dissabte, 14 de març de 2015

Lliçons d'un nounat

Avui fa sis anys que va néixer el Berenguer. Sis anys que la vida em va fer un tomb. Ens va fer un tomb. Des d'aleshores res ha estat igual. El centre de gravetat de les nostres vides ha basculat i les prioritats han variat.
Amb la distància es fa estrany. L'abans no existeix. La seva presència sembla eterna i s'allarga fins on la memòria arriba, però hi hagué un dia, una època, en que el principal era el jo, el nosaltres com a parella, però des d'aquell catorze de març, en que va sortir somicant però que la veu del pare darrere el pediatre calmà, tot s'ha capgirat. Tot s'ha trastocat.
Sense ser-ne ell conscient ens ha decorat la vida, ens hi ha donat color, però un color múltiple, variat. Moltes tonalitats que decoren el dia a dia. Colors vius i apagats. Colors intensos de múltiples matisos. Sembla estrany però és impensable un matí sense la seva mirada de murri, sense el seu somriure somnolent, sense l'espurneig que als ulls quan es lleva. De la mateixa manera l'estona abans d'anar a dormir, abraçats i xerrant. Bromejant i garlant. Però també totes les hores de jocs, d'hàbits, de conversa, de complicitat. I anem a més, perquè dia que passa, baula que s'estreny.
El balanç és impossible de fer. És un insult a la intel·ligència, perquè esdevenir pare és en si arribar al cim de la felicitat. És cert que hi ha moments de tot. Hi ha moments d'angoixa, de nervis, de pors, d'alegries, d'enrabiades, tot en la màxima expressió perquè tenir un fill és elevar a l'enèsima potència tots els sentiments. Totes les sensacions. Res és modulat. Tot va als extrems, perquè a banda queden les faixes que ens limiten els sentiments. L'arribada d'un infant esmicola els límits emocionals i un cop esmicolats, un ja no s'avergonyeix de sentir el que sent, d'estimar com estima, perquè en la mirada d'un fill un hi veu la sinceritat. La veritat i allà no s'hi amaga res. El que sent i el que vol és clar i planer i de retruc, aquesta honestedat, es contagia i es perd la por de mostrar afecte i amor. D'expressar-lo i viure'l. Tenir un fill, diria que et fa madurar. Créixer en tots els sentits.