Alzina del Sal·lari, font de la Pola, Hospital de Sang

Avui hem anat amb la Gise cap a l'Obac, a l'Hospital de Sang. Hem deixat el cotxe a l'alzina del Sal·lari i des d'allà hem agafat primer la pista que s'enfila i després es torna corriol cap a la font de la Pola. 

 

Feia un matí emboirat i fred. La pluja d'anit feia que quan tocàvem els arbres, ens caiés un ruixat fi de gotes fredes a sobre. Hem anat fins al coll de Tres Creus. En comptes de seguir el Gr5, per on hem tornat, hem anat a la font de la Pola i d'allà el coll de Tanca. Hem anat resseguint les balmes fins a la balma del Quarto de Reixa. Passada aquesta el camí anava baixant, direcció al turó de l'Espluga, però en comptes de seguir aquest, hem pres un corriol planer que va voltant la muntanya fins al peu de l'agulla on hi ha l'hospital. Al final es pren una pista i cal estar a l'aguait per trobar el trencall, un mal corriol marcat amb una fita, que s'enfila a l'Hospital de sang.

Abans però, ens hem desviat un xic per prendre un corriol amagat i emboscat que s'enfila entre agulles i que al capdamunt té una corda per pujar al Castellot de la Tanca.

L'Hospital de sang és un indret amagat. Una cova amb una font a dins. Cova gran i ample i un pas entre blocs on s'hi ha aixecat una paret i fa d'aixopluc. 

 Allà hem ganyipat un xic. Tot seguit hem pres un camí que s'enfila i va cap al coll del Boix. Un camí molt fresat.

En tot el matí pràcticament no ens hem creuat amb ningú. Abans del coll hem pres un corriol, marcat amb uns travessers, que escurça i porta fins al Gr5, que hem pres i hem anat seguit, passant pels Graons de Mura, fins a l'alzina del Sal·lari.

Una circular ben bonica però un xic perdedora si no tens gps o la coneixes, ja que hi ha molsts corriols i no tots són evidents.

Ecos de Montserrat

 Fa uns dies vàrem anar amb el Marc a fer els Ecos de Montserrat. Vàrem deixar el cotxe al costat de la carretera que va a Can Massana, a l'alçada de la font del Miracle.

Allà vàrem agafar el corriol que s'enfila fins al coll, on hi ha unes marques blaves que indiquen el recorregut cap als Ecos. Marques que seguiríem tot el matí fins que cap a la Canal de la font del Llum vàrem trobar marques grogues. Durant la pujada, per un torrent un xic dret en alguns trams i força inestable, ens va caure un bon roc. Pensant que era algú que pujava davant nostre, pels sorolls que sentíem, vàrem fer quatre crits, avisant que a sota hi havia gent. Ara bé, a dalt només vàrem trobar quatre cabres que ens miraren indiferents mentre pujàvem. 

El corriol que va pels Ecos és un corriol que va per dalt, saltant agulles, amb molt bones vistes. En algun punt hi ha un flanqueig de la codoleda un xic dret, però que es passa bé. Vam enfilar fins la miranda dels Aurons. Un punt on tens bona vista de la zona de Frares i Agulles. 

Tot seguit vàrem enfilar fins a un punt on hi ha una paret d'uns 10 m. que has de superar amb unes cordes i cadenes per poder arribar a la miranda dels Ecos. En aquest punt cal fer braços. Agafar la corda nuada i anar caminant per la paret fins a un arbre que hi ha. Un cop superada aquesta paret, hi ha un parell de trams més amb cordes, però que són com passamans. 

 

 

 

Un cop a dalt vàrem esmorzar, amb vistes a Sant Jeroni i els encontorns. Un indret espectacular amb un sol lluent al damunt. 

Després d'esmorzar vàrem anar a buscar la canal del Mico. Si bé el camí pren el torrent un cop al coll de la canal de la Font de la Llum, a la paret surten uns cables que ens guien fins a la canal. Una canal estreta i dreta que es baixa entre arrels i arbres. 

A partir d'aquí el corriol va baixant fins al corriol que porta a Can Massana i des d'allà al Miracle, on teníem el cotxe. Una volta preciosa per Montserrat amb bona companyia i sense trobar-nos pràcticament a ningú.