Montcau, roca Encavalcada i paller de les Fogueroses.

 Avui hem anat amb la Gise cap al Montcau. Hem pujat al cim i després hem baixat cap al coll d'Eres. Les vistes a Montserrat i al voltant des d'allà són espectaculars. 

Des d'allà hem agafat el camí que segueix la carena del Pagès. L'hem seguit uns quants metres, fins que fa el gir pronunciat cap a la dreta. Allà, a l'esquerra surt un corriol ombrívol, entre alzines, fins que arriba a una codoleda amb molt bones vistes. Des d'aquí hem pres un corriol que baixa cap a l'esquerra fins a la roca Encavalcada. És una gran roca suspesa entre dues agulles, amb Roca Mur al fons.

Després hem seguit el corriol que passa per les agulles de les Fogueroses. Primer la petita. Una agulla esbelta i prima que s'alça imponent. Passada l'agulla, el corriol es bifurca per baixar a la cova de Sant Joan. Una cova ampla i oberta amb vistes a l'agulla. 

Un cop vista l'agulla hem seguit el corriol per tornar a coll d'Eres i des d'allà al coll d'Estenalles.

Una sortida ben bonica, amb indrets espectaculars i poc freqüentada. Feia un dia assolellat i fred, si més no a l'ombra. He gaudit molt de la sortida i la companyia.

Pic de la Mina (2.680 m.)

 

Avui hem anat amb la Gise cap al Pas de la Casa. Volíem arribar fins a Grau Roig per poder fer el Montmalús, però ja a mig quilòmetre del trencall d'Ax les Thermes fins al Pas de la Casa hi havia cua, així doncs, hem fet mitja volta i hem anat fins a la Vignola ( 1.800 m.), a Porta. 

Feia un dia tapadot. Molta boira i una mica de pluja fina, però tot i així hem enfilat, pel costat de la pista, cap al pic de la Mina (2.680 m.). A mesura que hem anat pujant, la pluja ha anat parant i la boira no ha estat fins a la penúltima pala que aquesta no ha marxat. A dalt bufava força el vent, però això ha ajudat a escampar els núvols i el sol ha tret el nas. 

Per fer la darrera pala m'he tret els esquís. No hi havia prou neu i he acabat pujant sense. La neu era un xic humida, si t'aturaves gaire estona es feien pans als esquís.

Hem pogut gaudir del cim sols i amb sol, amb bones vistes que han durat just el temps de menjar l'entrepà, perquè al cap de res s'ha anat tapant, però aquest cop amb una boira més espessa que ja no hem deixat enrere fins que hem arribat a baix.

 

 

 

Ha estat la primera sortida de la temporada i l'he gaudit, malgrat el fred, la pluja, el vent i la boira. Potser era per les ganes que en tenia...