diumenge, 28 de febrer del 2021

Jocs d'infants

Fa força anys, en aquella època en que marxaves de casa al matí i només tornaves a les hores dels àpats, guiats per un sisè sentit, sense telèfons ni rellotges, vam anar amb uns amics d'aventura. A investigar uns túnels misteriosos que hi havia a Castellar, prop de la fàbrica del vidre. Al mig del bosc hi havia una porta, que donava a unes escales que baixaven avall, cap a una foscor intrigant. 
Un dia, decidits a descobrir on portaven aquelles escales, vàrem quedar per anar-hi. Agafàrem unes motxilles i les omplírem de tot allò que en aquell moment ens semblà indispensable. Una corda, lots, walkie-talkies, menjar, aigua, roba d'abric i quatre coses més i decidits i valents, anàrem amb bicicleta cap allà. 
Era un dia calorós. Vàrem arribar ja suats i amb el cor un xic encongit, però amb aquella seguretat que t'obliga la decisió presa, vàrem baixar les escales. Era un tram curt que anava a parar a un passadís, en la foscor més absoluta. A dins, la suor de fora es convertí en pell de gallina pel contrast de temperatura. El passadís feia alguna ziga-zaga al principi però ràpidament s'estenia en un tram recte i llarg. Les parets eren de maons. A terra hi havia pedres, alguna deixalla i poca cosa més, tot il·luminat pels feixos de llum dels nostres lots que també ens descobrien volves de pols dansant al nostre pas. Un tros més enllà, tornava a fer el passadís ziga-zagues per després acabar en un altre tram d'escales, però aquest cop cap amunt, cap a una altra porta al mig del bosc. 
Ho recordo clarament. Una aventura. Amb ulls d'infant havia estat una  gran vivència. Amb el temps vàrem descobrir que era un antic refugi antiaeri de la guerra civil abandonat. 
Avui, els infants de l'escola, han organitzat pel seu compte una guerra de Nerfs, aquelles armes que llencen bales d'espuma per Talamanca. Ho tenien tot ben organitzat. Han passat tot el dia jugant. Duien menjar per dinar i tenien unes normes ben establertes. El terreny estava marcat amb cintes de plàstic. Els camps ben separats un de l'altre i entremig, un gran espai boscós, ampli, sense tanques. I ho han viscut plenament, com aleshores nosaltres la nostra expedició i no sé massa perquè, però veure'ls voltar sols pel bosc, jugant, organitzant-se, sense adults, m'ha fet pensar en aquell dia, en que sent nens vàrem fer de grans i vàrem intentar pensar com si fóssim grans i com ens sentírem d'orgullosos en tot moment. 

dimarts, 2 de febrer del 2021

Per la vall de Marfà

Aquest diumenge vàrem anar amb els nens cap a Marfà. Vàrem deixar el cotxe a la pista que uneix Monistrol de Calders i Moià i des d'allà, vàrem seguir el camí que baixa fins a Marfà. Aquest travessa el riu i passa per sota d'unes parets de roca, on es troba la casa i l'ermita de Sant Pere de Marfà. No ens hi vàrem poder apropar massa, ja que està tot tancat. 
Després de reposar un poc, vàrem seguir el camí cap al molí de Brotons. És una passejada ben bonica, alguns trams ran de riu, amb uns boscos de pins ombrívols. Abans de creuar-lo, a l'alçada de la font nova de la Tosca, que no rajava, vàrem estar jugant al riu. 
Al cap d'una estona, prenguérem el corriol que surt de la pista i porta al molí. Aquest es troba en una balma, sota el sal d'aigua, on es forma un petit embassament gràcies a una presa que hi ha. A dins del molí, molt deteriorat. es veuen unes quantes pedres de molí, alguna formant part de les parets. 
Feia temps que hi havia anat, diria que en una d'aquelles sortides que fèiem amb mon pare i el record, segurament distorsionat per l'efecte emocional, em feia témer que l'indret em decebria. que l'hauria magnificat.  Ara bé, no només em va agradar molt, sinó que els comentaris de sorpresa dels meus fills em feren adonar que el lloc, viscuts apart, és un lloc molt bonic. Sorprenent. Digne de visitar. 
Vàrem estar una estona jugant allà, llençant pals a l'aigua al Quet, el gos, i pujant i baixant les parets que hi ha allà. Més tard, vàrem tornar a la pista que puja fins al creuament de la pista principal i des d'allà, al cotxe.




Fa uns dies vaig anar al salt de la Baga Cerdana, un altre indret interessant per visitar, tot i que no baixava massa aigua. De fet, tenim un entorn que amaga indrets molt especials i només cal temps i ganes per anar-los descobrint. De fet, des que vaig instal·lar-me l'aplicació Windy maps al mòbil, vaig seguint diferents camins i vaig trobant indrets molt bonics.