Paraula de Montilla, José.

Benvolgut ( Posar-hi qualsevol nom amb carnet socialista );

El 28 de juny, en la meva intervenció després que es fes pública la decisió del Tribunal Constitucional sobre el recurs presentat pel PP contra l’Estatut, vaig fer una crida al poble de Catalunya per donar resposta massiva i unitària en defensa del nostre Estatut i per mostrar el rebuig a la sentència.

Un grup nombrós d’entitats socials i cíviques de Catalunya, encapçalades per Òmnium Cultural i els sindicats, han convocat, com sabeu, una manifestació per al dissabte que ve, dia 10 de juliol, a les 18 hores a Barcelona. La marxa està previst que surti de la confluència del Passeig de Gràcia amb l’Avinguda Diagonal.

Vaig dir que volia una resposta massiva i que estava disposat a encapçalar-la darrere el símbol més universal del nostre país, que és la senyera. En conseqüència, tot i considerant que és un fet excepcional en el capteniment del President de la Generalitat, assistiré a la manifestació, convençut que en aquest moment Catalunya ha de mostrar la màxima unitat i fortalesa.

El PSC, responent a la meva crida, assistirà a la manifestació per expressar el rebuig a la sentència, i en defensa de la integritat de l’Estatut votat pels catalans i catalanes, i ho farà també amb la bandera de Catalunya. A tots us demano que m’acompanyeu i que la participació dels socialistes catalans sigui massiva, pacífica i exemplar.

Rebeu una salutació ben cordial.

José Montilla

Aquesta carta la va enviar uns dies abans de la manifestació del 10 de juliol en José Montilla a tots els socialistes de Catalunya. En ella deixa entendre que n'és l'atiador tot dient:

...vaig fer una crida al poble de Catalunya per donar resposta massiva i unitària

però que de cap manera la convoca ja que...

Un grup nombrós d’entitats socials i cíviques de Catalunya, encapçalades per Òmnium Cultural i els sindicats, han convocat una manifestació

Tot i això, tot i ser-hi convidat, com tothom, posa les seves condicions tot dient que

...estava disposat a encapçalar-la darrere el símbol més universal del nostre país, que és la senyera.

i és clar, va crear un conflicte. Un debat que ja mostrava que segurament la unitat reclamada

Catalunya ha de mostrar la màxima unitat i fortalesa.

duraria ben poc.
Com aquell de l'acceptem pop com a animal de companyia? Doncs vaja, que en Montilla no accepta una altra capçalera que la seva. I gràcies a diferents malabarismes, va ser una manifestació unitària però dies després, la unitat pregonada s'ha trencat i esmicolat al congrés, quan el germà gran, diguem-n'hi PSOE, ha sentenciat i els mesells catalans, han acatat.

Tornant doncs a la carta, al final canvia el sentit de la manifestació ja que diu

... assistirà a la manifestació per expressar el rebuig a la sentència, i en defensa de la integritat de l’Estatut votat pels catalans i catalanes...

quan des d'Òmnium es va apostar clar pel dret a decidir amb l'eslògan Som una nació, nosaltres decidim.

Vaja, que a més d'atribuir-se mèrits i de manipular el sentit de la manifestació, després és incapaç d'aplicar allò que demanava, aquella unitat i fortalesa i a la primera bufada, com un castell de naips, s'esfondra servilment i ploriqueja assenyalant cap a un altre costat.

La història es repeteix

La manifestació viscuda el proppassat 10 de juliol no és un fet extraordinari. Fa uns anys, cap al 32, ja hi havia una reivindicació semblant i curiosament per un estatut també.
Aquesta llei sembla ser la clau de volta del nostre futur, ara bé, veient els resultats passats i els possibles resultats futurs d'aquest i sabent qui ha de donar el vist i plau definitiu d'aquest acord nacional i com pensen, potser no caldria descartar tirar pel dret i exigir allò que volem.

