dimarts, 23 de maig de 2017

Guix, elements d'innovació educativa o bé aula, de innovación educativa.

És curiós. La revista Guix, de l'editorial Graó, és una revista que toca temes d'àmbits pedagògics. En ella sovint he publicat articles, experiències que em semblaven interessants compartir i que les posava negre sobre blanc.
Fa uns mesos, els vaig enviar un article referent a una activitat que fem, des de fa anys, a l'escola; el teatre. De fet diria que a gairebé a totes les escoles on he estat, n'he fet. Sempre m'ha semblat una activitat molt interessant, una activitat rica i valuosa i per tant, intentava explicar, en l'espai que et cedeixen, aquesta activitat, la seva vàlua i el perquè de fer-la.
Aquest mes ha sortit publicat. Em pensava que sortiria només a la revista Guix, però curiosament, ha sortit també a la revista Aula, d'àmbit estatal: "Aula, de innovación educativa". També us diré que amb els anys que porto fent aquesta activitat, tampoc la titllaria d'innovadora, tot i que me l'estimo molt i la valoro més. El que és curiós però, és que ells mateixos han fet la traducció a l'espanyol, si bé altres vegades m'han demanat si m'interessava fer-ne la traducció, aquest cop no i avui he vist l'article publicat en espanyol. I se m'ha fet un xic estrany, perquè no dir-ho.
Per tant, d'aquí a unes setmanes, quan rebi els exemplars de mostra, amb ambdues llengües, llegiré amb certa curiositat allò que vaig explicar, però com si m'ho expliqués algú altre i des de molt lluny. Serà interessant veure com sona.
Per si de cas però, us deixo en aquest enllaç l'original, en català i sense cap retall.

dijous, 18 de maig de 2017

El diari Ara

M'agrada el diari Ara. És un diari que quan va sortir em va semblar interessant, que omplia un espai periodístic que em semblava orfe i per tant, vaig fer-me'n subscriptor. Durant uns quants any n'he estat. De cap de setmana, però cada dissabte, ben content, anava al quiosc a agafar el diari i amb aquest sota el braç, cap a casa a llegir-lo tot desconnectant de tot.
Amb el temps però, he anat veient que no sempre tenia temps de llegir-lo i acabava agafant-lo al vespre. Ara bé, si el tens al vespre, és gairebé com si tinguessis un diari de la setmana passada perquè les notícies fresques del matí, es consumeixen ràpid i poques segueixen vigents. Per tant, tot i no trencar el meu interès pel diari, vaig decidir donar-me de baixa de la subscripció i comprar-lo quan realment el pogués llegir. 
Donem-nos de baixa. Fàcil. Una trucada i ja està. Moltes gràcies i ja estàs donat de baixa. Mesos després però, amb encara alguns vals que arribaven, pensava que eren les restes de la subscripció, de nou se'm carregà al compte la subscripció i en trucar per demanar el perquè, em digueren que hi havia quelcom que no s'havia fet bé, però que tranquil, que ja estava tot en ordre i ja no n'era subscriptor. 
Els mesos passaren de nou, ara ja sense els vals però un altre cop, de nou, m'arribà el cobrament del diari. En reclamar em digueren que no en tenien constància de la meva decisió i que em donaven de baixa. Per si de cas vaig anar al banc. Res a fer, que ja estava cobrat. És a dir, sense els vals i pagant, però semblava, ara sí, que ja era lliure.
Avui, de nou, m'ha arribat el cobrament i en trucar, altre cop el mateix. Però de nou, tranquil, ja està, en breu el truquem per confirmar que ja està i de nou, segueixo esperant. He trucat, he enviat un correu electrònic, he fet una piulada, he fet un escrit al facebook i una entrada al bloc. Per tant, si teniu pensat fer-vos subscriptors del diari Ara, penseu-s'ho bé abans, no sigui que mai us en volguéssiu desfer, us ho diu un que fa mesos, sinó algun any que hi batalla i no poguéssiu com un servidor, perquè és més difícil donar-se de baixa del diari Ara, que no pas arribar a la lluna saltant. 

dimarts, 9 de maig de 2017

A la riera


Ara que fa bon temps, que el dia s'allarga i la temperatura és agradable, ve de gust quedar-se a l'escola. Bé, a sota, a la riera. L'aigua corre generosa. Les darreres pluges al Montcau encara baixen per la seva terra porosa i el rierol, baixa alegre. El borbolleig és constant.
Els xics, amb un tros de jonc en tenen prou i aquest esdevé una canya de pescar afortunada o bé una espasa ferotge. Núvols d'insectes els serveixen d'adversaris fins que es cansen i aleshores, una pedra llençada que esquitxa o bé un tronc que davalla i esdevé un vaixell pirata,copen la seva atenció. És agradable jugar a ran d'aigua, mentre el sol escalfa i el so de l'aigua ens acompanya.
Els grans, entre converses desenfadades passen les hores, unes hores que enriqueixen la imaginació dels xics. Jugant. Somniant.
Ara que fa bon temps, és agradable restar ran de riera, sense altre maldecap que veure si acabaran molls o no aquests personatges fantàstics que corren somrient. Que corren feliços.