Coses de la llengua

Curiositats de la llengua, Millet, en la mitologia catalana, és un follet minúscul de forma poc determinada que es deixa endur pel vent per volar. A més a més té la capacitat d'embarassar les dones que reben de cara el vent amb el follet, infantant mesos després un ésser deforme que així que neix fuig cames ajudeu-me.

I ves per on, avui dia es parla força d'un follet, perdó, Millet, que també emportat pel vent ha, no embarassat fadrines, sinó buidat les caixes de l'Orfeó. Tanmateix però, no ha pogut fer com el seu fill mitològic ( la Mola ) i fugir sense deixar rastre.

Es veu que això de ser prohom ennuega i omple tant que després es perd el món de vista i un es creu amb el dret de fer i desfer a plaer. Els altres, diguem-n'hi els patrons, els que potser haurien d'haver vetllat per la bona gestió, es planyen de no haver sabut llegir els senyals, amb tot però, aquest follet s'ha emportat una bona picossada, a més de la creu de Sant Jordi. La confiança cega els ha deixat a les fosques.

Segurament mai se sabrà quant ha rampinyat, ja que és difícil aclarir els comptes, però el què està clar, és que si tots som iguals i als pelacanyes ens observen amb lupa tot allò que fem, aquest prohom, espècimen digne d'admiració, també hauria d'haver estat controlat amb lupa, què dic amb lupa, amb microscopi! Ja que ells, els prohoms i ell en concret, tenen més responsabilitat, doncs gaudeixen d'un estatus que els fa més visible i alhora gaudeixen de més privilegis. Vaja, sembla que tenen tots els privilegis.

Era d'esperar però. Si seguim valorant les persones no pels seus actes,- ja veieu com ha actuat aquest cràpula - sinó per l'aureola de l'estatus, guanyat o heretat,així anirem, trobant Millets arreu.

I és que estem perdent el nord, estem perdent l'essència de l'ésser humà, on cadascú es forja el seu destí i els mèrits se'ls guanya cadascú. Però ja se sap, si ets prohom - d'ascendència, herència - o príncep, pots ser un inútil acabat que el teu cognom et garanteix l'estatus i el benestar, sense haver-te de justificar, sense haver de demostrar, sense haver de lluitar.

Després passa el què passa.