dimarts, 3 de març de 2015

RECTIFICACIÓ

En la darrera entrada, sota d'aquesta, escrivia que l'alcalde de Calders havia fet modificar el llibre d'honor de Calders, aquell on els personatges cèlebres signen quan visiten el poble.  Bé, doncs, em vaig equivocar. La vaig errar. Estava mal informat. Avui he vist el llibre.
La notícia partia del fet que el llibre d'honor havia sortit de l'Ajuntament per fer-hi quelcom, però de fet, no era que s'hi hagués afegit una pàgina nova al llibre, com m'havien explicat, sinó que al final de les pàgines escrites, s'havia fet un text especial amb lletra bonica i curosa, commemorant la visita del Pujol, per després deixar espai per la seva signatura. Per tant, no s'hi va afegir cap pàgina.
No és el primer cop que em passa. A vegades, tinc fe cega amb certs personatges i quan m'expliquen quelcom, segurament sense mala intenció ni amb la consciència de que es descuiden una part del relat, me'l faig meu i oblido -quin periodista més nefast, ho reconec- la feina de contrastar i em passa que afirmo coses que després resulten, com en aquest cas, errònies i em sap greu. I em dol. Perquè un perd credibilitat, per descomptat, però sobretot perquè he dit quelcom que no era cert i si hi ha alguna cosa que avorreixo molt, són les mentides, per acció o omissió. Per tant, d'entrada, a més de demanar disculpes a tothom que hagi llegit la notícia, també n'he de demanar a l'alcalde, perquè no era cert el que vaig dir.
Ara, a més de prometre'm i prometre que contrastaré les noticies, em deixo un temps de reflexió per veure quin rumb ha de prendre el bloc, ja que va néixer pel plaer d'escriure però sembla que poc a poc s'ha anat allunyant d'aquell origen primigeni i ha esdevingut més una eina política i perquè no, a vegades amb excés de bilis. 
Veurem, temps al temps, però com diuen, qui té boca, s'equivoca i qui té nas, es moca. I encara que rectificar és de savis, potser caldria no haver de rectificar. Ja veurem.  

2 comentaris:

Jaume Carné ha dit...

Si senyor, Sergi, rectificar és de savis, i reconèixer els errors és primordial per corregir-los i no repetir-los. Tant de bo, tothom s'ho
s'ho sabés aplicar.
Per cert, qualsevol que sigui el rumb que prengui el blog, no deixis d'escriure.

INPAIC ha dit...

Rectificar és una gran virtut. A mi l'anècdota de si el full nou anava al davant o al darrera més ben bé igual. Em preocupa més el vasallatge i pleitesia donat a la familia Pujol-Ferrusola. I per cert no deixis d'escriure al teu bloc, que és maignífic, propi, personal i intransferible.