Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lleure. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lleure. Mostrar tots els missatges

dimarts, 22 de març del 2016

Tornant d'una estada amb el Cau

Avui hem anat a buscar al Berenguer a Vilanova on hi ha passat un parell de nits amb el Cau. Era el primer cop que hi anava i m'ha fet gràcia. M'ha agradat. Ha estat com tancar el cercle. Els meus pares, si bé no varen fer mai de monitors, sí que sempre col·laboraren en tot allò que podien i varen estar durant un temps a la junta de l'Esplai.
Fa anys, de nen, jo anava de colònies a Castellar. Cada estiu, sobretot, marxàvem uns dies amb els monitors a una casa de colònies. Primer a Castellcir, més endavant a Monistrol. Al cap d'uns anys, quan anava a l'Institut i més endavant a la Universitat, vaig començar a fer de monitor. Primer a l'Esplai, més endavant al Centre Excursionista. Primer anàvem de colònies, més endavant fèiem rutes i campaments.
L'esplai, el cau, el centre excursionista, és igual, totes aquestes entitats que treballen amb nens, treballen valors i de la mateixa manera que ajuden a créixer als nens, juntament amb les famílies i l'escola entre d'altres, també ajuden a créixer als monitors. Van creixent alhora o si més no això em va passar a mi.
D'aquells anys en guardo molt bon record. D'una banda dels monitors que vaig tenir i que malgrat els anys que han passat, encara sento un gran respecte per ells i quan els veig o en sé res d'ells, me n'alegro i em fa feliç. Molt feliç. Els agraeixo les hores dedicades de manera altruista a uns marrecs. La paciència. Les bromes. Els jocs. Però sobretot, les converses que tinguérem plegats. Converses de tu a tu. Ens tractaven com a companys, com a amics i sobretot, ens respectaven. Vam créixer plegats.
Estic segur que qualsevol d'aquestes associacions contribueix a fer un món millor, un món més just i solidari i el pas per aquestes associacions, fa créixer als que hi són. Per això hi vaig entrar, per això m'agrada que el meu fill hi vagi. A mi, em va fer créixer. De petit em va fer feliç, de gran, a més de fer-me madurar, em va fer esdevenir més responsable, perquè sense cap tipus de recel, es confiava en la meva responsabilitat, en la meva capacitat per menar un grup d'infants i hi vaig aprendre molt. A cada sortida, a cada ruta o les colònies hi havia algun aprenentatge. Des de la resposta d'aquell nen, fins a l'actitud de l'altre o la reacció del monitor i sempre, encara que sembli estrany, sempre se'n treia quelcom de positiu. Per construir i això és el que donava i dóna valor a aquestes entitats. La força dels seus membres. La potència dels valors, uns valors universals!