diumenge, 25 de juliol de 2021

Puig de Sant Marc ( 1.327 m. ) i Puig de les bruixes ( 1.390 m. )

 

Ahir vam anar uns quants de la colla cap a Sadernes ( 274 m. ). Vam deixar el cotxe allà i vàrem prendre la pista que et porta fins al pont de Valentí, al costat de la riera de Sant Aniol. Poc després d'aquest, el camí es bifurca i arribes a Talaixà, on hi queden l'ermita i el refugi sencers, i un parell de construccions mig en runes. No hi havia massa gent, un parell de grups que dormien al refugi. Nosaltres teníem clar que volíem fer bivac. Feia força vent, tot i que de mica en mica va anar afluixant. 

L'endemà al matí, avui, hem enfilat cap al Puig de Sant Marc (1.327 m. ). Puja força. Tot el camí està marcat amb marques grogues, tot i que algun tram, sobretot els de fageda, són un xic perdedors. És una pujada força ombrívola que hem fet força bé. Des del cim hi ha molt bones vistes del voltant. De fet vèiem la zona del Puigmal, Bastiments i Taga per una banda, i a tocar, tallats al mig pel Pic de les Bruixes que teníem al davant i el Coma-negra, el Canigó. Més a prop, el Bassegoda s'alçava imponent, sense gaires cims al voltant que li fessin ombra. I ja a l'altra banda, el Puigsacalm. 

Després de fer-nos algunes fotos i refrescar-nos, hem baixat fins al coll de Sant Marc on hem deixat les motxilles i hem enfilat cap al Puig de les Bruixes ( 1.390 m. ). De nou un altre mirador. Un cim preciós. De camí cap aquest, hem passat per un tros amb cards que estava ple de papallones que s'anaven alçant al nostre pas i envoltant-nos. Ben bonic.  

Fet el cim, hem pres el camí que baixa cap al coll de la Portellera. per arribar aquí hem passat un bosc de faigs. Des d'aquí es salta a l'altre vessant, a la Balma d'Uja, on comença una baixada ben dreta que et porta a l'ermita de Sant Aniol. És una baixada molt costeruda, entre alzines, faigs i teixos. El terra està encatifat de fulles i amb força pedres soltes, fet que fa que sigui un xic cansat de fer, relliscós i alguns trams a ran de timba. 

Un cop a Sant Aniol hem pres quelcom a la parada que munten els que restauren el refugi i després hem baixat ran de riera. Quan hem trobat un lloc que ens ha semblat que tenia prou fondària, ens hem banyat i ja refrescats, hem acabat de baixar fins al cotxe, a Sadernes, on hem tancat l'excursió amb un bon dinar. 


Avui, ens ha sortit una volta d'uns 800 m. de pujada i uns 1.400 m. de baixada, tot plegat fent uns 15 quilòmetres. No està pas malament amb un genoll que s'està recuperant. 

Ah, i sobretot, ens ho hem passat molt bé. Hem rigut força i hem recordat anècdotes de temps enllà. Com m'agraden aquestes sortides que munta el Marc i ens afegim amb delit. 

diumenge, 11 de juliol de 2021

Monturull ( 2.760 m. ) i Perafita ( 2.753 m. )

Des d'Aransa surt una pista que va cap a Lles de Cerdanya, les altres pistes d'esquí de fons, a Cap de Reg. Entremig hi ha el refugi de Pollineres ( 2.133 m. ) on vam aparcar. Hi vàrem arribar cap a mig matí i l'aparcament estava ben ple.  

Des d'allà surt una pista que puja cap als estanys de la Pera. No cal seguir la pista, unes marques grogues, de circuits amb raquetes, tallen camí i hi pugen directament, ran de riu. En un punt, vàrem trobar un salt d'aigua força bonic. Vàrem anar pujant fins a l'estany petit de la Pera (2.303 m. ) i més endavant al gran ( 2.352 m. ). 

En un extrem de l'estany gran surt un corriol que s'enfila cap al coll de Claror ( 2.571 m. ).  Just deixar l'estany ja deixes enrere els darrers arbres i t'enfiles entre trams d'herba i altres de tartera. Un cop al coll, amb el Monturull a l'esquerra i el Perafita a la dreta, mirant cap a Andorra, vàrem decidir pujar primer al Monturull. Bufava força vent. De fet et feia perdre l'equilibri en algun tram i el Quet, el meu gos, buscava, quan paràvem un bon recer. 




La pujada al Monturull ( 2.760 m. ) es fa per la carena, seguint un corriol entre rocs que no sempre és clar, però que la pujada fa evident. El cim és arrodonit i ample, amb bones vistes d'arreu, sobretot del Cadí. Allà, en un bivac, arrecerats, vàrem ganyipar i tot seguit desférem camí per anar de nou al coll de Claror i enfilar cap al Perafita ( 2.753 m. ). A aquesta hora no vàrem trobar massa gent. El dia era força serè, excepte alguns núvols que corrien esverats pel fort vent que bufava.

Un cop al cim i després de signar i fer quatre fotos, vàrem anar cap al port de Perafita, camí franc per baixar cap al refugi dels estanys de la Pera. A l'alçada dels estanys ens aturàrem una estona a refrescar-nos i tot seguit, ja refets, vàrem acabar de baixar fins al cotxe. 

És una volta ben senzilla i alhora bonica. Amb bones vistes des dels cims i que es fa força bé, d'aquelles que gaudeixes encara que hagis fet vàries vegades. 

divendres, 2 de juliol de 2021

Montcau ( 1.056 m. )

Fa uns dies vaig anar a veure la posta de sol des del Montcau ( 1.056 m. ). A aquest cim hi he anat un munt de vegades. Moltes. De fet, durant els anys que he estat treballant a Mura, sovint sortia del poble i hi pujava corrent, però l'altre dia va ser diferent. Un parell de mesos després de l'operació del menisc, he tornat, un xic, a la normalitat. Més o menys. Encara no he anat a córrer. Amb bicicleta hi vaig gairebé des del cap de setmana després de l'operació. Però de caminar, poc. I l'altre dia em va agradar perquè em vaig sentir força bé. 
Ja sé que no és gaire el desnivell des d'Estenalles ( 870 m. ) però pujar i baixar sense patir, va ser molt.