dissabte, 5 de setembre de 2009

Escarbat bum, bum...

No es tanca un front que se n'obre un altre pels catalans. Ara resulta que des d'un acte de l'església catòlica, a Espanya això sí, es demana el boicot als productes catalans.
Sant tornem-hi. Si en tenen poca de feina aquesta gent. Abans encara podien cremar bruixes, condemnar científics o torturar heretges, però ara s'avorreixen. S'avorreixen molt. Prou com per dir disbarats des d'on sigui, que és el què els queda.
És una església que no vol sumar, només vol aferrar-se al poder, dient allò que n'espera la majoria, sense fer seu el passat més reaccionari i reivindicatiu del seu ídol. D'un personatge que anava a contracorrent, que segons ells, s'alineava només amb la veritat i la justícia. Deixant de banda els interessos, donant sense esperar rebre, sent capaç de dir blanc quan tothom deia negre, però és clar, la poltrona acostuma i embriaga i personatges rancis, caducs, curts de mires i vividors, no deixaran la bona vida per una lectura particular de la bíblia. Que treballi un altre, que jo ja estic cansat!
La llàstima és pels milers de creients d'aquest país que veuen com la seva església també els bandeja. Però és clar, què en podem esperar d'una institució que usava el llatí per solemnitzar els actes i de passada fer que la gent corrent no els entengués.
I amb aquestes sortides de to volen tornar a un passat enyorat, a la institució que dominava i es feia escoltar, que exercia un poder. No ens enganyem però, malgrat el declivi més que evident, malgrat la buidor de les sales, encara ocupen molt llocs de decisió. Tenen uns tentacles llargs i com un jugador d'escacs, potser també ebri però de poder, mouen les peces segons els seus interessos terrenals, no espirituals. Decideixen, venen i compren.
Jo, personalment, al creure només en l'home, censuro la jerarquia eclesiàstica però admiro personatges com en Casaldàliga, Mossèn Ruaix o Mossèn Dalmau, gent que té uns ideals i una fe que transmet amb l'exemple, però des de la mateixa alçada, sense voler ser més, treballant colze a colze amb qui ho necessiti. Personatges plens de virtuts... malgrat l'església.