dimecres, 27 de desembre de 2017

Españistán!

Fa un any, uns joves, possiblement tots ells passats de voltes per massa beguda, van barallar-se amb uns policies ( de paisà? ) en un bar de matinada. De resultes, porten més d'un any a la presó ja que els van acusar de terrorisme.
Uns titellaires empresonats per fer una sàtira política, més o menys reeixida, també van passar per la presó.
Uns dirigents d'associacions sobiranistes, detinguts i empresonats per, segons diuen, incitar a la violència. Ara també diuen que n'és la prova les manifestacions populars, pacífiques, multitudinàries i endreçades de l'onze de setembre.
Uns professors d'un institut, imputats per delictes d'odi per parlar a l'aula sobre l'u d'octubre en un institut on hi havia fills de guàrdies civils. Parlar del que havia passat i tothom havia vist.
Uns polítics empresonats per permetre votar.
Uns altres polítics amenaçats amb la presó per confegir llistes electorals.
I així podríem anar desgranant els atacs a la llibertat d'expressió. Al dret a expressar l'opinió o bé la manipulació de certs fets, més o menys afortunats, per poder processar de manera exagerada aquells que els incomoden.
Mentre, un rei que ningú no ha votat, que viu a cos seu i que pontifica i alliçona sobre qüestions que desconeix, com els capellans sobre el matrimoni, van afegint crispació a la situació sense aturar-se. Estaria bé recordar l'origen franquista de la monarquia, per si ajuda a situar les coses al seu lloc.
La darrera dos regidors de la CUP de Reus detinguts per delicte d'odi, per signar un  manifest.
Poc a poc van tancant el cercle, van empresonant opinions, parers i atemorint a tothom, mentre aprofiten per seguir robant i concedint-se privilegis a mans plenes.
Molts, pensen que no va amb ells, però de fet, va amb tots aquells que lluiten per un país més just i igualitari. Per la democràcia. Per tots aquells que creuen en les persones.
Pots estar a favor d'uns o altres, però totes les idees i opinions s'haurien de poder defensar de manera lliure, ja sigui la independència o bé Tabàrnia. Però vivim en un Estat on som ciutadans de segona, on pensar i creure diferent és perillós i per tant, és delictiu. Per tant, s'arriba a la situació que es mira qui és el problema i se li busca un delicte a mida. Per fer-lo callar. Per fer-lo desaparèixer; joves d'Altsasu, govern a la presó o exiliat... i així fer un avís per a navegants per tots aquells que pensin canviar res.
Podem fer veure que és passatger, que no és greu, però poc a poc, l'Estat i els partits que treballen a l'ombra d'ell, van fent forat i intenten aconseguir una realitat a mida i tard o d'hora, aquells que es mostren equidistants, que sembla que no va amb ells, seran a primera fila, car a la resta ja l'hauran empresonat, atonyinat, insultat, vexat, humiliat i fet callar.

dimarts, 26 de desembre de 2017

Pic de Pedrons ( 2.715 m. )


Avui, Sant Esteve, hem anat amb el Robert, l'Oriol i el Dome a fer muntanya. Un parell amb esquís, dos amb rauqetes. Hem anat a fer el pic de Pedrons. És un cim que ja he fet altres vegades, però és un cim que m'agrada molt. L'entorn és preciós. Està envoltat de muntanyes, a una banda escarpades, la cara nord del pic de la Mina i la cresta que el segueix. Seguint la carena fins al pic Negre d'Envalira i a darrera, també cims alts i nevats, més suaus, com el Pic de la Cabaneta d'uns 2.800 metres o bé cap a la banda del Coma d'Or.
Hem anat direcció al Pas de la Casa però abans d'arribar-hi, a mitja carretera, hi ha un aparcament, a uns 1.800 metres d'alçada. Des d'allà s'enfila cap al cim. Un llom llarg i ample que acaba amb dues pales que s'aturen a la cresta final. Aquesta, és curta i fàcil, però li dóna un aire d'alta muntanya preciós.


