dijous, 18 de maig de 2017

El diari Ara

M'agrada el diari Ara. És un diari que quan va sortir em va semblar interessant, que omplia un espai periodístic que em semblava orfe i per tant, vaig fer-me'n subscriptor. Durant uns quants any n'he estat. De cap de setmana, però cada dissabte, ben content, anava al quiosc a agafar el diari i amb aquest sota el braç, cap a casa a llegir-lo tot desconnectant de tot.
Amb el temps però, he anat veient que no sempre tenia temps de llegir-lo i acabava agafant-lo al vespre. Ara bé, si el tens al vespre, és gairebé com si tinguessis un diari de la setmana passada perquè les notícies fresques del matí, es consumeixen ràpid i poques segueixen vigents. Per tant, tot i no trencar el meu interès pel diari, vaig decidir donar-me de baixa de la subscripció i comprar-lo quan realment el pogués llegir. 
Donem-nos de baixa. Fàcil. Una trucada i ja està. Moltes gràcies i ja estàs donat de baixa. Mesos després però, amb encara alguns vals que arribaven, pensava que eren les restes de la subscripció, de nou se'm carregà al compte la subscripció i en trucar per demanar el perquè, em digueren que hi havia quelcom que no s'havia fet bé, però que tranquil, que ja estava tot en ordre i ja no n'era subscriptor. 
Els mesos passaren de nou, ara ja sense els vals però un altre cop, de nou, m'arribà el cobrament del diari. En reclamar em digueren que no en tenien constància de la meva decisió i que em donaven de baixa. Per si de cas vaig anar al banc. Res a fer, que ja estava cobrat. És a dir, sense els vals i pagant, però semblava, ara sí, que ja era lliure.
Avui, de nou, m'ha arribat el cobrament i en trucar, altre cop el mateix. Però de nou, tranquil, ja està, en breu el truquem per confirmar que ja està i de nou, segueixo esperant. He trucat, he enviat un correu electrònic, he fet una piulada, he fet un escrit al facebook i una entrada al bloc. Per tant, si teniu pensat fer-vos subscriptors del diari Ara, penseu-s'ho bé abans, no sigui que mai us en volguéssiu desfer, us ho diu un que fa mesos, sinó algun any que hi batalla i no poguéssiu com un servidor, perquè és més difícil donar-se de baixa del diari Ara, que no pas arribar a la lluna saltant.