diumenge, 20 de setembre del 2009

Viure el passat




Introducció


L'escola Sant Vicenç, de Sant Vicenç de Castellet és una escola de dues línies amb uns quatre-cents nens i nenes aproximadament. El claustre està format per uns trenta mestres i com la majoria de les escoles disposa de pocs espais comuns. Aquesta introducció ens servirà per situar-nos i per veure que aquesta escola és com moltes de les escoles dels Països Catalans, sense gaires diferències. Una escola gran i afectada últimament per la sisena hora però que malgrat tot, per voluntat i convicció, ha intentat i intenta mantenir el treball internivells i fins i tot amb tota l'escola, fent incursions dins del món dels projectes.

Aquesta experiència que us explicarem es va dur a terme a mitjans del curs passat en motiu de la setmana cultural.

A l'escola cada any es dedica una setmana a un tema principal que serà l'eix dinamitzador. L'any passat varen ser les civilitzacions. El Cicle Mitjà de l'escola, aproximadament uns 100 infants, varen participar en aquest treball convertint una activitat que podia haver estat puntual i anecdòtica en una tasca sòlida i reflexionada. Va ser un treball que va unir infants i mestres, sis per a tots ells, portant-los a un llarg viatge en el temps.


Una idea


A començaments de curs es plantegen les línies generals, els motius de treball i aquest any, com els altres, es va plantejar el tema de la setmana cultural. Cal dir que aquest tema ve determinat per decisió de claustre, per tradició, per costum, ja que facilita el funcionament i serveix per aconseguir una uniformitat, una línia d'escola. Un cop s'ha escollit el tema es deixa a cada cicle desenvolupar la setmana i decidir-ne la intensitat.

Així doncs, poc abans d'arribar a la setmana cultural, uns quinze dies abans, vàrem entrar a la classe amb un mot i la voluntat de sortir amb unes decisions. Sabíem que ens mouríem dins de les civilitzacions, seguint l'esquema d'un projecte recerca. A partir de la paraula civilització vàrem fer una pluja d'idees, un llistat de pobles interessants que ens despertaven curiositat.

Un cop la llista estava feta i cadascú havia explicat què en sabia d'aquella civilització, arribà el moment de votar. Votar el centre del treball dels propers dies. A ningú li escapava que la decisió que es prengués ens acompanyaria durant força dies, per tant era una decisió important. Aquesta fase del projecte es feia en una aula ordinària amb els cinquanta nens i nenes del nivell, atapeïts però contents. Els de tercer escolliren els romans, els de quart els grecs.

A partir d'aleshores ja teníem el nostre centre d'atenció. Calia doncs demanar-nos què en volíem saber i més important, què en faríem d'allò que n'aprenguéssim. Vàrem fer uns llistats de preguntes que ens encuriosien i alhora en responíem d'altres gràcies als seus propis coneixements.

Finalment varen restar una vintena de preguntes. A partir d'aquí férem grups de dos o de tres i començàrem a buscar, seleccionar, destriar, desxifrar la informació necessària per a respondre a aquestes preguntes. Podien anar des de la flora i fauna de Grècia fins als costums socials dels grecs, passant per armament, mitjans de transports o bé els Déus.

Un altre aspecte va ser què en faríem i vàrem decidir fer exposicions, explicar allò que n'aprenguéssim a la resta de companys.

Va ser una tasca feixuga ja que els infants no estan acostumats a buscar i menys encara, seleccionar informació. Per una banda a l'hora de buscar una pregunta, escollir paraules claus, buscar sinònims, situar-ho en el temps i l'espai, tasques que havien de fer per poder acotar la cerca i per altra banda la informació trobada. Garbellar-ho, seleccionar-ho, destriar-ho. Feines ambdues capdalts i alhora complexes, però que la seva destresa a la llarga facilitarà moltes altres tasques.

D'informacions moltes, de curiositats més i les exposicions, fetes amb alegria i implicació ajudaren a desvetllar molts dels dubtes que teníem sobre els grecs. No tots, ja que de vegades havíem formulat preguntes massa complexes, difícils de respondre de manera planera. Algunes restaren al calaix dels dubtes per demà.


S'acosta la setmana


Un cop comencem a buscar la informació i la comencem a exposar, paral·lelament anem guarnint la classe segons el què n'aprenem. Per una banda veiem que el món grec està ple de columnes i que aquestes no són llises, que el fust té diferents volums, que el capitell té gravats i la base és ferma. Així doncs, construïm unes columnes que seran l'entrada de la classe amb similitud a les que veiem.