A les Rambles el 1932

Segurament ara hi haurà alguna nova modificació, algun petit retoc per poder dir que se'ns escolta, però en el fons, hauran prostituït i traït la voluntat del poble català. Perquè es tracta d'això, del què va sortir d'aquí i malgrat que fos un plec de mínims, calia respectar-ho i acceptar el joc democràtic.
Possiblement no serà el darrer cop que haurem de sortir al carrer a reclamar els nostres drets, a reivindicar-nos com a poble, però estaria bé que el proper cop, en comptes de sortir a reclamar per un estatut magre i famèlic, si no és per una victòria de la selecció catalana a la final del mundial, que sigui per celebrar la independència de Catalunya.

I no som una NACIÓ?

nació

1 f. [LC] [PO] [DR] Comunitat de persones que participen d’un sentiment d’identitat col·lectiva singular, a partir d’una sèrie de característiques compartides en el camp cultural, jurídic, lingüístic o altre.

Extret del Diccionari de la Llengua Catalana

nación.

(Del lat. natĭo, -ōnis).

1. f. Conjunto de los habitantes de un país regido por el mismo gobierno.

2. f. Territorio de ese país.

3. f. Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común.

Extret del Diccionario de la Real Academia de la Lengua Española

Que potser el tribunal pretén començar a treballar la semàntica? Faran un nou diccionari? Serà el diccionari adaptat a l'obtusitat jurídica espanyola?
Qui sap, potser ara faran una tisorada als diccionaris per tal d'adaptar-los a la seva realitat...

Retalla que retallaràs

És tan divertit veure com ara es posen d'acord tots els partits per poder escollir com vestirà el botxí de l'Estatut, com també n'és d'inútil i patètic. El resultat serà el mateix, això sí, decidirem la vestimenta - quina sort - dels botxins.
Ja ha passat tots els tràmits a casa nostra - segons les seves regles de joc, és clar - , però per si de cas ara el volen repassar per tornar a retallar, seccionar, esmicolar, filtrar, trossejar, laminar, tallar, esquinçar, puntejar, foguejar, escurçar, limitar, acotar, capar, castrar, trencar... i en comptes de revoltar-nos, de dir, ja n'hi ha prou, ens limitem a buscar pèls als ous - de gallina, és clar- i a dir, plantarem cara, ens negarem, escollirem l'eina... tisores, destral o ganivet. Amb dignitat, això sí, que es preparin, anem forts, ara discutirem que si el tribunal és tal o Pascual, que potser amb un tribunal més progressista, que si amb un de conservador progressista, que si amb un de progressista conservador... i un be negre amb potes rosses, que tots són iguals. Uns fatxes d'aquí t'espero que gaudeixen mirant els toros, fumant puros, tot bevent conyac mentre es rasquen els picarols jugant a cartes i amb l'estatut de falca a la taula perquè no els balli. Només faltaria.
Caram tu, i nosaltres endavant, l'estratègia decidida no és defensar tot l'estatut que s'ha aprovat, aquest díptic que ens defineix com a país, no, és veure si podem endarrerir la retallada, perquè no ens enganyem, si una cosa està clara, és que l'hem enviat a cal Guillotina, a cal us humiliarem encara més, ja ho veureu.
Potser aquest acord de país del que ara parlen, potser s'hauria de fer per defensar aquest text tan minso, per protegir-lo amb fermesa. Res de ribots. Res de segades. Ni símbols de Catalunya ni nacionalitat. Nació i símbols nacionals i a qui li piqui, que es rasqui. Que hi ha coses que no es negocien o bé el Montilla i els altres negocien el seu sou? No senyor, se'l posen i a parar la mà.
Ara bé, el passat pesa molt i la sang fenícia ens obliga a mercadejar fins i tot amb quelcom tan important com el què som i el què volem ser. I després els estranyen les consultes sobiranistes o la tan parlada desafecció. Si caldria tirar pel dret, adéu veïns, adéu cirurgians, adéu dirigents. Hola Ítaca.
Tal com estan les coses o ens fem valer més o només aconseguirem que encara en prenguin més el pèl... i els calés, és clar.