divendres, 18 de setembre de 2009

Com som?

Avui me n'he adonat. Segurament des de fora és més clar, - i ara direu ja ho sabíem - però a mi m'ha calgut visitar diferents blogs d'amics per caure-hi.
He visitat el de la Marta que parla d'Educació, molt ben estructurat i ben reflexionat. El del Robert, corrent per les muntanyes, el del Ferran, del Líban i el del Rafa, des de Castellar.
Tots ho tenen clar, tots saben què volen compartir. Hi vas sabent-hi de què et parlaran. Després, tornant al meu espai, he descobert que realment navego, vaig d'una banda a l'altra com un tap de suro a l'oceà. D'un tema a un altre sense massa motius. M' és difícil que em centri en una qüestió. Política, llengua, educació, ... de tot una mica i alhora de res. Sempre surant per sobre tots els temes, sense gaire aprofundiment, passant-hi de puntetes. Sense arribar enlloc. Potser sóc així, potser, com ja vaig dir un dia, m'agrada passejar-me sense rumb. Parlar de tot i de res, negant-me a encasellar-me a un espai, sent alhora el mestre, el sarcàstic, l'independentista, l'ecològic o el què calgui. I és que en el fons m'agrada tocar moltes tecles. Suposo que per això no sóc un gran músic ni he compost una bonica serenata. Ara bé, m'omple poder gaudir aprenent amb allò que explica la Marta, somniar en el Líban, córrer al costat del Robert o veure com va Castellar.
Sóc així. Sense una única etiqueta, amb moltes de molts colors. Perquè en el fons crec que tots som així, transversals, capaços de viure moltes realitats. La diferència és el temps que dediquem a reflexionar en cada una. Dins de cadascú hi ha molts jos que conviuen i a vegades un domina als altres. A mi, segurament per mala sort, cap domina i per això segueixo passejant.
Segueixo tastant. Potser un dia canviaré.

2 comentaris:

Mònica Ciurana Risques ha dit...

No, no canviïs, que som molts que ens agrada fer de tastaolletes. A mi m'agrada que parlis una mica de tot. És un bloc variat i distret, així, seguint-ne només un (el teu) ja en tinc prou!!! Bé, ara m'he passat. No només segueixo el teu, que vaig fent petits progressos en el tema informàtic... Per cert, avui m'he comprat un MP4 (si tu, per enregistrar les converses i produccions orals logopèdiques...) i no tinc ni idea de com funciona, no sé si l'he de formatejar, com es baixa la música... Ai, que n'és de massa tecnològic aquest món quan no hi sou ni tu ni el Jacky ni en Santi a prop!!!! Bé, en tot cas, et passo un bloc monotemàtic del tema vins (que sé que t'agrada). És d'un crític enològic que vaig conèixer en un bany de felicitat en una festa vinícola, veremícola i viticultora a Torroja (Priorat). Està escrit en castellà tot i que ell és català de BCN, no ho sé suposo que es deu sentir millor a l'hora d'escriure si ho fa en aquesta llengua. Una abraçada,
Mònica

Mònica Ciurana Risques ha dit...

Ai, el bloc: devinis.org