diumenge, 9 d’agost de 2009

Gran Paradiso ( 4.061 m. )

Aquest estiu hem anat a fer el Gran Paradiso. La primera sortida als Alps però de ben segur que no serà la darrera. És un cim senzill on l'única dificultat radica en l'alçada, 4.061 metres. La resta com als Pirineus. Calçant-se, això sí, els grampons més estona per ser l'estiu, però sense gaires requeriments tècnics. D'alicients molts, un d'ells per exemple, les vistes que té. És una magnífica atalaia des d'on es veu molt bé el Montblanc.
Ara bé, és un cim molt freqüentat, on cal demanar tanda per a poder fer el pas fins a la Madona, ja que cal fer una grimpada amb timba a l'esquena i s'ha de passar d'un en un. Abans hi havia una corda, ara no hi ha res i cal assegurar-se com es pugui.
A la baixada, si has matinat prou, podràs saludar a la corrua de gent que encara puja. Alguns ben entrat el matí encara enfilen. D'altres esbufeguen tot mirant cap avall abans de veure el cim.
La majoria de gent va encordada i pocs amb guia, però si s'ha fet una mica de muntanya amb neu, pot fer-se sense anar encordat ni amb guia. El camí està més fresat que els corriols de Montjuïc i els pendents no són gaire pronunciats. Pel què fa a les escletxes, depèn de l'any.
Vaja, un bon cim per estrenar-se als Alps. I com deia aquell, ara se'ns pot dir alpinistes??