dilluns, 19 de setembre de 2016

Una altra escola... un xic decebedor...

Ahir vaig veure "Una altra escola", un documental de TV3, referent als nous models d'escola, nous models educatius. La idea és lloable, que un diumenge al vespre parlin d'educació a la tele del país és envejable i ajuda a reflexionar i a pensar sobre el model educatiu que volem pel país i més ara, en un moment de canvi.
Ara bé, tot i que celebro la decisió de TV3 -segurament a moltes llars es va parlar d'educació aquell vespre- no comparteixo massa el format del programa... i anem a pams.
Primer, a l'hora de seleccionar els centres innovadors, d'això anava, de centres amb metodologies innovadores. Crec que la proporció entre centres públics i concertats apareguts al programa, no s'ajusta a la realitat. Si no m'erro varen sortir dos de cada, un institut i una escola pública i el mateix de privada i la proporció real no és aquesta. La concertada-privada estava sobre-representada.
Cal afegir que d'escoles públiques innovadores n'hi ha moltes, moltíssimes, com també, encara que menys, de privades i potser caldria haver fet una selecció més curosa. Sobretot varen mostrar només un model privat innovador. D'institut públic en sortia un d'alta complexitat i això em fa pensar que potser el documental tenia certa intencionalitat, ja que la contrapartida del privat eren flors i violes. Segur que podem trobar dos instituts que s'assemblin més, amb un públic més proper per poder comparar. Es va posar accent en el fet que unes famílies preparessin esmorzars per uns infants que no en tenen, però tot i que és digne d'admiració, si el que volíem era parlar de models innovadors, potser hagués calgut centrar-nos en les estratègies que feien servir per educar i no en les dificultats per sobreviure. També van repetir abastament que el privat tenia un èxit escandalós a l'hora de superar la selectivitat, mentre que el públic, aquells que hi anaven, se'n sortien prou bé i això, fent una radiografia del país no és just. D'entrada perquè el públic hi envia més gent. Segon, perquè molts privats només envien a la selectivitat aquells que segur que passaran i a més, aquest no era el tema de discussió. Si parlem de canviar el model educatiu, potser també ens hem de plantejar canviar les proves per al model educatiu. El tema era els avenços cap a una educació més significativa.
D'altra banda vaig veure que es feia molt d'èmfasi en els jesuïtes i potser, tot i que ara estan en procés de transformació, excepte les bates que mantenen com al "Florido pencil", allò que proposen, treball per projectes per exemple, a moltes escoles públiques ja es duu a terme des de fa anys i el que veritablement és innovador, també es fa a certs centres públics del país.
De l'escola pública que sortia, se'n feia un retrat simpàtic però amb un aire poc professional, poc seriós, com si la seva aposta fos poc menys que una dèria de quatre mestres que s'embrancaven en una quimera acompanyats de quatre pares, mentre que el discurs del privat s'acompanyava de suposats experts en la matèria. Estic segur que autoritats i referents pedagògics catalans donarien suport i celebrarien l'aposta de l'escola pública que allà apareixia i altres, però allà, no es veia exemplificat.
Un altre aspecte que em va xocar, va ser que criticaven que a les escoles públiques no es pogués fer fora a algú que no funcionés, mentre a la privada sí. Ara bé, si bé això en part és cert, també és cert que moltes escoles privades col·loquen gent per afinitat o parentiu. No és a totes, com tampoc a totes les públiques hi ha problemes de personal. Per cert, a les públiques, vulgues o no, els que hi treballen han passat un sedàs de selecció que intenta ser -tot i que segurament no s'aconsegueix- objectiu -oposicions per funcionaris i avaluació interna per interins-, mentre que a les privades és totalment subjectiu.
També em va xocar l'elecció dels experts. Movent-me en el món de l'educació, hi ha un referent clar en aquest camp i és Rosa Sensat i aquests no s'han tingut en compte per res, com tampoc en el projecte Escola nova 21. Potser caldria donar-els-hi veu, ja que dins d'aquest col·lectiu hi ha gran part de la gent que es mou i s'ha mogut al llarg dels anys per aconseguir una educació de qualitat.
Crec que aquests reportatges estan força bé, tot i que en cert moment donava la sensació que s'acarava un model d'escola amb l'altra -pública vs privada- però no es feia de manera honesta. Es feia exaltant les virtuts de la privada, sense parlar de tot allò que paguen les famílies i alhora reben de diner públic els centres, mentre de l'escola pública es posava èmfasi en les dificultats que té al ser una escola universal.
Sóc un acèrrim defensor de l'escola pública. Crec en una escola de qualitat per a tothom i quan veig reportatges com el d'ahir, que em va semblar força esbiaixat i, perquè no, tendenciós, em molesta. Perquè crec que tothom, i en primer lloc la televisió pública d'aquest país, hauria d'apostar per l'escola pública, entenent aquesta com la base que formarà la societat del futur, en igualtat i qualitat.
Em ve al cap el símil de la llengua. De la mateixa manera que defensem que el català és la llengua d'acollida, la llengua de cohesió social, que ens fa a tots iguals, que ajuda a vertebrar la societat, que uneix i trenca diferències, l'escola pública hauria de ser el mateix. És l'instrument que ha de posar en contacte les diferents realitats del país i fer que tothom tingui les mateixes oportunitats i privilegis, perquè només d'aquesta manera aconseguirem una societat més justa i igualitària i de retruc, un país millor.

