dilluns, 18 d’octubre de 2021

Comaloforno ( 3.029 m. )

 

Dissabte, amb el Marc i la Gise, vàrem anar a fer el Comaloforno ( 3.029 m. ). 

Vam sortir de la presa de Cavallers ( 1.781 m. ), creuant-la per sobre i agafant el corriol que s'enfila de dret a l'altre costat. És un corriol molt costerut, que va fent giragonses per superar alçada, entre arbres i roques. Poc després de començar ens vàrem trobar el que se'n diu el pas d'ós. Bé, de fet dos passos d'ós. Un, un pas entre roques que es passa caminant. L'altre, un pas que cal grimpar per superar un desnivell entremig de roques, com si passessis a sobre de la teulada.  



Poc a poc vam anar guanyant alçada, fins a deixar el bosc enrere i començar a trobar els primers trams de roques. Blocs grans de granit que encatifen tot el terra i que es van superant caminant per sobre tot seguint unes fites confuses entre tant rocam. De sempre, en aquests trams, m'he imaginat que en jugar amb l'equilibri, ballo amb la muntanya. 

Feia un dia fantàstic. Cap núvol al cel i sense vent. A més la temperatura era força agradable, ni fred ni calor, excepte en trams ombrívols on alguna clapa de neu resistia i la temperatura baixava força. 


Un cop al llac Gelat del Comaloforno, se'ns presentava al davant la darrera pala entre roques per arribar fins a la cresta. De lluny es veu majestuós, un paisatge selènic, sense verd, dominat per tons grisosos i algun esquitx de blanc.

En arribar a peu de cresta, vàrem enfilar per una canal, grimpant, escalant, per superar un desnivell d'uns tres metres fins a passar a l'altra banda del vessant. Allà, un corriol mal dibuixat, anava resseguint la cresta, amb algun tram més penjat que altre, per poder assolir el cim. 


Feia anys que el perseguia. Amb vint-i-pocs anys vam intentar fer-lo amb la colla, però la boira, la neu i el fred d'aquell dia ens ho van impedir. El darrer cop va ser fa unes tres setmanes, però una nevada sorpresa ens va destarotar els plans. 

Dissabte, després de dos intents, el vàrem fer i allà dalt, en aquell cim, amb les fabuloses vistes que teníem, sense cap núvol i amb bona companyia, em vaig sentir molt feliç. Feliç i satisfet d'haver fet cim. 

Sovint em diuen com és que no em costa si cal desistir d'un intent i baixar, i la veritat no és que no em costi, és que vull fer cims gaudint-los, que no vol dir sense patir casament o neguit per la dificultat, sinó sabent que les condicions són, per a mi, les bones i els riscos són els que puc assumir. 


Un cop fet el cim i ganyipats, vàrem desfer camí, aquest cop amb un sagal que se'ns va ajuntar fins al cotxe. Ves, el noi tenia ganes d'anar amb algú i a nosaltres ens va semblar bé. De fet, qui sap si mai tornarem a fer un cim plegats. Temps al temps. 

Dissabte va ser un gran dia, d'aquells que et sents feliç i regalat a la muntanya. 

dimarts, 12 d’octubre de 2021

Canalejant per la Mola ( 1.104 m. )

 Avui hem anat cap a Matadepera. Hem anat direcció a Can Robert, però abans d'arribar-hi ja hem aparcat, al capdamunt de la urbanització.

Hem pres el corriol que puja cap a la pista que ve de Can Robert i l'hem creuat. Un corriol costerut que s'enfila cap a la canal del Bolet. Una canal entre alzines i roures, ben ombrívola i dreta. A certa alçada hem pres el camí del Mal pas, per poder trobar la canal del Salt del cavall. 

Hem enfilat per una codoleda fins a dalt, on les vistes eren fantàstiques. Avui feia un dia clar i fresc. Un cop a dalt, després d'una petita grimpada, hem arribat al corriol que puja fins a la Mola, per darrera, on hi ha els rucs. 


Aquí ja hem trobat gent, sobretot corredors que rellotge en mà narraven en veu alta la seva proesa.

No ens hi hem estat gaire, hem baixat direcció al Morral del Drac però de seguida hem pres la canal Freda per anar a trobar el camí de la Font Solella.

Un cop l'hem trobat l'hem seguit fins al turó Panxa Contenta, on hem esmorzat. De vistes, un regal. El Morral del Drac a tocar, el Turó de les nou cabres més lluny, la Morella i enllà, el Montseny i de companyia, un sol lluent i un aire fresc. 

Poc després hem pres de nou el camí per arribar fins a la canal de Santa Agnès i pujar cap al Morral. Des d'allà hem pres el corriol que s'enfila cap a la Mola per unes escales de ferro, grimpant. 


Hem baixat un xic per anar a buscar el corriol que ens portaria al Bolet. Hem pres el corriol que passa per la Balma de la Llosa i arriba fins al collet de la Miranda dels cavalls i allà hem baixat per la canal del Bolet fins a mitja alçada. Hem decidit buscar el camí del Mal pas, per veure com era. L'hem fet i també hem intentat el camí del Mal pas de dalt, tot i que aquest ens ha semblat massa perdedor i l'hem deixat. De fet no hem vist la cadena que ajuda a passar-lo. 

Hem desfet camí per anar fins a la canal del Mal pas per pujar a agafar el corriol que porta a la Miranda dels Cavalls i des d'allà hem desfet camí, primer per la canal del Bolet i després la dels cavalls, que ens menava al cotxe.

Ha estat una sortida genial. Pel dia i per la volta. Buscant passos, resseguint corriols, enfilant canals i baixant-les, mirant racons. Sovint em venia al cap aquelles voltes que feia amb mon pare, per la Mola, descobrint racons i raconades. Moltes vegades al mateix massís i sempre per llocs diferents.