Ara bé, les columnes aguanten quelcom i decidim fer la coberta amb motius grecs. La idea és disfressar-nos amb un llençol a l'estil grec tot fent postures hel·lèniques, fotografiar-nos i després penjar-ho en forma de fris. El resultat és l'entrada a uns temples en comptes de l'entrada a dues classes. Un resultat espectacular.

Els romans dibuixen i enganxen una via romana que va de classe a classe amb paper d'embalar. A més a més també guarneixen les entrades com si fossin domus.

Per fer-ho més verossímil s'hi afegeix branques d'olivera, típic de les zones grecoromanes pel passadís.


Una setmana intensa


Durant aquesta setmana preparem a partir del què ha sortit dels nens i les nenes i del què creiem que pot ser interessant tot d'activitats destinades a viatjar al món grec i romà. Cada dia de la setmana serà especial i tot el què farem estarà lligat amb el què treballem a classe.

Dies abans de la setmana cultural trobem entre les informacions que a Grècia neixen els jocs olímpics i també descobrim que feien un pa rodó i pla per a menjar. Això ens servirà per fer durant la setmana cultural unes olimpíades i a mitja competició compartir aquest pa. Serà fet per ells treballant les mesures i quantitats, la recepta, els productes, calculant i amassant, és a dir investigant i cuinant.

Els jocs olímpics constaran de proves com la cursa de quadrigues, el llançament de javelina, el llançament de pes, el salt de llargada, el circuit d'obstacles i el cèrcol. Cadascun des d'una visió antiga. A la cursa de quadrigues els nens i nenes fan de cavall i genet per torns, al salt de llargada, el llançament de javelina i pes o la cursa es computa per equips, valorant-se el global i finalment es descobreix que cada grup ha destacat en alguna prova i es comparteix el pa tot valorant la jornada.

L'endemà s'organitza un matí d'arts grecoromanes com és pintar unes torretes amb motius antics. A més a la tarda s'organitzen tallers. Per una banda un de mosaics a l'ordinador, un altre de bijuteria, un altre del joc de l'escala, ja citat en aquesta època, un d'escriptura amb caràcters grecs sobre fang, jocs tradicionals romans com el de les nous... És a dir, diverses activitats sortides d'allò que s'ha anat trobant i sempre amb tots els infants barrejats.

Un altre dia es visita un monument romà present a Sant Vicenç i s'aprofita per dibuixar-lo: La Torre del Breny.

A l'escola, mentre s'acabava de fer la recerca s'anava confegint un gran mosaic, d'uns 3 x 1,5 metres, idèntic a un d'Empúries, ciutat grega i més endavant romana que visitaríem.

D'activitats un munt i totes mescles del passat i el present, com fou veure una pel·lícula d'un heroi grec: Hèrcules.

La darrera jornada escolar. Escolar amb majúscules. Tots els nens i les nenes de l'escola participen en una gimcana multicultural. Cada cicle aporta una activitat, nosaltres vestir-se amb llençol, que és realitzada per grups d'uns 15 nens i nenes de tres a dotze anys. Activitats de les civilitzacions escollides.

Aquella tarda hi hagué quatre-cents nens i nenes per grups passant les proves i els mestres i les mestres també participant. Barrejats sense pors, els grans ocupant-se dels petits, els petits cofois de jugar. Fou una tarda molt especial.


La cirereta.


Dies més tard, ja fora de la setmana cultural, vàrem anar a Empúries on férem una visita teatralitzada. Uns amb un personatge grec, els altres amb un de romà. Abans però, calcularem la distància sobre el mapa, el temps que tardaríem amb autocar, el preu de la sortida per nen i nena i per grup i moltes coses més.

L'arribada a Empúries, després d'haver-ne parlat, d'haver vist imatges a l'ordinador i d'haver fet una rèplica d'un mosaic, malgrat les dues hores per trajecte d'autocar, fantàstic. El premi al treball fet. Tothom va quedar bocabadat del lloc i valorà positivament l'esforç.


Valoració


Aquest treball fou interessant. Més per la implicació i la voluntat de tirar-ho endavant entre tots els mestres i les mestres que per la temàtica escollida. De vegades es qüestiona la possibilitat de fer treballs amb grups tant grans i després d'haver participat en aquesta setmana valoràrem molt positivament tot el què s'havia fet. De problemes els de costum, però el fet de barrejar nivells, mestres i espais, va fer que ens sentíssim tots protagonistes i especials.

Sembla que els projectes són domini d'escoles petites, de mestres convençuts o bé infants xics, però amb aquesta activitat ens demostràrem que podíem fer allò que crèiem, ara bé, amb esforç, implicació i voluntat, sense ser-ne experts, amb molts dubtes però amb molta il·lusió.