dissabte, 13 de novembre de 2021

Pic de les Agudes ( 1.705 m. ) i Turó de l'Home ( 1.706 m. )

 Avui hem anat cap al Montseny. Hem deixat el cotxe a Sant Marçal ( 1.093 m.) i hem començat a enfilar cap a les Agudes ( 1.705 m.). Creuant l'aparcament hem enfilat per un corriol que anava zigzaguejant, tot pujant, pel mig d'una fageda. El terra invisible sota una catifa de fulles i el cel, cap al cim, tapat, amb una boira arrepapada a la muntanya. Tot i això teníem l'esperança que s'aclarís. 



El camí, de tant en tant s'obria i les fagedes deixaven un xic d'espai perquè ginestes verdes i pelades, ocupessin el terreny, però de seguida tornaven a dominar els faigs. 

Hem anat pujant fins a l'inici de la cresta, per Castellets. És una cresta de roca granítica, amb bones nanses i amb mà, tot i que de tant en tant, calia aturar-se per cercar el pas, que s'obre camí recte amunt. És una cresta que ens ha sorprès, perquè ens l'esperàvem més curta. És molt divertida i que li dóna un aire especial al cim.  

Hem anat progressant, fent alguna sifonada fins a dalt on el cel s'ha obert. Mentre, a sota, la boira restava arrapada al cim. De fet, amb el sol a l'esquena, hem pogut veure un espectre de Brocken fantàstic. 


Hem fet tota la pujada sols o gairebé sols, però en arribar al cim, hem trobat una munió de gent. La majoria venien des del Turó de l'Home, que es troba a una mitja hora de distància planejant. 

Després de fer el cim, hem decidit ramblejar, perquè amb la gentada que hi havia bé ho semblava, fins al Turó de l'Home ( 1.706 m. ). Les vistes des de dalt eren força boniques, tot i que el Pirineu, ben nevat, es veia mig tapat per uns núvols alts.

La tornada hem decidit fer-la seguint el GR, per fer la volta circular. Hem tornat cap a les Agudes, però abans de la darrera pujada, surt un corriol que s'endinsa a la fageda i va baixant de dret cap a la vall. De nou el terra s'ha encatifat de fulles i ha estat així fins gairebé a baix. 


Ha estat una sortida preciosa. L'entorn espectacular i de fet, un cop hem deixat la via Turó de l'Home - Agudes, ja no hem trobat a ningú.  

Per veure més fotos, cliqueu aquí

dimarts, 2 de novembre de 2021

Pic de la Dona ( 2.702 m. ) i pic de Bastiments ( 2.881 m. )


Diumenge vàrem anar cap a Vallter. Vam anar un xic tard però el dia acompanyava. Feia un dia fresc a l'ombra i més calorós al sol. Al cel només quatre núvols escadussers a la llunyania excepte la boira baixa que cobria la Catalunya Nord i Occitània.

Vàrem pujar pel torrent que puja cap al coll de Mantet ( 2.412 m. ). El corriol es pren per darrera l'estació, direcció nord i s'enfila primer entre arbres però ràpidament va resseguint el rierol que baixa sense arbres.

Al coll de Mantet vàrem dubtar si anar a fer el Roca Colom, però finalment ens vàrem decidir pel pic de la Dona ( 2.702 m. ). Vàrem pujar per la carena fins al cim. Les vistes des d'allà són precioses. S'albirava, traient el cap sobre una boira arrepapada a la seva falda, el Montcau, Montserrat i més enllà el Montseny. 

Després de menjar una mica, vàrem baixar cap al coll de la Geganta i tot seguit enfilàrem cap al Bastiments ( 2.881 m. ). Un cop a dalt va començar a tapar-se, una nuvolada que venia des del Puigmal. 

Vàrem desfer camí fins al coll de la Geganta i des d'allà, vàrem agafar la pala dreta que baixa directe cap a les pistes de Les marmotes. És força dret però és una tartera que pots anar encadenant des de dalt fins a baix amb pedra força fina.

Era el primer cop després de l'operació de genoll que enfilava una tartera i la veritat, fantàstic, vaig poder córrer i saltar com feia, amb un somriure d'orella a orella, content i feliç.


Durant tot el recorregut, tot i que vàrem trobar algú, el silenci va dominar tot el matí. Un silenci que per estrany que sembli, sobretot parlant d'allà, no estava trencat pel vent, ja que no en feia. Un dia d'aquells per recordar. Un dia fantàstic.