diumenge, 15 de març del 2015

Una sorpresa agradable

Fa uns dies que no escric. Bé, que no escric al bloc perquè, de fet, aquests dies que no he escrit al bloc, he escrit altres tipus de textos. Alguns contes i narracions, però també he donat forma a escrits més professionals.
De tant en tant m'agrada posar negre sobre blanc d'algunes experiències educatives. A vegades per tenir-ne un fitxer, d'altres per compartir-ho. 
Fa uns mesos vaig donar forma a una activitat que vàrem fer a l'escola. Va partir del desig dels infants de tenir un animal de companyia a l'aula i a partir d'aquest punt, es va iniciar un projecte. En vàrem parlar força i un cop decidit que el tindríem, vàrem començar a cercar informació sobre l'animal. Per majoria va sortir un conill. Per molts motius, però bàsicament perquè en una sortida vàrem anar a un mas i ens en varen deixar tocar uns quants. 
Aquest pretext ens va servir per treballar molts aspectes. D'una banda per construir el seu habitacle. Vàrem fer els plànols, després construirem les maquetes i finalment el construirem a mida real. Entremig vàrem mirar els materials, vàrem trucar a diferents establiments i compràrem el material. També aprofitàrem l'assessorament de diferents professionals. Des d'una persona que en tenia un i per tant ens podia orientar sobre la cura d'aquest, a un fuster que ens va ajudar a construir la gàbia. 
En general va ser un projecte molt interessant. Global. Abastava diferents àrees, que com en la vida mateixa s'interelacionen i a partir d'un centre d'interès comú, aconseguirem treballar diferents aspectes curriculars amb la màxima implicació i motivació dels infants. 
Un cop redactat, vaig enviar l'escrit a una revista de referència: Perspectiva escolar. És una revista per a professionals de l'ensenyament editada per l'associació Rosa sensat. Un referent al món educatiu i, inesperadament, perquè de fet va ser més un impuls que una convicció, fa uns dies em varen comunicar que el consell de redacció havia decidit publicar l'article. A més de la il·lusió de veure publicat un article, el que em fa més il·lusió és qui el publica, un d'aquells referents dels que sempre ens emmirallem com a professionals. Qualsevol mestre, segur, que coneix l'associació Rosa Sensat i no només això, la té com a referent per a la seva tasca docent i en coneix algun membre i el respecta i segueix.