Quina alenada d'aire fresc. Quin bon regust que deixa al paladar. Un jorn per a parlar i noto la mel als llavis que se'm desfà. Sens dubte, és una flaire que cal delectar.
Només la possibilitat de dir, bon vent i barca nova, encara que de poc serveixi, encara que sigui actuar, em satisfà. Com m'agradaria ser arenyenc, de Cal Jalpí o de Collsacreu, tant me fa, només voldria poder anar a votar. I és que cal felicitar-los, cal elogiar-los, cal copiar-los. És una iniciativa que s'ho val. Ara podran expressar-se, podran dir el què pensen. Per primer cop no caldrà refiar-se d'unes estadístiques d'enquestats invisibles, ni d'estudis de desconeguts. Podrem esperar-nos al recompte d'urnes i veure com estem. Veurem on estem. Visca Arenys, visca la llibertat!
Però no hi ha cel sense núvols ni llibertat sense feixista i així s'ha demostrat. El mateix dia de la consulta hi ha una manifestació programada. La FE, es veu que la llei de partits només afecta als que no lloen l'estat i per tant només s'aplica a partits d'esquerres, independentistes i bascs - de moment, ja que s'avorreixen i a Catalunya aviat li tocarà jugar -, ha convocat una trobada, una concentració, una manifestació, vaja, un acte de pressió. Ah, i amb el vist-i-plau de les autoritats. Visca la llibertat d'elecció. Visca la lliure repressió.
Ara caldrà veure com anirà. Aniran a votar tots els que voldrien o bé n'hi haurà que, evitant-se saraus, es quedaran a casa? No ho sé pas. Tu, què faries? Jo no ho sé, valent mai he estat.
Passi el què passi però, Arenys ha obert la porta, ara només cal passar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada