dimecres, 19 d’agost de 2009

El meu bosc és Calders

Amb el temps arriba un moment en què alces el vol, en què vols experimentar. Ja no pots esperar. Bats les ales i t'enlaires per sobre de tot el què coneixes, per sobre de tot el què estimes. I des d'allà dalt, volant sol per primer cop, provant aquesta estrenada llibertat, mires on anar; ara a tocar de l'arbre que t'ha vist créixer, ara boscos enllà. La decisió serà alegre, el volar irregular. Res no et pot aturar, res no et pot fer trontollar. Si un arbre t'atrau, sens dubtes l'inspeccionaràs, si un bosc et convenç, feliç t'hi instal·laràs. No en va et reconeixes l'amo del teu destí, no en va, t'embriagues del teu nou poder.
Temps enrera, el batre d'ales em portà lluny, a la Catalunya Nord, a prop en quilòmetres però lluny del conegut. Un estat diferent, el mateix país. Canvi d'entorn, canvi de costums. Des de la distància arribà l'hora de mantenir lligams llunyans, des de la proximitat de crear-ne de nous. Una tasca nova que s'entomà com un al·licient afegit, com un repte a superar.
Anys després però, un cop l'experiència t'ha omplert, un cop el camí has esgotat, has d'alçar-te de nou i tornar a volar. Ara bé, mentre dormies tot ha canviat. L'ocell que s'estrenava s'ha tornat més feixuc, les novetats que l'esperonaven ara el terroritzen i la tria que era llibertat, ara és un maldecap. Sense adonar-te amarres invisibles dia rera dia han anat sorgint, costums senzills s'han anat establint.
I a la fi, quan cansat alces el vol, veus que allò que deixares enrera ja no és el mateix, allò que conegueres, ara t'és desconegut i al davant, com un mapa ben obert, un país se t'ofereix ple de racons per descobrir o espais per coronar. La llibertat que temps enrera t'alegrà, el mapa que sense límits et seduí, ara, amb el pas del temps t'ofega i t'oprimeix, car enlloc hi tens ja res, enlloc ets algú. La immensitat t'aclapara, l'infinit t'encongeix.
Però arriba un dia, caprici del destí, que descobreixes un indret especial. Un indret amical. Un bosc frondós sembla que t'estava esperant o potser ets tu que sense saber-ho l'estaves cridant. I només arribar-hi t'hi sents acollit, t'hi sents estimat. L'entorn et recorda, tu te l'estimes. Sou un per l'altre, malgrat ser tu qui el buscava, tu qui l'anhelava. Després de molt volar pots descansar, pots niar. Lligams nous es fan i el vells, si eren ferms, es mantenen, malgrat l'espai que hi hagi entremig, malgrat els dies d'oblit.
Ara tinc un nou bosc, un bosc per descobrir. Cada arbre m'és nou, cada arbre m'és conegut. L'estrany s'ha fet conegut. El bosc no s'ha fet estrany.

1 comentari:

Monica Ciurana Risques ha dit...

Podríes afegir una caixeta de kleenex virtuals al teu bloc? Que bonic aquest article!!!!!!!!!