Avui hem anat cap al Montseny. Hem deixat el cotxe a Sant Marçal ( 1.093 m.) i hem començat a enfilar cap a les Agudes ( 1.705 m.). Creuant l'aparcament hem enfilat per un corriol que anava zigzaguejant, tot pujant, pel mig d'una fageda. El terra invisible sota una catifa de fulles i el cel, cap al cim, tapat, amb una boira arrepapada a la muntanya. Tot i això teníem l'esperança que s'aclarís.
El camí, de tant en tant s'obria i les fagedes deixaven un xic d'espai perquè ginestes verdes i pelades, ocupessin el terreny, però de seguida tornaven a dominar els faigs.
Hem anat pujant fins a l'inici de la cresta, per Castellets. És una cresta de roca granítica, amb bones nanses i amb mà, tot i que de tant en tant, calia aturar-se per cercar el pas, que s'obre camí recte amunt. És una cresta que ens ha sorprès, perquè ens l'esperàvem més curta. És molt divertida i que li dóna un aire especial al cim.
Hem anat progressant, fent alguna sifonada fins a dalt on el cel s'ha obert. Mentre, a sota, la boira restava arrapada al cim. De fet, amb el sol a l'esquena, hem pogut veure un espectre de Brocken fantàstic.
Hem fet tota la pujada sols o gairebé sols, però en arribar al cim, hem trobat una munió de gent. La majoria venien des del Turó de l'Home, que es troba a una mitja hora de distància planejant.
Després de fer el cim, hem decidit ramblejar, perquè amb la gentada que hi havia bé ho semblava, fins al Turó de l'Home ( 1.706 m. ). Les vistes des de dalt eren força boniques, tot i que el Pirineu, ben nevat, es veia mig tapat per uns núvols alts.
La tornada hem decidit fer-la seguint el GR, per fer la volta circular. Hem tornat cap a les Agudes, però abans de la darrera pujada, surt un corriol que s'endinsa a la fageda i va baixant de dret cap a la vall. De nou el terra s'ha encatifat de fulles i ha estat així fins gairebé a baix.
Ha estat una sortida preciosa. L'entorn espectacular i de fet, un cop hem deixat la via Turó de l'Home - Agudes, ja no hem trobat a ningú.
Per veure més fotos, cliqueu aquí.
