diumenge, 3 de març del 2024

Castell de Pera ( 743 m.)

Ahir vàrem anar amb la Gise a fer una volta pel parc natural de Sant Llorenç del Munt. Vàrem deixar el cotxe al Marquet de les Roques, a l'aparcament. 


Passant pel costat de la casa vam agafar la pista que va a Can Brossa. Allà, a tocar de les cases, s'enfila un corriol que va directe al castell. És un corriol que puja zigzaguejant fins que troba la pista que va a la masia Agramunt. Només cal seguir-la uns metres fins que s'agafa de nou un corriol que puja directament a la roca.


És un castell que es troba a sobre una roca, ocupant tot l'espai i que té unes vistes fantàstiques de la Mola i el Montcau. 

La tornada la vàrem fer pel mateix camí. 

dissabte, 17 de febrer del 2024

Alzina del Sal·lari, font de la Pola, Hospital de Sang

Avui hem anat amb la Gise cap a l'Obac, a l'Hospital de Sang. Hem deixat el cotxe a l'alzina del Sal·lari i des d'allà hem agafat primer la pista que s'enfila i després es torna corriol cap a la font de la Pola. 

 

Feia un matí emboirat i fred. La pluja d'anit feia que quan tocàvem els arbres, ens caiés un ruixat fi de gotes fredes a sobre. Hem anat fins al coll de Tres Creus. En comptes de seguir el Gr5, per on hem tornat, hem anat a la font de la Pola i d'allà el coll de Tanca. Hem anat resseguint les balmes fins a la balma del Quarto de Reixa. Passada aquesta el camí anava baixant, direcció al turó de l'Espluga, però en comptes de seguir aquest, hem pres un corriol planer que va voltant la muntanya fins al peu de l'agulla on hi ha l'hospital. Al final es pren una pista i cal estar a l'aguait per trobar el trencall, un mal corriol marcat amb una fita, que s'enfila a l'Hospital de sang.

Abans però, ens hem desviat un xic per prendre un corriol amagat i emboscat que s'enfila entre agulles i que al capdamunt té una corda per pujar al Castellot de la Tanca.


L'Hospital de sang és un indret amagat. Una cova amb una font a dins. Cova gran i ample i un pas entre blocs on s'hi ha aixecat una paret i fa d'aixopluc. 


 Allà hem ganyipat un xic. Tot seguit hem pres un camí que s'enfila i va cap al coll del Boix. Un camí molt fresat.

En tot el matí pràcticament no ens hem creuat amb ningú. Abans del coll hem pres un corriol, marcat amb uns travessers, que escurça i porta fins al Gr5, que hem pres i hem anat seguit, passant pels Graons de Mura, fins a l'alzina del Sal·lari.


Una circular ben bonica però un xic perdedora si no tens gps o la coneixes, ja que hi ha molsts corriols i no tots són evidents.

Ecos de Montserrat

 Fa uns dies vàrem anar amb el Marc a fer els Ecos de Montserrat. Vàrem deixar el cotxe al costat de la carretera que va a Can Massana, a l'alçada de la font del Miracle.

Allà vàrem agafar el corriol que s'enfila fins al coll, on hi ha unes marques blaves que indiquen el recorregut cap als Ecos. Marques que seguiríem tot el matí fins que cap a la Canal de la font del Llum vàrem trobar marques grogues. Durant la pujada, per un torrent un xic dret en alguns trams i força inestable, ens va caure un bon roc. Pensant que era algú que pujava davant nostre, pels sorolls que sentíem, vàrem fer quatre crits, avisant que a sota hi havia gent. Ara bé, a dalt només vàrem trobar quatre cabres que ens miraren indiferents mentre pujàvem. 



El corriol que va pels Ecos és un corriol que va per dalt, saltant agulles, amb molt bones vistes. En algun punt hi ha un flanqueig de la codoleda un xic dret, però que es passa bé. Vam enfilar fins la miranda dels Aurons. Un punt on tens bona vista de la zona de Frares i Agulles. 

Tot seguit vàrem enfilar fins a un punt on hi ha una paret d'uns 10 m. que has de superar amb unes cordes i cadenes per poder arribar a la miranda dels Ecos. En aquest punt cal fer braços. Agafar la corda nuada i anar caminant per la paret fins a un arbre que hi ha. Un cop superada aquesta paret, hi ha un parell de trams més amb cordes, però que són com passamans. 


 
 

Un cop a dalt vàrem esmorzar, amb vistes a Sant Jeroni i els encontorns. Un indret espectacular amb un sol lluent al damunt. 

Després d'esmorzar vàrem anar a buscar la canal del Mico. Si bé el camí pren el torrent un cop al coll de la canal de la Font de la Llum, a la paret surten uns cables que ens guien fins a la canal. Una canal estreta i dreta que es baixa entre arrels i arbres. 


A partir d'aquí el corriol va baixant fins al corriol que porta a Can Massana i des d'allà al Miracle, on teníem el cotxe. Una volta preciosa per Montserrat amb bona companyia i sense trobar-nos pràcticament a ningú.

dilluns, 8 de gener del 2024

Un article a Perspectiva Escolar.

 Fa un temps vàrem iniciar un canvi a l'escola de Calders. Un canvi cap a l'escola que crèiem i creiem que ens porta cap aquell paradigma de l'educació que esperem. Un sistema amable, respectuós, compromès, innovador, efectiu, engrescador, responsable, de poble... Un sistema que afavoreix el creixement dels infants en tots els aspectes i amb aquesta il·lusió, vàrem fer una pinzellada sobre l'escola que començàvem, vàrem posar blanc sobre negre del projecte, a una revista del poble anomenada La Calderina. 

