Pic de Carlit ( 2.921 m.)

Avui amb la Gise hem anat a fer el Carlit ( 2.921 m. ). Hem sortit cap a quarts de vuit de les Bulloses i hem anat cap al refugi. Aquest estava tancat, obren de maig a octubre. 

Des d'allà, amb marques grogues, marxa un corriol que volta els llacs i en un punt determinat es desvia cap al Carlit. 

Hem anat cap al llac de Comosa i després cap al Negre. N'hem passat algun més fins que hem arribat al fons de la vall, on es pren el corriol que flanqueja la muntanya per anar-se enfilant cap al Carlit.

Puja progressivament, sobre un terreny rocós i pelat, esquitxat de llacs per arreu i amb alguns arbres escadussers. 

Hem pres el corriol que anava pujant fins al coll on hem fet una petita grimpada, per sòl rocós i fàcil, fins al cim. 

Hem anat trobant gent, bastanta, tot i que a la tornada ja ens hem trobat amb la marabunta. Gentada que anava a fer cim. 

Un cop a la vall, hem pres el camí que acaba la volta als llacs, per poder fer una volta circular, veient la majoria dels llacs i no repetir camí. 

A cada llac, a cada revolt, a cada raconada, hem anat trobant gent. Molta. Tot i això no desmillora el cim. És un cim preciós. Avui el cel estava enteranyinat i feia un xic de vent, fent que fos una sortida ben agradable.  

Gallina Pelada ( 2.321 m.)

Avui hem anat amb la Gise a la Gallina Pelada ( 2.321 m. ).

Hem sortit cap a quarts de nou i cap a les deu ja hem aparcat a tocar de la Font Freda ( 1.680 m.). De d'allà surt un camí que va pujant, ran de torrent, cap al cim. El primer tram és pedregós, pel bosc, però al cap d'una estona aquest s'obre a un espai obert,  sense arbres, només amb una catifa d'herba que puja de manera directa fins a l'altiplà.

Hem anat pujant fins al capdamunt. A dalt, un prat verd, planer, constant, ens menava cap al darrer resalt fins al cim. Entremig hi ha el refugi, envoltat de turons. Avui estava ple de vaques i ovelles, a més de gent.

Hem pres el corriol que puja fins el cim i en poc, hem arribat a la Gallina Pelada. Després de gaudir uns moments de les vistes, Puigmal al fons, a tocar el Pedraforca i el Cadí, més lluny el Carlit, hem baixat un xic cap a les Roques Blanques. 

Està a prop i s'hi arriba seguint la carena pedregosa que talla els vessants. Allà hem esmorzat arrecerats del vent i després, desfent camí, hem tornat fins a la Gallina Pelada, hem baixat un xic i sense arribar al refugi ens hem desviat per la carena cap a el Ferrús. 

Hem anat carenejant, direcció a la Creu de Ferro, encara que no hi hem arribat, gaudint d'unes vistes esplèndides, aquest cop de Montserrat i la Mola, a més de Rasos de Peguera.

Un cop fet el turó d'Ensija, hem baixat de nou cap al torrent de la Font Freda per anar al cotxe. 

Ha estat una sortida ben bonica, en un dia clar i assolellat, ventat a la carena però un cop perdies alçada ben arrecerat. 

A la zona d'Agulles a Montserrat

Avui hem anat cap a Can Massana, a Montserrat. Hem aparcat a ran de carretera on estava ple de cotxes. Potser els 6€ que et fan pagar per aparcar a l'aparcament ajuden a que els accessos estiguin plens de gent.

Hem pres la pista marcada com a GR, que voreja Montserrat, direcció a la Cadireta, roca Foradada. Abans d'arribar-hi ja hem pres el PR que va al refugi Vicenç Barbé. Un corriol net i ben fresat que es va enfilant cap a la zona d'Agulles. A la roca de la Gran Portella hem deixat el PR i hem pres un corriol, marcat amb marques vermelles, que guanya més alçada i segueix les agulles d'aprop.

Poc després de prendre el corriol ja ens hem trobat la primera corda fixa. Una corda nuada que ens ha ajudat a superar uns quatre metres de desnivell. Després, grimpant hem acabat de pujar per trobar de nou el corriol. 

Fent ziga-zagues, travessant torrents, hem anat resseguint el camí fins a l'agulla de l'Arbret. Aquesta fa anys que el Josep m'hi va portar i la vàrem escalar. És una zona molt bonica. A una banda la pedra conglomerada de les agulles que s'alcen sobre els nostres caps i que es perden metres amunt i a l'altra, uns boscos d'alzines de terres pelats i sorrencs que ara són plans, ara tenen desnivell marcant les torrenteres. 

Passada l'agulla i amb d'altres trams amb cordes, hem arribat al Portell estret. Un dels passos que ajuden a creuar d'una banda a l'altra de la muntanya. Hi ha pocs passos fàcils per creuar d'un vessant a l'altre de Montserrat i aquest n'és un. Des del coll, baixa un corriol estret i fent giragonses que arriba al GR i que porta de nou a la cadireta. 

Hem passat per sota d'aquesta i després, fins a l'aparcament.

Aquí ens hem creuat caminant amb un grup singular. Un grup de dones disfressades amb teles, portant un estri per deixar fum, encens crec, pel GR i amb cara orgàsmica. Algunes les coneixia de Talamanca, tot i que en el trànsit en què es trobaven no sé ni si m'han vist, altres sí. Una secta com qualsevol altra, digues-n'hi opus o x. 

Tot i que és una sortida que ja havia fet, m'agrada molt.