Telenotícies de TV3

Sembla que els telenotícies no ens són tan propers com semblaven. Sembla que la diferència amb les altres cadenes, cada cop més, rau en la llengua que usen, no en els continguts que transmeten.
Potser alguns diran que són fixacions meves, que hi estic molt capficat i que busco pèls als ous, però m'han donat la raó.
Un estudi, aparegut fa poc, constata l'espanyolització de TV3.
Recordo una campanya, un exemple interessant, de quan varen començar a traduir el Periódico al català i l'Avui contraatacà argumentant que una manera de ser i pensar no es tradueix. Curt i ras, els catalans no som espanyols que parlem una altra llengua, som diferents i per tant, les notícies o les idees que atrauen als espanyols, no han d'atraure als catalans; on uns veuen Espanya, d'altres l'Estat i on uns celebren les victòries de la roja, d'altres n'informen.
Malauradament sembla que TV3 s'emmiralla més a "el Periódico", tot i l'audiència que perd, acostant-se a les altres cadenes, les estatals i perdent la identitat, que n'era el tret diferencial, el què li donava el valor.
Personalment darrera aquest aparent ensopiment, aquest fer insípid, hi veig una mà amagada - digueu-me paranoic-. Insípid en aparença, calculat i programat a la realitat. Un tarannà que atribueixo als socialistes.
Sembla que no fan res, que res canvien, però poc a poc, passet a passet, van diluint o això intenten, el sentiment de país. A més ho fan des de mitjans i institucions de solvència contrastada, de manera que costa més veure'n la mala fe, sobretot gràcies a la constància i la meticulositat. Una manera estudiada i programada, directe a la línia de flotació.
La qüestió però, és agafar perspectiva. La manera de fer de TV3 ha canviat i si ens hi fixem, potser ens esgarrifarem de quin rumb ha agafat darrerament, comparant-ho amb el moment que va aparèixer. Poc a poc han anat esborrant allò que incidia en el país per donar força a aspectes més vacus, més simples. Adéu a les referències nacionals, adéu a la voluntat d'esdevenir un servei de país. Hola al noticiari provincià, al sentiment patri ibèric.
Sí, d'acord, alguna vegada se'ls escapa algun mot catalanista, però generalment ho tenen ben controlat. A més, sembla que els accidents a Villamolinos de Fairi són notícia darrerament. O bé altres notícies d'àmbit estatal que segurament, amb mentalitat de país, català, és clar, ni esmentaríem.
Temps enrera semblava que hi havia un rigor, que els programes es feien amb una voluntat de donar a conèixer un país, una manera de pensar, d'educar, ara però, s'acosta al sensacionalisme groller, als continguts buits d'idees i a l'acostament a Espanya, fent que ens sembli propi. Normalitzant una situació que no és gens normal, fent-nos creure que formem part d'aquest ens per voluntat pròpia. I si algú fa una crítica de l'estat o bé d'aquells que governen, ràpidament s'enduran una estirada d'orelles, no fos cas que donéssin una opinió fora dels cànons marcats.
Cal doncs ser crític, que el submarí roig no ens doni gat per llebre.