Anys i anys... al Pedraforca (2.506 m.)

Quin regal. Mira, fer anys, està bé, molt bé, però poder celebrar-ho fent muntanya i a sobre, acompanyat dels teus fills, no té preu. I més ara, que es fan grans i cada cop més costa trobar un buit a la seva apretada agenda, perquè a aquesta edat, tot és important, des de veure l'Alcorcón contra al Girona, a trobar aquells amics que sempre veus i avui heu quedat al Puig o bé, baixar a veure l'altre que juga un partit amistós. Tot és de vital importància i per tant, si trobes l'escletxa, el moment per compartir amb ells la passió, l'aprofites.

Ahir vàrem sortir de Calders just després de la feina i al Lleó ens vàrem trobar amb el Marc. Quin gran amic! I tots quatre vàrem efilar cap al refugi Estasen, al Pedraforca (2.506 m.).

Vàrem arribar-hi a dos quarts de vuit i sense temps de res, ja vàrem seure a la taula a sopar. L'horari és l'horari. 

Un cop acabats de sopar, vàrem estar jugant a cartes. Un dels altres moments, compartint riures, enutjos per la carta que no ve i moments distesos fins a l'hora de dormir. 

Avui, ben d'hora, ens hem llevat i després d'esmorzar hem enfilat cap al Pedraforca. La pujada ha anat molt bé. Hem anat a un ritme constant. Hem arribat al coll de Verdet amb poc més d'una hora i mitja. Abans ens hem trobat al Robert, que pujava sol, a bon ritme. 

Un cop al coll, hem guardat bastons i hem començat la grimpada. Com n'hem gaudit. Pensava que hauria d'esperonar als fills, vetllar per si algun tram era massa, i de fet, un, no l'he vist, avançant ràpid amb el Marc i l'altre, ànima lliure, sense cap tipus de por enfilant per on li semblava, segur i confiat. Quin gaudi!

Al cim ens hem fet algunes fotos i després hem baixat cap a l'enforcadura i la tartera. El primer tram l'hem fet seguint el camí, bé, l'autopista i després, un cop he vist unes marques de Pr a un tros de tartera, ens hi hem llençat. Tots tres. Compartint aquesty moment, saltironejant com cabirols, gaudint, rient i caient. 

Ha estat una sortida fantàstica, un dels millors regals d'aniversari. 

Pic de Freser (2.834 m.), pic de l'Infern (2.875 m.) i pic dels Gorgs (2.851 m.)

Dissabte vàrem sortir amb la Gise de Vallter al matí, direcció al coll de la Marrana. Vàrem pujar per les pistes fins al coll i des d'allà, vàrem fer un flanqueig, pel Bastiments, cap a la collada de les Comes de Malinfen. De lluny sembla que és molt dret, però un cop hi ets, va ajaçant-se. I de fet, si vas trobant les fites, es fa bé.

Un cop al coll, vàrem fer la cresta fins al pic de Freser (2.834 m.). Una pujada fàcil i ventada. Després, vàrem anar baixant, per la cresta, fins a trobar el collet que ens portaria al pic de l'Infern (2.875 m.). Una cresta molt fàcil, divertida i amb algun pas, si treies el cap al vessant nord, aeri. 

A l'Infern vàrem menjar un xic, gaudint del sol i la solitud i després, vàrem baixar per fer el pic dels Gorgs (2.851 m.).

Un cop fet, vàrem seguir un corriol amb algun tram de cresta fins al coll de Tirapits, on vàrem baixar cap als Aigols Podrits. Allà, a peu de tartera, hi ha un refugi lliure força gran, amb un punt de socors dels bombers. 

Els Aigols és la vall que baixa de l'Infern i que si segueixes vas a parar al Coma de vaca. La vall del Freser. 

Vàrem fer un tram per remuntar-la després i tornar al coll de la Marrana i des d'allà, de nou seguint les pistes d'esquí, fins a Vallter.

Una volta molt bonica, força frequentada, tot i que als cims ens vàrem trobar força sols, i que et permet gaudir d'unes vistes fantàstiques de les muntanyes del voltant.