicaran al maig un article. Un escrit referent a una de les activitats que fa més anys que faig i de les que estic més convençut de la seva importància: el teatre.
De fet, fer teatre és una moguda. És un gran esforç. Darrera d'una obra hi ha molt de treball. Molts treballs paral·lels que, a vegades, passen desapercebuts, però que hi són. No parlo només del treball interpretatiu, memorístic o bé escrit si es fa algun tipus de programa o cartell, sinó d'un treball emocional intens, des de qüestions personals a d'altres més de caire grupal.
Una obra de teatre és intensa i ho és perquè toca molts aspectes i molts d'aquests són profunds. Aspectes que sovint poden quedar amagats si no es van a buscar.