dijous, 20 d’agost de 2009

Territori Comanxe


- Ostres, ostres. És possible? Pot haver-hi tanta maldat al món? Vosaltres, veïns estimats, què dic veïns, germà gran, pare protector, ens regaleu una morterada de diners i què fem? Com us ho agraïm?
D'acord, estic d'acord amb vosaltres, si en sou de magnànims al defendre'ls. Però és motiu que el cartell no era gaire elaborat, que el dissenyador estava de pràctiques? No senyor, no calia fer-hi una pintada poca-solta, trenca l'harmonia. I és un insult a la vostra generositat, això mateix. Un insult.
Sí, entesos, una part d'aquests diners eren nostres, i què? No cal que feu d'advocat del diable. És un petit detall. Nimietats. El què és meu és teu i el què és teu, de qui era? Del de la solidaritat? Ara no sé qui porta els comptes a casa, però tan fa, que el què és meu, és teu i prou.
I si no els agrada, haver votat ... ja callo, ja callo, no els donaré idees a aquests galifardeus. Només faltaria.
Però, bé. Aclarit això, us en dono també la raó. Calia tapar l'escut que tant color li donava, amb el què representa? Amb el què costen aquelles filigranes, aquelles columnes simètriques i ben coronades? Hauria de passar el mateix que si es cremés l'estanquera - sí, home, aquella bandera que poseu als estancs - doncs, això, que no s'hauria de permetre. Se'ls hauria d'agafar i escarmentar. Potser us els enviaria - si voleu, és clar - perquè feu com anys enrera amb els amerindis, que ara fa temps - i no us ofengueu, que Peregil no compta, quatre cabres - que no podeu treure pit i l'exercici us animarà. Ja ho veig, un nou Cortès, Hernan ben segur, posant ordre a aquest desori. Un bon titular.
I és que quaranta anys de mà ferma no varen ser prou. Encara n'hi ha que exigeixen, després de tot el què feu per nosaltres. Ens doneu... bé, no és hora de fer llistes, tampoc sabria per on començar, perquè alguna cosa us devem, no?
Perdoneu, perdoneu, estava canviant de tema. Això doncs, que teniu molta paciència i que no es respecta res avui en dia. Vosaltres aneu de bona fe i algú se n'aprofita. Colla d'esgarriacries.
Res, que ja ho veieu, sense merèixer-ho esteu a territori Comanxe.