dijous, 3 de setembre de 2009

Una baula més de la cadena

Hi ha molts esports, moltes afeccions, com diria en Puyal, però la més entretinguda per a mi, és la tria selectiva. I consti que ho faig a consciència i a plaer.
Normalment, després del dia gran de compra, que sempre posposo al màxim, allò de ja no queden cerveses ni cacauets al rebost i cal anar a comprar sí o sí, quan arribo a casa és l'apogeu, l'èxtasi. Primer per allò de veure els armaris plens, que sempre fa il·lusió i després per començar el trencaclosques.
És com un joc, un repte. D'entrada ja poso tres bosses ben grans, sempre del super que per això les agafo. Envasos, papers i vés a saber què. Després, frisós, començo a desempaquetar. Dreta, esquerra, al mig i torna començar.
Però es que en saben un munt aquesta gent i en són de solidaris. Si compres una pera, pobrissona, està sola i podria tenir traumes, i a la llarga això passa factura. Doncs no pateixis, que te la ben acompanyen. A més saben que ho esperes, que és el teu moment. Bossa de plàstic, film al voltant, safata de porexpan i etiquetes amb informacions vàries. Vaja, que si la pera volia tranquil·litat, que s'ho tregui del cap, que la solitud és pels morts.
I un cop ho tens tot separat sobre el marbre, a seleccionar. Ja ho sé, ja ho sé, aquest exemple era fàcil, però a vegades els reptes són esgotadors, més rumiats. Per exemple, on posaries el pal de fregar? Ah noi, separa'n les parts o quan agafes un paquet de llaunes, no només cal separar, que ja m'agrada sinó que cal tallar les anelles de plàstic que les uneixen perquè no s'hi encallin els peixos, o això diuen. Ostres tu, peixos al Bages. Però si al Llobregat i al Cardener només hi corre algun lluç, però fora de l'aigua que a dins, s'hi camina. Tot i això ho faig, no fos que una ventada l'enviés al Mediterrani o matés el peix que queda, allà a l'alçada de Sant Vicenç.
Sempre però, et trobes amb coses que no saps on posar-ho, perquè m'han dit o diuen que. Jo, la veritat, davant del dubte vaig a la deixalleria que allà tot s'hi val, o gairebé. Perquè si no tenen un contenidor específic, et diuen on deixar-ho, que ja és molt.
Bromes a part, poc a poc el reciclatge ha anat guanyant terreny, però si bé la feina des de casa val un imperi, potser seria el moment de començar a posar menys embolcalls, a fer-nos la feina més fàcil. Reciclant des de les llars però vetllant perquè els productes portin els embolcalls necessaris. Només els necessaris.