Mnetre pujàvem, vèiem dalt del cim boira i de fet, hem anat pujant bé fins a la primera pala, on la boira ens ha envoltat. Esquiar amb boira és desconcertant. D'una banda perquè costa de distingir els límits entre el cel i la neu, però de l'altra, l'ascenció també canvia. Pales que et poden semblar de lluny més o menys dretes, embolcallat amb la boira perds la perspectiva i vas caminant pas a pas sense percebre massa el desnivell. D'altra banda, al no veure l'objectiu, a mi, si més no, hi ha trossos que se'm fan més llargs. M'agrada veure a on vaig.
Arribant al cim s'ha aclarit un xic. La muntanya es veia, amb núvols sobre el nostre cap. De baixada hem estat obsequiats amb un sol lluent. Tot i això, la neu, al haver estat poc exposada al sol, estava força gelada i en alguns trams hi havia clapes de neu molt dura i en d'altres, alguna que s'enfonsava.
Ara bé, fer aquest cim és èxit assegurat. És un lloc fantàstic per anar a gaudir de l'esquí, amb força neu en general.


Per veure més fotos, cliqueu aquí.


diumenge, 24 de desembre de 2017

Senglanada 2018

Al gener arriba de nou la Senglanada. Ja fa temps que  la gent de Calders Bike l'estan preparant. Buscant diferents recorreguts, netejant els trams, desbrossant i provant els senders i corriols. Un i altre cop, perquè aquells que trien el recorregut ho fan a consciència. No pas perquè els hi vagi res, no hi guanyen res excepte l'alegria de veure com gent d'arreu gaudeix amb els seus recorreguts, senzillament perquè ho viuen. Perquè són uns apassionats de la bicicleta i serà des d'aquesta passió que aconseguiran que el proper diumenge 28 de gener, de nou un poble es mobilitzi per acollir i participar en la Senglanada. Gent molt variada preparant-la i on tothom trobarà el seu lloc.
Fa anys que es fa. Ara en fa onze i de fet, mantenir la flama de la cursa durant onze anys, de manera altruïsta i apassionada, amb més i més gent cada cop, només es pot aconseguir amb bona gent. Gent implicada i generosa.
Si aquell diumenge esteu per aquí, no ho dubteu. Acosteu-vos a Calders i gaudiu d'un poble i del seu entorn. Descobrireu el territori de la mà d'aquells que el trepitgen sovint.

dimecres, 20 de desembre de 2017

Sortim a guanyar!

Demà és un gran dia. Votarem després d'una campanya prostituïda. Desnaturalitzada. Condicionada i coartada. Comencem la carrera deu metres enrere. Ara bé, no ha calgut patir per si arribarien les urnes, les paperetes o bé el cens. Tot estava controlat. Anirem a votar de bon matí, no caldrà passar tota la nit en vetlla al local per protegir l'espai. Després, si cal, podrem anar a casa a esmorzar o a dinar, sense por a que vingui la policia a atonyinar-nos per prendre'ns les urnes. A més, durant la jornada, possiblement no rebrem atacs informàtics de l'estat per impedir el vot ni la visita dels seus representants, en general caps rapats, tant que a vegades els han afaitat fins al cervell, per mostrar la seva força bruta. Per mostrar que la colònia només té els drets que se li concedeixen.
Quan tanquin els col.legis, segurament el recompte serà més agradable. Sense l'espasa de Damocles sobre el cap, sense la tensió d'uns cossos de seguretat rabiosos a l'aguait. 
Ara, del resultat ja no ho sé. Perquè han dit per activa i per passiva què sortirà i per tant, em temo que intentaran incidir, ja sigui amb Indra o vés a saber amb què, però sigui com sigui, demà hem de guanyar. Demà cal confirmar la República. Perquè ens han colpejat, agredit, amenaçat, humiliat, però malgrat tot, seguim dempeus i cal lluitar. Cal guanyar perquè sinó no tindran pietat i arrasaran amb el país, les institucions i la diferència. 
Demà, hem de guanyar. 
Demà cal anar a votar i cal recordar com és aquest estat.




dilluns, 18 de desembre de 2017

Som un país groc!

 Som un país on domina el groc. De base groga. Diu la llegenda que la nostra bandera ja es va fer sobre fons groc, amb un xic de sang. Ara, sense tanta sang, tot i que per l'u d'octubre n'hi va haver força i hi ha qui se'n vanta, moltes ciutats es tenyeixen de groc. Un groc reivindicatiu. Un groc cridaner. Un groc prohibit, perquè aquest groc fa olor de revolta, d'inconformisme, de dignitat.
Aquells que se'n riuen del groc i es mofen de l'aspecte físic d'alguns, com és en el cas d'en Junqueras, reclamen que se'ls respecti per ser com són, desconeixent què vol dir respectar. En alguns, les mofes que se li fan de retruc, com per exemple a l'Iceta, són més pel servilisme que destil.la i la pena que fa pels platós fent qualsecol cosa per caure bé, que no pas per cap altre condicionant, ja sigui físic o personal. Diríem que és una mofa professional.
En aquest país groc, tenim molt de fetge, de valor. Sentim una vegada i altra els mantres de n'Arrimades barrejats amb els insults de l'Albiol sabent que no són certs i canviem de cadena, pensant que el temps ja els posarà al seu lloc. Mentides que fereixen per barroeres i indignes mentre els seus agressius seguidors, dia sí dia també, insulten, fereixen, amenacen o persegueixen aquells que pensen diferent, ja sigui a Balsareny, al Pont de Vilomara, Barcelona o Lleida. Campen a plaer, amb un règim corrupte que els ampara, així com amb un cop d'Estat encobert sota el pretext d'una llei feta a mida.
D'aquí uns dies hi ha les eleccions. No em refio massa d'aquest Estat, on aquells que han de declarar contra el partit de govern moren misteriosament, no hi ha divisió de poders i la policia és política, però malgrat tot cal votar i pel que ens hi juguem, pel futur del país, per la nostra dignitat, cal pensar en groc i en república.
No podem abaixar els braços. Fa uns mesos ho teníem a prop. No s'ha allunyat. Segueix sent a prop però ens ho hem de creure.
Dijous votaré República. Votaré amb un llaç groc amb l'esperança que a l'endemà ja no caldrà portar-lo.

dissabte, 9 de desembre de 2017

Pic de la Mina ( 2.683 m. )


Avui he anat amb el Taxt i el Dome a fer el pic de la Mina.
Hem quedat força d'hora, tant que quan hem arribat a Porta, anant cap al coll de Puimorens, la carretera encara tenia neu. Poc després hem vist el llevaneus passar vàries vegades. Hem hagut de posar cadenes fins al coll, on hem aparcat.
Feia un dia tapat, amb una boira densa i baixa enganxada a la muntanya.
Hem sortit de l'aparcament gairebé a les nou. Pensava que no hi hauria gaire neu, la cara sud està ben pelada però aquí, n'hi havia força.
Hem anat pujant per intuïció, ja que en cap moment hem vist el cim, bé, només gairebé a dalt, on s'ha destapat.



El Dome i en Taxt anaven amb raquetes i jo amb esquís. Hem pujat bé. Molta neu i un xic de fred, així com vent. El sol només el vèiem de tant en tant. A la part alta, gairebé al coll, estava més ventat i es veia alguna pedra.
A dalt el coll hem deixat els esquís i les raquetes i hem acabat de pujar caminant. El sol lluïa i la boira del voltant, de tant en tant, escampava i podíem veure els cims del voltant.
Per baixar he fet algun tros caminant, fins que he trobat neu contínua i després, si bé la neu estava bé, calia fixar-s'hi perquè la boira s'ha tancat i costava veure res. De fet, he baixat un xic massa i he hagut de fer un flanqueig per tornar a agafar el camí.
Mentre baixàvem ens hem creuat amb molta gent que pujava. Moltíssima.
Ha estat una bona pensada anar d'hora perquè hem pogut gaudir del cim tranquil.lament.

Per veure més fotos cliqueu aquí.

dimecres, 6 de desembre de 2017

Dempeus

Crec que és un vídeo que val molt la pena de veure, sobretot perquè diu veritats com temples que a vegades oblidem.