He anat fins al coll d'Estenalles (873 m.) on he aparcat. Feia una tarda ventada i ennuvolada. A l'hora que he començat a caminar, l'aparcament estava pràcticament buit i només he vist una persona que pujava cap al Montcau (1.056 m.). Jo no hi he pujat directe, primer m'he desviat cap als Cortins.
Pujant cap al Montcau, un cop deixes el darrer de tram arbrat i pla del corriol, hi ha una bifurcació que se'n va direcció nord, cap a una canal.
.jpg)
De lluny, sembla que per arribar-hi, que cal passar per una codoleda amb timba, no hi ha camí, però un cop hi ets, veus que sí. Tot i que si les pedres estan molles, potser millor no passar-hi.
Un cop al coll del Séc, cal baixar per un corriol dret i humit, força brut. Està ple d'arbres caiguts i arbustos pelats. Arriba un moment que el camí es bifurca i cal prendre el corriol que marxa cap a l'esquerra, l'altre se'n va cap a la Coca. És un corriol que va planejant, ran de paret a una banda i de tant en tant amb caiguda a l'altra.
Després de fer un tram d'aquest camí, es troben unes grapes a la paret. Cal estar a l'aguait, ja que és fàcil saltar-se-les.
És aquí on es fa la pujada més dreta cap al cim, superant un desnivell d'uns cinc o sis metres, seguint una esquerda a la paret de fàcil pujar i assegurats amb esglaons i arrels.
Passada la pujada, ja he trobat el corriol que volta un xic els Cortins (967,7 m.) per acabar de trobar la darrera codoleda que s'enfila de nou i et porta al darrer tram de corriol entre lliris, estepes i garrics.
És una agulla que es troba per sota del Montcau, però té bones vistes cap a les altres bandes i és molt poc transitada.
Després d'assolir el cim dels Cortins, he desfet el camí per arribar de nou al corriol que puja al Montcau i és clar, un cop allà no m'he pogut estar de fer altre cop el cim.
La tornada l'he fet per la pista dels bombers.
Una volta ben bonica i ben sol. No m'he trobat ni he vist a ningú en tot el recorregut, excepte al principi el senyor que pujava al Montcau, quan jo he pres el trencall als Cortins.