Ara, un temps després, ens hem reafirmat amb aquella idea i hem presentat el projecte a l'associació Rosa Sensat, via la revista Perspectiva Escolar i sembla que aquella idea, aquell somni que estem construint, també els engresca i és per això que aquest mes de gener, publicaran l'article a la revista. 

L'associació Rosa Sensat, una associació de mestres i educadors que cerquen la qualitat de l'ensenyament i l'educació en general. 

Contents és poc. 



dijous, 4 de gener del 2024

Puigsacalm ( 1.512 m) des de Joanetes

Ahir amb el Marc vàrem anar cap a Joanetes. Vàrem deixar el cotxe a la sortida del poble i vàrem prendre el camí que puja cap a Santa Magdalena pel Barret. És un camí ben marcat, amb senyals grocs. El primer tram passa per un alzinar ben espès. Les primeres alzines es veien ben pelades, però a mesura que guanyàvem alçada, se les veia millor. És un camí que no dona treva, va enfilant-se fent ziga-zagues i de tant en tant, trobes esglaons de pedra, gres em va dir el Marc. 

En un moment determinat el camí es bifurcava, cap als ganxos nous o vells. Nosaltres vàrem anar cap als vells. A partir d'aquí el camí s'enfila més, entrant a una canal rocosa per, al capdamunt, anar trobant ganxos i passeres per poder progressar. A mitja pujada hi ha una campana que vàrem fer sonar i tot seguit el camí s'encaixona i puja dret fins a un prat, on hi ha l'ermita de Santa Magdalena (1.273 m). 

Després d'aquí vàrem seguir pujant per arribar al Puig dels Llops (1.486 m). Un cim ben estètic que s'alça sobre els penya-segats. I tot seguit, seguint per la fageda que havíem trobat metres abans, vàrem seguir enfilant-nos fins al Puigsacalm ( 1.512 m). A dalt feia força fred. Bufava vent del nord i el dia estava bastant tapat. De fet, no vàrem veure pràcticament el sol. 

Un cop fet el cim, vàrem anar a cercar el camí dels Burros. És un camí que sense perdre massa alçada va voltant el massís, enmig de fagedes i roquissars. En algun tram el camí s'estreny i tens a una banda paret i a l'altra timba. Sembla, des de lluny, que no hi ha pas, però a mesura que t'hi acostes, el vas trobant. 


El vàrem seguir fins que vam trobar els ganxos nous. Per una canal dreta, marcada amb una fita, vàrem iniciar el descens. És una baixada fàcil, tot i que cal estar a l'aguait perquè en un punt es desvia i no és massa evident. De fet ens vam trobar al marge de la timba i ens va caldre desfer un tram de camí. En aquesta canal també hi ha esglaons i cadenes per facilitar el pas, fins que s'arriba a la bifurcació dels ganxos vells.

Va ser una sortida ben bonica. Dreta, perquè al final vàrem acabar fent uns 1.200 m de desnivell positiu i 16 km, però que és molt entretinguda i amb unes vistes espectaculars del Pirineu i la banda de Roses. 

dissabte, 23 de desembre del 2023

Montcau, roca Encavalcada i paller de les Fogueroses.

 Avui hem anat amb la Gise cap al Montcau. Hem pujat al cim i després hem baixat cap al coll d'Eres. Les vistes a Montserrat i al voltant des d'allà són espectaculars. 

Des d'allà hem agafat el camí que segueix la carena del Pagès. L'hem seguit uns quants metres, fins que fa el gir pronunciat cap a la dreta. Allà, a l'esquerra surt un corriol ombrívol, entre alzines, fins que arriba a una codoleda amb molt bones vistes. Des d'aquí hem pres un corriol que baixa cap a l'esquerra fins a la roca Encavalcada. És una gran roca suspesa entre dues agulles, amb Roca Mur al fons.

Després hem seguit el corriol que passa per les agulles de les Fogueroses. Primer la petita. Una agulla esbelta i prima que s'alça imponent. Passada l'agulla, el corriol es bifurca per baixar a la cova de Sant Joan. Una cova ampla i oberta amb vistes a l'agulla. 


Un cop vista l'agulla hem seguit el corriol per tornar a coll d'Eres i des d'allà al coll d'Estenalles.

Una sortida ben bonica, amb indrets espectaculars i poc freqüentada. Feia un dia assolellat i fred, si més no a l'ombra. He gaudit molt de la sortida i la companyia.

dissabte, 9 de desembre del 2023

Pic de la Mina (2.680 m.)

 

Avui hem anat amb la Gise cap al Pas de la Casa. Volíem arribar fins a Grau Roig per poder fer el Montmalús, però ja a mig quilòmetre del trencall d'Ax les Thermes fins al Pas de la Casa hi havia cua, així doncs, hem fet mitja volta i hem anat fins a la Vignola ( 1.800 m.), a Porta. 

Feia un dia tapadot. Molta boira i una mica de pluja fina, però tot i així hem enfilat, pel costat de la pista, cap al pic de la Mina (2.680 m.). A mesura que hem anat pujant, la pluja ha anat parant i la boira no ha estat fins a la penúltima pala que aquesta no ha marxat. A dalt bufava força el vent, però això ha ajudat a escampar els núvols i el sol ha tret el nas. 


Per fer la darrera pala m'he tret els esquís. No hi havia prou neu i he acabat pujant sense. La neu era un xic humida, si t'aturaves gaire estona es feien pans als esquís.

Hem pogut gaudir del cim sols i amb sol, amb bones vistes que han durat just el temps de menjar l'entrepà, perquè al cap de res s'ha anat tapant, però aquest cop amb una boira més espessa que ja no hem deixat enrere fins que hem arribat a baix.

Ha estat la primera sortida de la temporada i l'he gaudit, malgrat el fred, la pluja, el vent i la boira. Potser era per les ganes que en tenia...