dimecres, 21 octubre de 2009

La música a la Llar d'Infants


Justificació

Fa uns anys, a la Llar d'Infants el Coral de Castellar del Vallès, vàrem decidir fer un treball de música. Un projecte de descoberta i alhora d'estima, no només a les cançons sinó també als instruments i autors musicals.

Els destinataris eren 39 nens i nenes del primer cicle d'Educació Infantil, de l'anomenada Llar d'Infants.

La idea era realitzar diferents activitats musicals durant tot el curs i al final assistir, grans i mitjans, a un concert al Palau de la Música Catalana a Barcelona. Cal dir que aquest concert, que es realitza anualment, va dirigit a infants del segon cicle d'Educació Infantil i Cicle Inicial, però que a demanda, es va permetre l'assistència dels nostres infants.

Inici del projecte

La Llar d'Infants El Coral constava de tres classes dividides per franges d'edat. Una amb 18 nens i nenes de dos a tres anys, una altra amb 13 d'un a dos i la darrera amb 8 lactants. A cada classe hi havia un mestre i a més a més disposàvem d'una persona que feia el suport a les tres aules.

Estructuràrem el projecte a partir de les cançons habituals, les quotidianes que ens serveixen per configurar el dia, les activitats, les rutines... Si bé fins aleshores teníem moltes cançons per pautar el dia, al començament donant-nos la benvinguda, a l'hora dels àpats, al recollir les joguines... n'introduirem moltes més que ens ajudaren no només a fragmentar el dia fent-lo previsible i per tant ajudant-nos a ser autònoms, sinó a fer-ne una estona de gaudi, a escoltar música per plaer, a cantar per plaer i alhora a introduir les cançons dins de les activitats, com una part més d'aquestes.

La caixa de música.

Totes les cançons, totes les músiques, tot plegat necessitava un nexe, quelcom que ho lligués per tal de donar sentit a cada nova cançó, a cada nova audició. Necessitàvem un element que despertés la curiositat, que fos sempre el mateix, per tal de que els infants poguessin anticipar el què vindria i alhora sempre fos nou, per tal de crear unes expectatives, un interès. Aquest element fou la Caixa de música. Una caixa de sabates folrada i d'on sempre sortien elements sorprenents.

A dins d'aquesta hi havia un titella, teníem un corb que en dèiem el Corb del Silenci, el qual sempre portava quelcom d'especial. La condició bàsica era que tenia molta estima al silenci i per tant, quan sortia, calia fer silenci. A partir d'aquest, s'introduïen les cançons, els jocs, les audicions...

Si ens volia ensenyar una cançó, ens portava una cartolina tamany DIN-A4 on hi havia escrita la lletra de la cançó juntament amb un dibuix , una fotografia o un titella de dit que fes referència a aquesta. Si ens volia fer escoltar una audició, juntament amb el Cd on hi havia la peça, ens deixava un objecte i una cartolina amb la imatge de l'autor i la d'un dels instruments dominants.

Vàrem treballar la música des de diverses vessants. Cantàvem cançons, escoltàvem concerts o cançons, intentàrem viure en un ambient musical, fer de la música la raó de l'escola i encabir-la arreu.

Un munt de cançons

Al llarg del dia cantàvem cançons més llargues, cançons tradicionals que tenien com a finalitat d'una banda gaudir d'aquestes i de l'altra acostumar-se a les audicions. Algunes podien demanar la col·laboració dels infants, com per exemple la cançó de Don Pepet*. En aquesta peça un grup d'infants es posava en filera i cadascú tenia una funció. Des del que jugava el paper d'Esperanceta i es pentinava, fins al don Pepet, que la recollia quan queia, passant pel que feia ballar els mocadors o bé repicava una caixa xinesa pels tacons.

Eren cançons on cadascú tenia una funció puntual per tal de que aquesta quedés lligada. D'aquest tipus de cançons en férem força. Cal dir que gràcies a la interpretació que hi anava associada, malgrat ser cançons llargues i complexes, les acabaven memoritzant, ajudats de la gestualització.

De cançons per ballar moltes, cançons que ens anomenaven parts del cos, cançons que es referien a objectes o que tenien uns passos determinats.

D'altres peces que introduirem foren les audicions. Estirats a terra de panxa enlaire, asseguts en rotllana, amb els ulls tancats o oberts, escoltaven una cançó que el mestre cantava. Una cançó que tenia com a finalitat gaudir escoltant una persona cantant.

Les audicions

Cada quinze dies el corb del silenci ens portava un Cd nou. Una nova peça amb el seu autor per tal de que l'escoltéssim. Era una peça d'un minut a dos de durada i que anava acompanyada d'uns senzills moviments per a significar quelcom. En el concert per a trompetes de Delalande per exemple, es repetia una tonada primer fort i després fluix i amb les mans anàvem accentuant aquest aspecte obrint-les o tancant-les. En d'altres audicions podia tenir rellevància el greu i l'agut o bé l'aparició d'un tipus d'instrument o altre.

Cada audició tenia quelcom d'especial i l'escoltàvem durant quinze dies. A més a més, fèiem el préstec de les audicions. Les famílies podien emportar-se una còpia d'una audició ja escoltada, durant uns dies a casa. Lògicament, a mesura que el curs avançava, hi havia més on triar.

El silenci

Un dels elements que veiérem que era fonamental per poder gaudir de la música, era el gaudir del silenci. Un no s'entén sense l'altre. Per això, a més a més de la gran tasca del corb del silenci, aprofitant una sortida que férem al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, ens estiràrem a terra per descobrir el silenci. D'entrada semblava que hi hauria silenci però a poc a poc, gràcies al silenci que férem, anàrem descobrint els diferents sons que s'amagaven en el silenci. El vent, els ocells, un so llunyà, el silenci absolut...

Va ser una manera de donar valor a aquest, de donar un sentit al silenci, veient que aquest és indispensable i alhora ple de matisos.

Preparant per l'audició

Un aspecte que teníem clar que havíem de potenciar era que dins de la sorpresa de veure en directe una orquestra, era important conèixer els elements per separat. Poder conèixer'ls prou per poder-ne gaudir tot cercant-los i alhora no espantar-se al concert. Hem de tenir present que si bé un concert és agradable, pot haver-hi sons que per desconeguts o imprevisibles, puguin sorprendre'ns a nosaltres però espantar a infants d'un a dos anys. Així doncs convidàrem a diferents músics, pares, mares i amics i amigues dels mestres, a presentar instruments i fer-nos una audició per a cada instrument. Vàrem poder escoltar un violoncel, una guitarra, una trompeta, un violí, un acordió i un teclat.

Cada audició estava estructurada de la mateixa manera. Sèiem en disposició de concert, cadires en filera, entrada en silenci i músic al davant amb el faristol. Després aquest ens presentava l'instrument i finalment ens regalava un petit concert. Per tant, el dia del concert ja havíem sentit, com a mínim per separat, uns quants instruments en directe.

Ben mirat, per tal d'assistir a un concert, n'assistirem a molts d'altres abans.

El concert.

Un divendres de finals del tercer trimestre, després de molts dies d'haver-ne parlat, tant amb els pares i mares com amb els infants, anàrem amb autocar al Palau de la Música. L'excitació i l'expectació era màxima. Tot el viatge fou tens, aquella tensor de qui està a punt d'obrir un regal però s'ha d'esperar a que tothom hi sigui. Feia un any que estàvem preparant aquell moment, aquell concert. A l'entrada, fent també cua hi havia nens i nenes més grans que ens miraven divertits i els nostres infants a ells entre excitats i esporuguits. Vàrem seure en un lateral, deferència dels organitzadors, un espai tancat amb molt bona visibilitat i a prop dels serveis.

