dilluns, 23 de març del 2015

Cal Clarassó. Focus de toxicitat.

Fa uns anys a Calders es va decidir retirar una pèrgola d'uralita. Era petita, minsa. Gairebé ridícula. D'uns 6 metres quadrats, on els de la petanca s'aixoplugaven quan feien calçotades i carns a la brasa en acabar algun partit. A l'hora de demanar que la retiressin, tothom se'n va rentar les mans. El culpable, l'amiant. El dimoni escuat. Per tant, es va haver de contractar una empresa especialitzada. De fet, la uralita és molt tòxica quan es manipula i cal prendre unes mesures de seguretat molt rígides. Així doncs, un bon dia, es van presentar al poble els de l'empresa disposats a fer la feina. Cal dir que d'empreses que s'hi dediquin n'hi ha molt poques i de resultes, molt cares.
Varen encintar el perímetre, superant amb escreix el triple de l'àrea a retirar i després, uns personatges, vestits talment com astronautes, varen començar a retirar aquest residu. Anaven amb monos integrals, amb màscares, ulleres i guants. No hi havia gaire part del cos exposada a la uralita. En poca estona ho varen treure tot i s'ho varen endur.
Ara, anys després, veig que a Monistrol, a tocar del poble, a la colònia de Cal Clarassó, han de retirar el que també sembla uralita. Fa uns dies, cent més o menys, uns lladres es van endur les bigues de ferro de la fàbrica i de resultes el sostre caigué i la uralita, juntament amb la sota coberta de fibra de vidre va caure i es va escampar per tot arreu. A més a més, amb les ventades de fa uns mesos, aquests residus s'escamparen pels encontorns, arribant a la riera de Calders. Aquesta riera baixa fins a Calders on l'aigua és captada per al consum, això sí, abans amb els filtratges i tractaments necessaris, segons l'empresa que gestiona aquest servei.
Avui, després de moltes gestions, pressions i amenaces, sobretot gràcies a una plataforma sorgida arran d'aquest desastre, els propietaris, sembla ser que un Banc, el BBVA,i alguna altra entitat, han contractat una empresa perquè faci la neteja, ara bé, dista molt dels que varen netejar a Calders.
No sé si realment tot és uralita i si la fibra és igual de tòxica -dependrà de si té el segell EUCEB-, però veient com treballen aquí, segurament no ho deu ser o això espero pels treballadors i per descomptat pel Moianès, perquè sinó anem arreglats, ja que tot està ple d'aquest residu groc i de retruc, cap a Calders fa baixada i el riu ens en regala.