dimarts, 27 d’octubre de 2009

Concerts amics

Sóc afortunat.
A vegades hi ha coses que en el moment de viure-les no les valores i no és fins després, amb la distància, quan veus la singularitat d'allò que passa, que comprens que el què has viscut, potser serà irrepetible.
De més jove, posem uns setze anys, anava de campaments i era un trapella. Sí, no parava i els monitors que em tenien en quedaven ben tips. I no va ser fins anys després, quan també em vaig fer monitor, que vaig valorar aquella paciència, el què m'havien ensenyat i sobretot les vetllades, el tancament del dia.
D'oïda en tinc poca, de veu menys. Però en rotllana i cançoner en mà ens passàvem hores cada vespre cantant una cançó rera l'altre. Bé, jo més aviat escoltava, em deixava emportar. Eren vespres que de la mà de Lluís Llach o dels Esquirols, cantats per joves voluntariosos, m'aixecava de la rotllana i volava terres enllà acompanyat d'un cor d'amics únics. I sempre, després d'una cançó, en demanava una altra.
Més endavant, ja més gran, vaig anar a treballar a la Bressola. El director general, en Joan Pere LeBihan, és músic i encara que s'ha abocat de ple a les escoles immersives i ha deixat un xic de banda aquesta virtut, manté molt bona relació amb músics d'arreu. Així doncs, a vegades, per tal de promocionar i fer actes per difondre les escoles, recorre a companys d'ofici, ja siguin amics d'antuvi, ja sigui amics de causa. Gerard Jacquet, Pascal Comelade, Jordi Barre, Lluís Llach, Albert Bueno, Pere Figueres, Blues de Picolat, Teresa Rebull, Teràpia de Shok... aquests i molts d'altres han col·laborat amb la Bressola i de retruc, molts en poguérem gaudir. Xerrar de tu a tu o bé gaudir d'alguna peça més en una escola al final de la jornada era el premi per ser-hi, però sempre de manera natural, sense forçar-ho, per allò de toquem-ne una més entre nosaltres. Cantem-la plegats per tancar la festa.
Ara fa uns dies vaig anar a un concert de l'Eladi. Allà vaig viure una regressió, un retorn a quelcom semblant al què havia viscut, però sabent que el què estava vivint era un moment d'aquells que només et passen per davant de tant en tant. D'aquells que has d'atrapar al vol i donar-ne les gràcies.
Per això, perquè de nou vaig poder gaudir d'un concert especial, d'un concert de proximitat, d'aquells que pots parlar amb l'autor de tu a tu, que pots demanar-li qualsevol cosa, per tot això, ho torno a dir, sóc afortunat.