Un cop es tancaren els llums es pogué sentir algun crit dels nens i nenes grans i la tensió entre els nostres infants. Ara bé, a partir del primer silenci, de la primera nota, tot va fluir. Els infants de la Llar varen gaudir com mai, escoltant cada instrument, assenyalant-los, rient, aplaudint. Les seves cares eren un poema, un recital. Captivats i alegres cada cop que reconeixien un instrument, gaudint-ne plenament. Va ser un concert llarg i alhora curt. Un concert que resumia el treball d'un any, d'un curs especial. Fou un concert que ens deixà satisfets, tant per la qualitat, com per la resposta dels nens i les nenes, ja que si bé ho havíem preparat molt, era difícil preveure la reacció dels infants davant un escenari tant imponent, amb una música que omplia tots els espais.

Conclusió

Aquest projecte el realitzàrem mestres de diferents nivells que per atzar anàrem a parar a una escola bressol. L'únic que teníem clar era que gaudíem amb la feina i volíem transmetre la passió als infants. Primer en forma de passió per a la música, més endavant passió per la pintura. Aquests, esponges en potència absorbien tot allò que se'ls presentava, sense condicionants, oberts a les noves experiències i sobretot a gaudir i aprendre. Aprendre uns dels altres. Els mestres de les capacitats dels infants si se'ls presenta quelcom estructurat, meditat i amb passió. Els infants d'aprendre de tot allò que se'ls posa a l'abast, sense limitar-se, només nosaltres posem límits a les seves ànsies d'aprendre.

Va ser un treball que ens va ajudar a veure que a dins la llar d'infants es pot treballar moltes coses i que només les pors dels adults posen fre a aquests aprenentatges.

Al final del curs, a més de cançons variades, audicions múltiples i un concert al Palau de la Música, acomiadarem el curs amb la sensació que havíem fet quelcom de nou, quelcom d'especial i que tant mestres com infants, havíem gaudit i après conjuntament.

*Don Pepet si vas a França passaràs per Mataró i veuràs n’Esperanceta que es pentina en es balcó. Sa pinteta li va caure i don Pepet li va collir “tengui, tengui Esperanceta que s’acabi d’aclarir” Sa mare quan la va veure amb so cap tan estufat li pega 4 galtades a davant s’enamorat. Mocadors de 3 pessetes mocadors de mil colors sabatetes ripuntades i tacons de ballador.

1 comentari:

Eladi Martínez ha dit...

Sergi,
interessant i entranyable l'article que descriu la vostra experiència.
Vàries coses a comentar, itotes positives:

1.- L'encert de planificar un projecte a llarg termini...de tot un curs, per poder-lo anar treballant i aprofundint en la seva justa mesura i que vagi calant en tota la comunitat educativa.

2.- Molt bona idea la del corb del silenci i totes les activitats pensades per aprendre a apreciar el silenci, com a espai de relaxació, com a inici i final de la música, com a descoberta de petits tresors auditius amagats qeu no podem apreciar normalment i, és clar, per donar unitat a tota l'experiència.

3.- Molt encertat provar d'implicar el sector "pares" tant amb el préstec domiciliari de les músiques trebalaldes (que donen continuïtat a la feina de l'escola i la perllonguem a casa), com sobretot al fet de buscar la seva complicitat i fer-los protagonistes en les audicions en directe dels instrumentistes familiars.

4.- Per descomptat un encert total ensenyar als nens a gaudir de la música en directe, amb aquestes audicions "privades" i tan completes i exclusives. i a més un encert, anar entrenant la seva actitud davant del gran concert final per evitar sorpreses desagradables com el fet que es puguessin espantar.

5.- Perfecte l'objectiu final d'assistir a un concert "de veritat" en un escenari "de veritat". llegia la manera com els infants van viure aquella experiència i gairebé m'emocionava.

Sense rellegir-me l'article aquestes són les sensacions que em queden de la seva lectura d'ahir. Segur que no va ser una experiència espectacular qeu mereixi sortir als llibres de pedagogia, però en canvi s'hi nota un treball molt reflexionat i pautat per part de l'equip de mestres. Amb molta sensibilitat i vocació. Amor i respecte per la música i pels infants.

L'enhorabona i que per molts anys!
Eladi