dimarts, 26 de maig del 2015

El nou equip de govern

Ja tenim nou equip de govern a Calders. Després d'unes votacions ajustades, si setanta vots de diferència en un poble petit es poden considerar com ajustades, Convergència prendrà el relleu a la Candidatura i governarà aquests propers quatre anys. De fet, la darrera legislatura han governat amb coalició amb la Candidatura i ja van tenir el camí aplanat per esdevenir primera força, quan l'antic alcalde va fer un pas enrere i va delegar certes funcions al representant de Convergència en comptes de la tinent d'alcalde del seu partit. Però bé, ara ja no és moment de lamentar-se. El que està fet, fet està i si bé podria semblar que el resultat és desesperançador per aquells que optàvem per una altra opció política, hi ha certs aspectes que pronostiquen una legislatura força interessant i possiblement més positiva que la que deixem enrere.
El primer és que torna a aparèixer l'oposició, eliminada hàbilment la darrera legislatura. Per tant, l'esperit crític i la transparència que es van veure afectats per la manca de control a l'acció de govern, ara tornaran a escena i és clar, quan cal retre comptes del que es fa, aleshores tot és més entenedor i pot ser més acceptat i, de retruc, es poden compartir més certes decisions.
Un altre aspecte que em sembla interessant, bàsic, és que l'equip opositor està format totalment per gent nova dins del consistori, amb moltes ganes i empenta. Saba nova per al vell arbre consistorial. De segur que sacsejaran l'equip de govern i l'esperonaran per tal de que faci la seva acció de govern de la millor manera possible.
Pel que fa a l'equip de govern, també sembla que s'hi afegeix alguna peça interessant, algú amb qui, malgrat no tenir la mateixa visió política, sí que li sé i comparteixo una visió d'estima pel poble i per tant, ja des d'ara crec que tot allò que plantegi, des del seu punt de vista serà en benefici de tots i per tant, malgrat no fos el que jo faria, caldrà tenir-ho en consideració.
I el darrer aspecte que segurament serà diferent, és que el nou alcalde, una persona més bregada en la política que l'anterior, possiblement acceptarà més la crítica i qui sap si a partir d'ara ja no caldrà témer a l'hora opinar sobre l'acció de govern i fins i tot, les opinions emeses potser seran tingudes en compte si cal o ignorades si és el cas.
Per cert, no puc acabar sense felicitar ambdós partits i aquells que han entrat al món de la política municipal per, desinteressadament, donar temps, energies i esforços per millorar el poble, perquè de fet, fer de regidor, ja sigui a l'oposició o a l'equip de govern, és una feina complexa i moltes vegades desagraïda. Moltes gràcies i que tinguem molta sort!

dissabte, 23 de maig del 2015

Turbó ( 2.492 m. )

Ahir vam anar a dormir amb el Martí a peu de l'Aneto, als Llanos de l'Hospital. La intenció era anar a fer aquest matí la Maladeta amb esquís, però ahir ja no pintava gaire bé. Quan vàrem arribar plovisquejava una mica. Aigua i aiguaneu. Durant la nit ha anat plovent a estones i aquest matí, quan ens hem llevat per fer el cim, encara plovia i una boira espessa cobria la muntanya cent metres per sobre nostre. Hem estat esperant per veure si escampava, però veient que no escampava, és bastant freqüent que la boira es quedi allà arrapada, hem optat per anar a fer un altre cim, el Turbó.
Aquest és més baix i està més allunyat de la carena dels tres mil. És un cim que recorda bastant al Cadí, per alçada i per terreny. Cap a les 10 del matí hem arribat a Viles del Turbó (1.437 m.) i hem deixat el cotxe a tocar de l'embotelladora. Des d'allà hem enfilat cap al coll. És una pujada fàcil i distreta que flanqueja un bosc per després, un cop es surt d'aquest, enfilar pel torrent directe al coll i des d'allà anar resseguint la carena. A certa alçada ja es deixen enrere tots els arbres i es va pujant en diagonal cap al Turbonet. Es volta aquest i seguint un recorregut que se sembla a una ferradura, s'enfila cap al cim. 
Dalt del cim el vent es feia notar més i ens hem hagut d'arrecerar rere unes roques, mirant cap a la vall. Rere nostre, els tres mil estaven encapotats i es feia difícil distingir-los.
De baixada hem pres un altre camí. Un corriol més directe que passa entremig del roquissar, amb més pendent i que davalla gairebé directe cap al poble. Ha estat una baixada franca, agafant diagonals ben marcades amb fites generoses. 
Si bé la intenció era anar a tancar la temporada d'esquí a la Maladeta, l'alternativa ha estat prou bona, sobretot perquè aquest cim és dels que són molt visibles. Molt abans de Benavarri, algú ens deia que fins i tot des de Lleida,  ja es veu la seva silueta imponent. Un penyal solitari que sembla que doni la benvinguda als excursionistes i que els repti a que el trepitgin. 

dimarts, 19 de maig del 2015

Els programes electorals de Calders

Avui que estava ociós i tenia en mans els programes electorals de les dues formacions que es presenten a Calders, m'he entretingut a donar-els-hi un cop d'ull. No pas perquè tingui dubtes a qui votaré, és clar, sinó per veure què proposa cadascú.
La veritat, no sé com aniran aquestes eleccions, però de fet hi deu haver algun partit polític que deu pensar que ningú es mira els programes i menys se'ls llegeixen, perquè sinó, no s'entén que presentin quelcom tan poc harmònic i antiestètic com el que han "bustiat" i penjat a la xarxa, tot i que això és una opinió personal i com totes discutible, i menys amb tan poca substància al darrere com la que hi ha, i això és un fet. Vaja, que si més no pel programa els coneixereu.
En Junts per Calders s'intueix que s'ha fet un treball d'equip, que hi ha un conjunt de propostes consensuades o això ens volen fer creure i així ho relaten, mentre que en l'altre, el convergent, no el del facebook que és poc més que un llistat, sinó el que varen passar casa per casa juntament amb la carta que es va repartir indiscriminadament per tot Catalunya, cada candidat a regidoria diu el que ell faria. Només ell. Ras i curt. Costa de veure-hi rastre d'equip. Jo, jo i jo. Lluny queda l'eslògan dels tres mosqueters, però és la seva elecció. Regne de taifes.
En el que seria el desplegament dels programes, em sembla que no hi ha massa color. Us commino a llegir-los per no condicionar-vos, però si us els mireu, res, a simple vista, veureu que quan traieu el que són intencions del que són propostes, el que són obligacions del que són decisions, el que són realitats del que són desitjos, molta palla marxa i en un només queda un esquelet pírric i pelat, mentre que en l'altre, la teca sobresurt i costa de fer marxar. De fet no sé si és massa densa o massa agosarada, però posats a demanar, jo demano la lluna i si no la puc tenir en un cove, ja m'ho diran uns altres, jo no em tallaré les ales abans de volar.

dilluns, 18 de maig del 2015

La tria a les municipals

Hi ha qui diu que a les eleccions municipals, això del candidat de dretes o d'esquerres no és del tot important, que el que és important és la persona. El cap de llista. Que de fet, als pobles i ciutats, la política és una cosa més de tarannàs i que no és el mateix que a nivell nacional i que un polític d'un partit conservador pot oferir polítiques progressistes i que...  i un be negre amb potes rosses.
De fet a nivell municipal es prenen les primeres decisions que configuren el país i aquell que té un tarannà conservador, impregna la política municipal d'aquest tarannà i per extensió l'escampa pel país. Per exemple molt probablement avorrirà les assemblees i les decisions consensuades i veurà amb més bons ulls un funcionament piramidal i jeràrquic, on totes les decisions passin exclusivament per ell. Els seus companys de partit seran subordinats, així com els que li han donat suport fins a aconseguir l'alcaldia. A més no tolerarà la crítica, perquè aquesta qüestiona el seu lideratge i fa trontollar la seva supremacia a base de dubtes i qüestions i per tant, tot acte de crítica serà perseguit i anorreat per tots els mitjans possibles, fent servir, si cal, la institució que hauria de servir a tothom en benefici propi. De transparència, poca, la que li sembli adequada i quan li sembli.
A més a més, en general respectarà de manera fidel certs grups de poder i mai se li ocorrerà exigir als poderosos, sobretot a l'hora de sancionar-los, multinacionals per exemple, el mateix que a la resta de vilatans, pel seu poder econòmic i pel pretès respecte entre personatges afins. També és possible que es condonin impostos a aquells que més tenen perquè l'impost és elevat, malgrat estigui d'acord amb el que es té. Fins i tot convertirà la justícia social, el fet d'oferir uns serveis justos per a tothom, tot intentant eliminar les desigualtats des de les primeres institucions, en quelcom gairebé equiparable a la caritat, esperant que els serveis que ha d'oferir obligatòriament un ajuntament de manera natural i espontània a aquells que ho necessitin, en quelcom lloable i meritori.
Diuen que a les municipals això de dretes i esquerres no compta. Que de fet el que importa és la persona, però si voteu, ja sigui per desconeixement ja sigui per elecció un líder conservador, l'experiència ens diu que no heu d'esperar polítiques progressistes sinó polítiques basades en el classisme, l'amiguisme, el clientelisme i el personalisme.
 

dimecres, 13 de maig del 2015

Moianès radioactiu!

Fa mesos que dura. Fa mesos que aquí a sota, al clot i que no se m'ofenguin els monistrolencs, tenim un focus de contaminació. Ja fa temps que ho vaig comentar.  Arran del robatori de les bigues de ferro de l'antiga fàbrica de Cal Clarassó, la uralita i altres materials altament tòxics van quedar escampats per tot arreu. Primer en esfondrar-se la teulada i després per les ventades i les pluges. L'entorn de la fàbrica és un niu de merda. Una espècie d'esponja groga, fins a cert punt agradable a la vista, s'escampa pels vorals de la carretera i el que és pitjor, a la llera del riu. Una catifa groga que tot ho cobreix.
Els propietaris, SAREB, l'Institut Català de Finances i el BBVA, han anat donant allargues a tothom quan se'ls reclamava que ho netegessin i ara, mesos després, estem parlant de les ventades del desembre, amb una proposta de sanció de l'ajuntament de Monistrol, encara estem com el primer dia. Bé, pitjor. Perquè van començar a fer la neteja però sense les mesures de protecció que requereix manipular aquest tipus de residus i per tant, varen haver de plegar. Allà hi trobareu de tot. A més de residus que contenen amiant i materials amb fibra de vidre, hi ha detectors de fum que són de dèbil, però ho són, de dèbil radioactivitat. Sí senyor. D'aquells que tenen aquell símbol a l'envàs que només coneixem per les pel·lícules ianquis.
Ara s'acosten eleccions. Ereccions per alguns i veient-se necessitats d'atenció sembla que alguns es mobilitzen, però no massa i massa tard potser. Des del poble no es fa massa escarafalls, la fàbrica queda lluny, el riu més. Des de Calders, receptacle natural de totes les deixalles que s'avoquen al riu conca amunt, tampoc es valora. Sembla que és com quan marxa la llum, és d'ells. Però el fet contrastat és que a la nova comarca del Moianès, encara amb el precinte i l'olor d'acabat de pintar, ja tenim un indret fosc i brut i sembla que pocs, per no dir ningú, hi veuen inconvenient en deixar que els propietaris visquin tranquils mentre ens emmerden el territori. Com deia el bon Ibáñez, poderoso caballero don dinero o com diuen els Amics de les Arts, aquí, la merda se'ns menja...


Documents públics referents a la colònia Cal Clarassó ...









dilluns, 11 de maig del 2015

Escola Vall de Néspola

Després d'anys funcionant sota el nom provisional d'escola de Mura, l'altre dia es va donar a conèixer el nou nom de l'escola. Per trobar aquest s'ha fet tot un procés participatiu. Primer de tot es va obrir un període de temps en què tothom qui ho volgués podia fer la seva proposta. Passat uns dies, una comissió, formada per representants de pares i mares, equip docent i ajuntament, va fer una tria de noms, en concret cinc. Per fer aquesta tria es van tenir en compte uns criteris abans consensuats.
Un cop seleccionats els cinc candidats - Vall del Montcau, Balma, Estimbarons, Riera de Nespres i Vall de Néspola-  es va fer una exposició amb la tria tot explicant què significava cada nom i per Sant Marc, dia de fira al poble i el dia anterior, es va poder votar. El resultat es va donar a conèixer aquest divendres i a partir d'ara, l'escola de Mura, es dirà Escola Vall de Néspola
És un nom amb un fort pes històric. El “Rio Nespola” banyava les terres del “Valle Nespola” com a mínim des del 903 i aquest és l’únic topònim que es té constància que englobés els termes de Mura, Talamanca i Rocafort. Alguns historiadors sostenen que els termes de Mura, Talamanca i Rocafort, tal com els coneixem ara, eren tots ells coneguts amb el nom de terme de Néspola i que, per tant, els tres castells van compartir un terme comú. Aquest nom, Vall de Néspola, uneix les terres dels tres pobles i és l’únic topònim que ha identificat mai aquests tres pobles junts.
Aprofitant l'esdeveniment es varen fer unes jornades de portes obertes per tal de donar a conèixer el nou espai.
Aquí en deixo algunes imatges. 
  

diumenge, 10 de maig del 2015

Tot mirant llistes i coincidències

En marró les llistes del 2011...






 

dimarts, 5 de maig del 2015

El circ...

Ahir vàrem anar a veure el circ Raluy a Manresa. Era l'últim dia que actuaven a la ciutat. La veritat és que no sóc afeccionat als circs, de fet era el primer cop que hi anava. El meu imaginari del circ és d'antigues pel·lícules prescindibles, excepte d'alguna que en desconec l'autoria i que vaig aguantar fins al final.
Dies abans vàrem anar a veure la parada que tenien estesa allà al polígon i és cert que els carruatges em varen impressionar força. Són remolcs antics, amb boniques filigranes, així com els camions que els porten que són d'època. Es fa estrany pensar que aquests passin l'ITV, però coses pitjors s'han vist, com quan els camions de bombers de Castellar feina tenien a passar la inspecció i en època d'incendis la passaven pels pèls. D'això se'n diu tallar a ran.
Al final, després de rumiar-ho, ens va semblar bona idea anar-hi amb els nens, sobretot després de les crítiques entusiastes d'alguns amics.
De fet, en general, va estar força bé. També és veritat que sóc força impressionable i quan algú fa quatre cabrioles arriscades, aleshores, amb l'estómac encongit, em rendeixo a la seva valentia i, perquè no, inconsciència. Però també és cert que quan veig algú que té un numeret rònec i passat, com algun que també hi va haver, aleshores salto al coll, per vergonya aliena, perquè de vegades tot no és permès, sobretot quan va dirigit a uns infants que no cal prendre com a enzes.
L'altre dia vàrem anar al circ i si bé no van aconseguir que em tornés un fan incondicional, sí que van aconseguir que a partir d'ara me'ls miri amb menys indiferència i potser, només potser, algun dia hi torni, excepte el circ cric, que les crítiques que n'he sentit me'l recomanen fermament i tinc clar que l'aniré a veure.

divendres, 1 de maig del 2015