Un any més

Serà que em faig gran o potser que deixo volar més l'esperit romàntic, però me n'adono que ara, d'un temps ençà, gaudeixo molt més de les coses senzilles, dels petits moments que s'escolen en el dia dia.
Ja no em calen només grans viatges o moments intensos per sentir-me feliç, tampoc grans muntatges o activitats novedoses d'aquelles que fas puntualment. Ara gaudeixo també molt dels petits detalls quotidians que t'acaben dibuixant un somriure a la cara i que et descobreixen sensacions agradables amagades en el quotidià.
Quan a la passejada feta sovint, un dia de tardor et sorprens amb unes olors noves o uns colors més intensos, o bé quan al sopar amb els amics d'infància deixes que la conversa flueixi sense presses, i sents tornar aquell lligam ja oblidat, és en aquests moments quan em sento més feliç, quan em sento més complert. Aleshores conscientment prenc una alenada i l'assaboreixo sense presses, deixant-me emportar.
Tot el meu cos frueix d'aquests instants senzills, però alhora plens de sensacions. Em veig espectador de la situació i mirant a l'entorn me n'alegro d'allò que tinc, d'allò que sóc.
Són aquestes petites coses que s'amaguen en el quotidià i que potser perquè ets més receptiu ets capaç de trobar, les que donen sentit a una manera de ser, a una manera de pensar. Moments màgics en tot allò que t'envolta i que valores quan ets capaç de trobar, pel què et donaran.
Ha passat un any més, sóc un any més gran, i tot i que estic en plena efervescència vital, m'aturo sovint per escoltar l'entorn i gaudir del què tinc. Dels que som.
Potser m'ajuda haver perdut gent estimada, potser m'ajuda veure que ja hi ha coses que no faré, però sigui com sigui, estic agraït per aquest despertar dels sentits, per aquest despertar de les emocions.
Ara, prop de la quarantena, vull viure intensament cada moment, i gaudir tant d'aquella cervesa presa a la fresca amb els companys del Nord, com d'aquell mà a mà dialèctic amb un amic ara llunyà.
És això el què he descobert. Després de força anys he trobat que el caliu d'una persona o la bellesa de l'entorn, poden omplir com un àpat suculent o bé com un viatge exòtic.
Faig anys i per sort, segueixo aprenent.