Semblaria lògic

En aquest país per entrar a la funció pública has de passar unes oposicions. Unes llargues i feixugues oposicions que si bé no serveixen per a triar qui més bé treballa, qui més en sap, sí que serveixen per saber qui sap passar unes proves, qui es sap vendre millor - com a marca, vull dir - . Vaja, com el carnet de conduir. Només té un punt que crec millor, i és que un cop les has passat, has de fer un any de pràctiques i si no vals, i l'equip directiu es vol mullar juntament amb la inspecció, poden fer-te passar un altre període de proves, i si no el passes, has de tornar a començar el procés. És un sistema que segurament té moltes imperfeccions, però és el sistema escollit per l'administració, que també en som nosaltres una part, un sistema que intenta valorar els coneixements teòrics i pràctics dels aspirants. Un sistema igual per a tothom i on tothom pot presentar-s'hi i jugar amb les mateixes cartes.
Així doncs, per una banda s'escull entre els professionals els que li sembla més aptes - segueixo dient que no té perquè ser-ho- i s'obren escoles que d'entrada són les més adequades - que tampoc ho són en general-. Però de sobte, el mateix que inverteix en el sistema públic educatiu del país, comença a subvencionar escoles privades - diguem-n'hi negocis, de particulars, d'entitats religioses ... - quan com a administració pública ja ofereix el servei i se suposa que de la millor manera.
Posem que jo vull fer una escola basada en les esferes, perquè crec que és el millor, l'administració, després de comprovar que compleix uns requisits, hauria d'autoritzar-me però no subvencionar-me, car és una elecció meva, i aquest servei ja està cobert.
I el mateix passa amb sanitat. Després de les oposicions has d'escollir entre mútua o seguretat social. Curiós, no? La mateixa administració et demana si vols una mútua privada i la pagarà - o pagaràs - en detriment del mateix servei que t'ofereix ella i que segurament li hauria de ser més rendible. Una altra de les incongruències del país on vivim.
D'una banda ofereix un servei gratuït, que se suposa de qualitat i alhora en subvenciona un de privat. Sembla com si no es cregués que ofereix un bon servei i ha de recórrer a altres per garantir la qualitat. Alguns diran perquè no abastarien tot el mercat, d'altres per les opcions personals de cadascú. Per a mi, sent vàlids tots els arguments, crec que el govern ha d'assegurar uns serveis generals per a tothom i si algú vol una altra cosa, que s'ho pagui. Menú per a tothom assegurant que sigui el més bo, i si algú vol carta, a passar per caixa.
D'altres països ho tenen més clar, el poder adquisitiu determina l'èxit. Al nostre m'agradaria pensar que no.