Dimarts vàrem anar a Mont-rebei. Després de diferents intents, aquest cop el vàrem poder fer, tot i que al principi, com que plovia un xic, vàrem témer que no ho podríem fer. Però la pluja va durar poc i vàrem poder fer aquesta ruta tan espectacular.
Vàrem deixar al cotxe de la Masieta. Normalment cal reservar i així ho havíem fet, tot i que aquest dia, potser no hagués calgut.
Tocant a la Masieta surt un corriol que baixa a ran d'embassament i tot seguit ja s'enfila un xic per anar a buscar la paret. Abans però, cal passar per un pont penjant, el pont de Sant Jaume. El camí és un corriol enmig de boixos, roures i alzines que s'endinsa cap al congost.
De seguida ja trobes la roca treballada per on passa el camí. És un pas obert a la roca. A una banda tens un cable per agafar-te, a l'altra una bona timba. D'una banda a l'altre la distància varia, des d'un parell de metres a mig metre en algun tros. Les vistes són espectaculars. A sota, a uns 40 metres, l'aigua corre. Aquest dia era una aigua tèrbola, ja que havia estat plovent tota la nit i aquesta baixava remoguda. De tant en tant hi ha uns bancs, que no saps si et conviden a seure o a emprendre el vol.
Des de la Masieta fins al final del Congost hi ha uns quatre quilòmetres. Després es pot seguir fins a Montfalcó. És un refugi que està a tocar de l'embassament de Canyelles. Per arribar a aquest hi ha quatre quilòmetres més.
Hi vàrem anar per poder fer les escales verticals que hi ha. Després del congost vàrem seguir un corriol, molt ben endreçat, amb esglaons de fusta i algun passamà, fins al segon pont penjant, el pont de Siegué. Aquest és més llarg i aeri que l'altre i de fet, com que bufava un xic de vent, la sensació de vertigen era més gran. Passat el pont el corriol s'enfila de dret, ran de paret fins a trobar a la primera passarel·la. És un tram d'uns 190 metres, que supera uns 40 metres d'alçada. Un cop a baix, altre cop un corriol, aquest fent sifons, fins a arribar a la següent passarel·la un xic més a baix. Aquesta és més curta, supera uns 32 metres de desnivell.
Un cop fet, el camí s'eixample i va enfilant-se fins a arribar al refugi de Montfalcó. És un camí ombrívol, enmig de pins, boixos, alzines i roures. El vàrem fer sols i gràcies a això, un moment que ens vàrem aturar, vàrem poder veure una bonica mellarengua blava que anava cantant mentre ens envoltava.
La tornada es fa pel mateix camí. Això sí, aquest cop, des de la segona passarel·la, vàrem poder veure uns fantàstics trencalossos que majestuosos volaven aliens a nosaltres.
El recorregut d'anada i tornada és d'uns 16 km.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada