dilluns, 14 de setembre de 2009

Tot són números

Aquest diumenge s'ha celebrat a Arenys de Munt - gran vila estimada -, un referèndum sobre la possible Independència de Catalunya. La participació ha estat d'un 41 % ,dels quals un 96 % varen votar afirmativament a donar la Independència a Espanya.
De reaccions moltes, la De la Vega diu que ni cas, sembla que no és representatiu, tot i l'alta participació, ja que a més és il·legal, segons ella també.
A les darreres eleccions municipals, a les europees o al parlament es voltava, punt més punt menys, cap al 50 per cent i aquestes sí que eren representatives. Es veu que els números ballen. És una virtut que tenen. De lectures moltes, mig buit, mig ple. Si m'interessa amb un 40 % diré que gairebé la meitat de la població volia allò i la resta, si no diuen res, és que tot els està bé. Representatiu.
L'exemple de l'Estatut és de llibre. Un document tan important, que té tan poc de recolzament però es tira endavant. Les presses manen.
Ara en canvi, filen prim. No interessa ni el resultat ni la consulta. I mentre es desvirtua una consulta popular legítima, el president diu que defensa la lleialtat enfront dels extremismes. Quina barra. Si no penses com ells, ets extremista, per voler quelcom diferent, per expressar-te pacíficament, per no seguir la corrent, per proposar un canvi. I és que tenen aquesta virtut alguns. Quan una cosa no els vaga, ho titllen d'extremisme, suposo que aviat parlaran dels radicals. És la manera que tenen de funcionar. Si fins i tot fa cosa dir que estàs d'acord amb que es faci la pregunta. Sembla que no es pot preguntar, com si això sol ja fos dolent.
Per a mi, el canvi és el motor de tot plegat, és el què ens fa evolucionar. Noves idees, noves propostes que ens porten a nous escenaris.
Doncs sabeu què, com diuen ells, encara que potser no parlem del mateix:

- La revolució dels petits gestos ha començat.