dijous, 1 d’octubre de 2009

Ep, de bolets, també.



Quinze dies em sembla que deien. Una pluja generosa i quinze dies després els bolets comencen a sortir, o això m'havien dit de petit. I segur que serà veritat, tot i que els que en saben, aquells que tenen racons inconfessables, ja fa dies que van amb cistells plens amunt i avall, senyal que d'haver-n'hi, ja n'hi ha.
Ara, un fa tot el que pot i mira els cistells d'altri amb enveja, sana però, eh? Que l'alegria de l'altre, s'encomana o si més no es pot comprar al mercat.
I ja se sap, omplir un cistell si no és al mercat, és complicat, doncs un és rovellonaire, perquè de la resta de bolets, quatre de coneguts i els altres, com sempre allà es queden, per dubtosos. Així doncs, ja em direu si no és difícil d'omplir un cistell només de rovellons. Bé, i algun camagroc o fredolic, foteses que no ocupen gaire.
Què hi farem, tinc massa por de morir d'una intoxicació per agafar els que no n'estic segur. Segurament em ve dels capítols de l'inefable Carpanta, menjant dotzenes de bolets deixats per uns boletaires a qui enganyava i després resultaven verinosos, i això, marca. Ja ho diuen, a la infància cal vigilar el què es llegeix.
Aprofitem doncs la nova temporada de bolets que encara és gratuïta, qui sap si demà hi haurem d'anar amb passamuntanyes o amb carnet.