Pic de Balandrau ( 2.585 m.) i Fontlletera ( 2.581 m. )

 Avui hem anat cap a Tregurà per fer el pic del Balandrau ( 2.585 m.).

Hem aparcat just on comença el camí. Feia un dia assolellat i ventat. Força ventat. Al cim, es veien quatre núvols. Hem anat enfilant pel camí cap al coll de Tres Pics. A mesura que anàvem pujant, el vent bufava més fort. 

Hem arribat al coll amb sensació de fred pel vent i amb el cel cada cop més ennuvolat. En arribar al cim, aquest s'ha tapat un xic amb boira, però les ventades, l'anaven fent córrer. Sobre aquesta, alguns núvols més densos. Tot i això, de tant en tant el sol treia el cap. 

Hem estat una estona al cim, on hem esmorzat i després hem baixat de nou cap al coll. Un cop allà, hem enfilat cap al cim de Fontlletera ( 2.581 m.). La pujada és un corriol costerut entre mig de pedres. al cim bufava molt més i sense gairebé aturar-nos, hem començat a baixar per la carena, per un camí mal pintat entre herba. 

La baixada és força distreta i en poca estona hem arribat a la pista per poder desfer camí i arribar de nou al cotxe.

L'últim cop que vaig anar cap al Balandrau feia poc que m'havien operat i anava amb pals. A més va començar a llampegar i vàrem baixar sense coronar el cim. Avui l'hem fet i ha anat molt bé. 

Pedraforca ( 2.506 m. )

 Avui hem anat a fer el Pedraforca ( 2.506 m. )

Hem començat força d'hora. Ara bé, el sol ja escalfava força. Hem anat cap al refugi Estasen i des d'allà, cap al coll de Verdet. Hem pujat a bon ritme, sense aturar-nos. 

Un cop al coll, hem començat a grimpar. A algun tram hi han posat cordes, tot i que de fet, no calen. Ens hem trobat una família amb un nen que pujava. Semblaven un xic perduts, però han anat pujant bé, a poc a poc.

Al no haver parat i haver sortit d'hora, hem pogut arribar a dalt gairebé ningú. Hem esmorzat al cim, gaudint d'un dia assolellat. 

Després hem baixat cap a l'enforcadura i des d'allà, directe avall per la tartera. Aquesta està bé en alguns trams, en d'altres no. Però encara fa de bon baixar. 

Un cop al refugi hem pres quelcom prenent el sol allà mateix i després cap al cotxe. 

Estanys de la Pera ( 2.335 m. )

Ahir vàrem anar amb els meus fills cap a Aransa. La idea era pujar amb la furgoneta al refugi de Pollineres, dormir allà i l'endemà fer els estanys i potser el Perafita. 

Ara bé, a partir de les pistes d'esquí d'Aransa ( 1.850 m. ) el camí està barrat, només es pot passar si es va a dormir o menjar al refugi dels estanys de la Pera, sinó final de trajecte. Sembla que poc a poc aquesta serà la dinàmica. Si es vol arribar fins a un determinat punt amb cotxe, també em va passar a Sadernes, per anar a Sant Aniol d'Aguja, caldrà pagar. Vaja, cura del medi ambient a cop de talonari.  

Per tant, vàrem dormir allà, a peu de barrera i avui, ben d'hora, hem pres el camí dels estanys amagats per pujar cap als de la Pera. 

És una pista ombrívola, a l'hivern pista d'esquí de fons, entre pins negres i avets. L'olor d'aquests se sent molt i el soroll dels rierols que corren també t'acompanya tot el camí. És un indret preciós. 

La part bona de les restriccions és que de pujada hem anat sols tota l'estona fins al refugi ( 2.357 m. ). Allà, per refer les forces, hem pres quelcom i tot seguir hem anat cap a l'estany gran ( 2.335 m. ).

Està a peu del Perafita. És gran, llis i preciós. Hem jugat una estona allà i fins i tot, m'hi he banyat. Feia un xic d'aire però sortir de l'aigua freda, després de la caminada, és vivificant. 

Més tard, hem desfet camí, seguint ara el GR, que passa pel salt d'aigua, cap a Pollineres. 

La baixada, malgrat que el sol picava més, l'hem fet bé, trobant, ara sí, ara també, algú que pujava.

Fer excursions amb els fills m'encanta. Compartir amb ells aquesta passió, malgrat que hi ha estones que es discuteixen, tot i que també hi ha molts moments de complicitats, jugant tot pujant, fent lluites a l'herba, compartint l'aigua o bé animant-nos en les pujades. 

Avui, ha estat un gran dia i m'he sentit ben feliç.