19 comentaris:

Cesca ha dit...

Gràcies!! Pensava que era sola al món pensant el mateix que tu. Que bonic deu ser tenir aules grans, ben pintades, impressores 3D..i que cada mes vagin plovent diners de les fundacions vàries..

David Vilalta i Murillo ha dit...

Felicitats Sergi, no estàs sol.

aureli i mercè ha dit...

Som molts que pensem com tu.
Gràcies per escriure-ho!

mpilar ha dit...

Jo no comparteixo gens la teva opinió. Crec que dónes per cert fets que no ho són com ara el percentatge d'alumnes que envia cada escola a les PAU o el tipus de personal que contracten- amics o afins i d'altres que em farien allargar molt. Pel que fa al comentari de la Cesca, com a treballadora de la concertada afegiria: Que fàcil deu ser fer 18 hores de classe màxim a la setmana, tenir hores de guàrdia i no haver de fer substitucions en hores no lectives i un llarg etc. Cadascú té la seva realitat i criticar és molt fàcil.

Sergi ha dit...

Dono per fet certs aspectes perquè he treballat en ambdós àmbits i he vist les dues realitats. Cert que hi ha de tot a tota arreu, molt bons professionals en ambdós models, però el que explico no és perquè m'ho hagin dit sinó perquè ho he viscut.

marta ha dit...

Em va complaure el fet que es parli d'innovacio educativa. Vaig trobar a faltar referencies al moviment Rosa Sensat i voldria que aquest devat continues. Ja n' hi ha prou de fer propaganda de l'escola privada vs subvencionada

mpilar ha dit...

Has treballat en ambdòs models però evidentment no coneixes totes les escoles i generalitzes. Que a la teva escola p.ex tots els profes siguin joves o innovadors o grans o grassos... no pressuposa que tots els profes d'aquell tipus d'escoles siguin així. Generalitzar mai no és bo i enfrontar els dos tipus d'escoles a veure quina és millor o pitjor,tampoc no ho és.

mpilar ha dit...

Has treballat en ambdòs models però evidentment no coneixes totes les escoles i generalitzes. Que a la teva escola p.ex tots els profes siguin joves o innovadors o grans o grassos... no pressuposa que tots els profes d'aquell tipus d'escoles siguin així. Generalitzar mai no és bo i enfrontar els dos tipus d'escoles a veure quina és millor o pitjor,tampoc no ho és.

el pensador ha dit...

mapilar: si no comparteixes"gens" l'opinió de l'article és perquè deus tenir imformació que demostra que el que diu és fals. SI no és així, i et bases en la teva experiència només, el que dius pel Sergi valdria per tu també, no? UNa cosa és mostrar que l'altre generalitza i una altra és no està gens d'acord.

mpilar ha dit...

Evidentment no puc estar d'acord amb les seves afirmacions oerquè només contemplen una realitat, que és la seva. Diu p ex que les concertades envien només a les PAU els alumnes que creuen que aprovaran. No. Puc dir-te moltes que no.També diu que a la concertada s'escull el personal per amiguisme, tampoc. També em costa entendre que li desagradi tant el reportatge només perquè la quota d'escoles privades no supera les altres en lloc de quedar-se amb les coses bones que se'n puguin treure tot i que també n'hi hagi de no tant bones, és clar.

mpilar ha dit...

Evidentment no puc estar d'acord amb les seves afirmacions oerquè només contemplen una realitat, que és la seva. Diu p ex que les concertades envien només a les PAU els alumnes que creuen que aprovaran. No. Puc dir-te moltes que no.També diu que a la concertada s'escull el personal per amiguisme, tampoc. També em costa entendre que li desagradi tant el reportatge només perquè la quota d'escoles privades no supera les altres en lloc de quedar-se amb les coses bones que se'n puguin treure tot i que també n'hi hagi de no tant bones, és clar.

Sergi ha dit...

En l'article, si bé generalitzo, també intento deixar clar que això no passa a totes,però sí a moltes.El temqa de personal, a la privada,en algunes passa que s'agafi gent per algun tipus d'afinitat, a la pública impossible.
El tema de quotes d'escoles és perquè segur que hi ha moltes escoles més de públiques que podrien sortir i estar cara a cara amb les privades que sortien i em va semblar que no era el cas. No tant per acarar models, si es mostrés que ambdues tenen coses molt bones. Vaja,no crec que calgui cercar molt per trobar un institut, per exemple,que innovi molt i no hagi de destinar moltes energies a sobreviure...

Sergi ha dit...

http://www.ecorepublicano.es/2016/09/por-que-la-educacion-de-finlandia-es-la.html

Àngel ha dit...

