Si passeu la frontera, aquesta línia més mental que real, allà a La Jonquera o al Voló, no en dubteu, sou també a casa i encara es parla català. La retolació serà bàsicament en francès, al carrer sentireu molt francès, a les botigues també, però potser, si teniu sort - la vergonya fa que molts amaguin la llengua - trobareu qui us parlarà en català.
Ara, d'entrada segur que us dirà, jo no parlo el bon català. Anys de complexes i de repressió han anat fent feina, han anat fent forat.
I quan us parlin veureu que els enteneu, que excepte algun mot o alguna expressió, parlen com vosaltres. Tinguem clar també que aquest sentiment d'inferioritat que demostren a l'inici ens ho deuen en part a nosaltres, per aquell, quin català francès que parlen aquí i sobretot a l'Estat Francès, un estat que els ha ocupat i se n'ha encarregat de fer-los sentir petits i insignificants, qualificant la llengua del país, una llengua que fins no fa massa anys predominava arreu però que no es podia aprendre a l'escola, de patuès , per ridiculitzar-la i anorrear-la. Traient-li el prestigi i associant-la a gent poc culte i és clar, també prohibint-la fins no fa poc.
Però ells, tossuts, encara l'han mantingut, encara hi ha gent que el parla, tot i tenir-ho tot en contra, tot i trobar-se molt sols.
Parlen el rossellonès, una variant que lògicament té molt de contacte amb el francès com la nostra amb l'espanyol. No en va he sentit a dir sovint que nosaltres parlem el català espanyol. O més ben dit, que TV3 parla un català molt espanyol. Aquí podríem discutir si era català molt espanyol o bé directament espanyol, però pel cas, és el mateix.
I potser, quan hi arribeu, deixant de banda els a prioris, podreu anar allà i omplir-vos i gaudir de la riquesa de la nostra llengua. Aprendreu, si no ho sabeu, que espertinar és l'hora de berenar o bé descobrir que com a Mallorca allà hi ha nins i nines en comptes de nens i nenes. Un munt de mots i expressions que si fem a polit, ens enriquiran.
Així doncs, si aneu a la Catalunya Nord, deixeu-vos seduir, obriu les orelles i cerqueu el rossellonès, perquè és dolç i alegre, com la seva gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada