dimarts, 5 de maig de 2015

El circ...

Ahir vàrem anar a veure el circ Raluy a Manresa. Era l'últim dia que actuaven a la ciutat. La veritat és que no sóc afeccionat als circs, de fet era el primer cop que hi anava. El meu imaginari del circ és d'antigues pel·lícules prescindibles, excepte d'alguna que en desconec l'autoria i que vaig aguantar fins al final.
Dies abans vàrem anar a veure la parada que tenien estesa allà al polígon i és cert que els carruatges em varen impressionar força. Són remolcs antics, amb boniques filigranes, així com els camions que els porten que són d'època. Es fa estrany pensar que aquests passin l'ITV, però coses pitjors s'han vist, com quan els camions de bombers de Castellar feina tenien a passar la inspecció i en època d'incendis la passaven pels pèls. D'això se'n diu tallar a ran.
Al final, després de rumiar-ho, ens va semblar bona idea anar-hi amb els nens, sobretot després de les crítiques entusiastes d'alguns amics.
De fet, en general, va estar força bé. També és veritat que sóc força impressionable i quan algú fa quatre cabrioles arriscades, aleshores, amb l'estómac encongit, em rendeixo a la seva valentia i, perquè no, inconsciència. Però també és cert que quan veig algú que té un numeret rònec i passat, com algun que també hi va haver, aleshores salto al coll, per vergonya aliena, perquè de vegades tot no és permès, sobretot quan va dirigit a uns infants que no cal prendre com a enzes.
L'altre dia vàrem anar al circ i si bé no van aconseguir que em tornés un fan incondicional, sí que van aconseguir que a partir d'ara me'ls miri amb menys indiferència i potser, només potser, algun dia hi torni, excepte el circ cric, que les crítiques que n'he sentit me'l recomanen fermament i tinc clar que l'aniré a veure.