L'article molt encertat, però caldria recordar que la tv no la van inventar per informar sinó per crear opinió.

Anònim ha dit...

Què bo que he trobaat aquest article del Sergi.Just aquest dia feia amb un company la inauguració del curs escolar de l'Aula d'Extensió Universitària del meu poble. I vaig agafar una empipada més que regular. Ja havia vist el programa anterior i també em va empipar bastant perquè algunes de les paraules de la Sra. Consellera em van semblar d'autèntic "pitorreo" sobre tot quan va parlar del treball per projectes "tant de moda"va dir. Al programa següent tot era parlar dels treballs per projectes com la gran novetat d'això que es diu Escola21. I bé escoles escollides 22 en concret que formaran a altres 200 escoles en aquests sistemes tant innovadors. No segueixo perquè són tantes les barbaritats pedagògiques que es van dir que prefereixo callar. Jesuites, Montserrat, IES i una escola pública... però ningú va posar els peus a terra i va parlar de les 1200 aules que aquest curs es fan en barracons, ni tampoc de centres públics amb 28 nens de P5 i podria seguir. I la gran novetat (me peto) TReballar sense libres!!!, aules obertes... A la meva escola i parlo de l'any 75, mai hem tingut llibres de text i ens feiem nosaltres els materials i els donaven als alumnes amb la "pasteta" que cadascú de nosaltres es feia a casa (les famoses vietnamites), treballaven per centres d'interés a totes les àrees perquè tot el material es relacionava amb el centre d'interés corresponent, teniem hort escolar i podria seguir contant les "meravelles" de moltes escoles com la nostra, escoles del CEPEC (Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana...) I si us interessa el tema en Jaume Carbonell (Cuadernos de Pedagogía) ha fet una petita historia de l'escola catalana des del començament del segle XX fins a l'anomenada Escola del segle XXI.
Em presento: Mestra, pedagoga i treballant a l'ensenyament des de l'any 1973 fins al 2002. Jubilada però continuant en el món educatiu. I recordem que això no és Finlandia ni Noruega, el nostre tarannà és diferent i els mitjans per riure.

Teia Càliz ha dit...

Doncs jo estic molt d'acord amb tot el que diu en Sergi. També em vaig quedar amb un regust agredolç després del reportatge. Agre pel que comenta ell i dolç per l'alegria de parlar sobre educació un diumenge a la nit.Però per buscar una nova mirada diré que...reflexionant amb una amiga, pedagoga i mare, em va fer veure que el reportatge també tenia un contrapunt positiu. La Laia,em deia que el reportatge donava pes i credibilitat a les famílies que no tenen clar aquest model educatiu. Si ho diuen "els de la privada" i els hi va funciona...potser aquelles escoles públiques que ho estan portant a terme,ho estan fent bé. Potser sí que està bé que juguin,aprenguin des de la curiositat,treballin per projectes...
Si el reportatge va extreure aquesta reflexió a moltes famílies que dubtaven d'aquest nou model doncs felicitats!! Ara bé... estaria bé fer uns quants 30 minuts més per anar reflectint una realitat educativa real,cada vegada més innovadora.

Teia Càliz ha dit...

Doncs jo estic molt d'acord amb tot el que diu en Sergi. També em vaig quedar amb un regust agredolç després del reportatge. Agre pel que comenta ell i dolç per l'alegria de parlar sobre educació un diumenge a la nit.Però per buscar una nova mirada diré que...reflexionant amb una amiga, pedagoga i mare, em va fer veure que el reportatge també tenia un contrapunt positiu. La Laia,em deia que el reportatge donava pes i credibilitat a les famílies que no tenen clar aquest model educatiu. Si ho diuen "els de la privada" i els hi va funciona...potser aquelles escoles públiques que ho estan portant a terme,ho estan fent bé. Potser sí que està bé que juguin,aprenguin des de la curiositat,treballin per projectes...
Si el reportatge va extreure aquesta reflexió a moltes famílies que dubtaven d'aquest nou model doncs felicitats!! Ara bé... estaria bé fer uns quants 30 minuts més per anar reflectint una realitat educativa real,cada vegada més innovadora.

mayte nogueira ha dit...

Bon día, estic d'acord. No vaig veure el programa pero en sona aquesta canço. Parlo des d'una Escola pública del extraradi de Barcelona, on els fills de la población auto Tona van a l'escola concertada. A l' Escola pública ja fa molts anys que s'explorwn noves metodologies pedagogiques, amb creación de grupos cooperativa, desdoblamiento, assugnatures en inglés con mates o plástica i sobretot un claustre implicar en la seva feina per tal d'educar el millor posible als infanta, procedeixin d'on siguiente. L'aula d'acollida es una eina importantísima i el famos nivell al que fan molts pares quan parlem d' educación queda difuminat. Els nostres fills van assolint coneixements a partir de la seva maduressa i autonomía. Es práctica la coeducació i la diversitat, perqué al barrio son els que son i tothom vingui d'on vingui es importante.

mayte nogueira ha dit...

Perdoneu les faltes... no controlo el teclat, pel que veig m'ha fet una jugada