Ahir al vespre hi va haver a Calders la reunió constitutiva de la Comissió per organitzar una consulta popular sobre la possible Independència de Catalunya.
Un nombrós grup de gent hi va anar, des de gent d'una vintena d'anys a d'altres que passaven la seixantena. Un univers ampli que demostra que la Independència és quelcom que preocupa a molta gent i variada, sense importar l'edat. I em va agradar.
Un altre dels aspectes que també em va agradar, és que també hi havia gent de sectors professionals variats: mestres, pagesos, enginyers, jubilats, estudiants, professionals liberals, paletes ... moltes professions amb realitats diàries diferents però un interès comú.
Unint ambdós paràmetres podem veure que potser allò que es deia, aquell quan siguis gran canviaràs o que aquest tema només interessa a un cert sector, potser no és del tot cert i que molta gent vol dir-hi la seva.
La consulta que es farà segurament no provocarà canvis immediats, possiblement l'endemà tot seguirà igual, però de ben segur que aquest rau-rau, aquest sentiment que es desperta, a la llarga es veurà reflectit. Un dia emergirà i demanarà l'espai que li correspon i les pors i els tabús que sempre l'han acompanyat, com un acte de normalitat desapareixeran. Perquè viure en democràcia també és això, decidir si ens agrada el joc i fins i tot decidir si volem estripar la baralla.
Com deia el mític, el magnífic, Capità Enciam, els petits canvis són poderosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada