divendres, 29 de setembre del 2017

A dos dies del referèndum

Per treure's el barret. Fa una estona hem rebut la notificació conforme les direccions deixen de ser els responsables dels equipaments educatius fins dilluns. Fa un dia, diria, en Comín va fer el mateix amb els centres sanitaris.  D'aquí a dos dies votarem, però abans i tot de votar, és lícit, lògic i necessari, lloar la tasca dels polítics que tenim.
Primer de tot perquè després de molts anys i reclamar-ho molt, han mantingut aquella unitat que els demanàvem. Des de files unionistes intenten treure partit d'això, atacant a uns o altres per suposats greuges ideològics, sense entendre que la independència està per sobre de tot això, ja que una cosa ens portarà a tot.
A més a més els caps visibles dels diferents partits, transmeten una imatge de serenor i control de la situació, a més de fermesa, que s'encomana i en tot aquest concert no hi ha hagut ni una nota discordant. Cap sortida de to.
L'Estat, amb tot el pes que té, amb tota la força testosterònica, és incapaç d'acabar amb la il·lusió de la gent, ans al contrari, dia que passa, col·lectiu que es posiciona i manifesta i no només això. A més a més, quan un col·lectiu surt al carrer, aquest bat el rècord de totes les convocatòries i això es veu arreu del món i les mostres d'adhesió i força rebudes d'arreu es multipliquen, malgrat tota la maquinària diplomàtica de l'estat treballant per contrarrestar qualsevol notícia, nota o posicionament favorable al procés.


Sóc feliç de viure aquest moment. És un moment històric, però on la història la fem tots. Petits passos individuals per arribar lluny, molt lluny com a país, i això, la força de la gent, és el que em fa pensar que, no només votarem, sinó que guanyarem. I si no votem, també haurem guanyat, perquè aquests dies s'han despertat moltes consciències i només serà qüestió de temps.

dimarts, 26 de setembre del 2017

Els aniversaris

A l'escola, quan algú fa anys, sempre fem quelcom. Lluny queden aquelles èpoques en que es celebrava amb quelcom per menjar. Amb el temps, hem anat donant més valor als rituals, al reconeixement, a viure el dia de manera especial, que no pas a un dia on tothom espera quelcom per menjar.


Ara ho celebrem d'una manera especial. Els anys signifiquen el pas del temps i per tal de representar aquest pas, l'infant, al voltant d'un llum, que representa el sol, sostenint un globus terraqüi, volta tants cops com anys té. De fons posem alguna música agradable, tranquil.la.
Avui, era el meu aniversari i normalment refuso fer segons quines coses, sobretot perquè penso que els protagonistes han de ser els infants. Ara bé, he accedit al ritual perquè també és cert que quan un adult fa allò que els infants també fan, aquests se n'alegren i li donen encara més valor. Quan avui feia jo les voltes, no totes, hem fet una retallada per tal que no durés tant, veia la cara dels infants i era el regal. Molts mirant-me amb una tendresa i un amor fantàstics i sobretot els meus dos fills, que veient-me fer les voltes, em miraven emocionats i de retruc m'he emocionat.
Ha estat el millor moment del dia. Ha estat el meu regal i m'ha agradat. M'ha agradat molt, més que qualsevol altra cosa que em poguessin haver donat.
Gràcies família de l'escola.

divendres, 22 de setembre del 2017

Cal ser forts

Sóc mestre. Per sobre de tot sóc mestre. El fet de ser director és circumstancial. Qüestió del moment. Per tant, actuo com a mestre. I tot allò que faig, ho faig com a mestre i com a tal, crec, defenso i argumento que qualsevol conflicte s'ha de resoldre dialogant. Parlant. I si cal, votant. Amb tranquil.litat. Escoltant allò que tothom pensa i acceptant-ho, encara que de vegades m'he hagut de menjar gripaus, perquè totes les preguntes estan permeses. Però també és cert que faig allò que puc per tal que certes preguntes no calgui plantejar-les, no per res, sinó perquè abans que es plantegi el problema, ja mirem de no arribar-hi. Una manera bona d'evitar problemes és anticipar-se. Avançar-se als problemes i això, bàsicament, s'aconsegueix escoltant i observant. Escoltant molt i observant més i quan apareixen signes de dificultats, actuant. Però no tapant el problema, sinó tot el contrari, destapant-lo i parlant-ne. Buscant l'arrel del conflicte i després cercant una solució que serveixi. No per a mi, ja que podria ser que aquesta fos temporal i el problema s'enquistés, sinó per a totes les parts.



És cert que això és esgotador. És cansat i en general és un procés llarg. Ara bé, els resultats, a la llarga, són més duradors, perquè l'aposta és comuna i respectada per tothom. No està imposada.
Podria imposar decisions. Maneres d'opinar, però això, a més d'empobrir el grup, seria desvirtuar l'educació i m'agrada pensar que vinc d'una tradició republicana, de respecte als altres.
A casa, d'una banda van lluitar a la guerra civil. De l'altra es van amagar. Emboscats. Amb el temps, el perdedor va viure més bé i amb més enteresa el fet d'haver lluitat i perdut que el que es va amagar. Tots prenien decisions pels seus, però cadascú des d'on creia que podria ajudar més a la família. D'ells en vaig aprendre que és millor ser fidel a uns ideals malgrat es pugui perdre que no pas amagar el cap sota l'ala, perquè a la llarga mai et perdonaràs a tu per no haver fet més i sempre et preguntaràs què hagués passat si... Perquè els demés obliden, però un no i no hi ha jutge més cruel i implacable que un mateix.
Per això, quan avui he rebut la missiva amenaçadora, dient allò que se suposa que hem de fer o no fer, he recordat els meus avis. De fet ningú m'ha demanat que obrís l'escola, tot i que si se'm demanés ho tinc molt clar. Per coherència. Per trajectòria. Perquè no es pot intentar coaccionar aquells que treballen i actuen amb el cor, perquè el cor és un múscul molt fort i quan fas de la veritat i el respecte, així com l'escolta als altres el teu modus de vida, canviar-ho o pervertir-ho seria trair una trajectòria, uns ideals i després, amb quina cara podries posar-te davant d'uns infants a defensar res? No ens equivoquem, som mestres per sobre de tot i per tant, hem d'actuar com a tal, honestament, amb els altres i un mateix.
Per tant, per coherència i dignitat, a més d'un xic d'indignació, m'he de mantenir ferm als meus ideals i defensar allò que crec i postulo on calgui i quan calgui i si calgués fer el pas, el faria.

dijous, 21 de setembre del 2017

La partida avança


Ahir vaig anar a Manresa a manifestar-me, a mostrar el meu rebuig a aquest Estat malaltís i prepotent i alhora a mostrar la meva solidaritat amb tots aquells polítics que defensen que en aquest país es pugui votar jugant-s'hi més que el càrrec.
A la manifestació hi havia tot tipus de gent. Una manifestació variada i esperançada. I multitudinària. Gent jove, gent gran. Gent de mitjana edat. Alguns vestits curosament, d'altres de tribus urbanes i tots plegats, junts cap a la caserna, on podria haver-hi hagut incidents. Però cap. Càntics, crits, salts i balls, castellers i banderes onejades per mostrar que som un poble decidit. Pacífic que no cobard que demana amb determinació que vol votar. Que és present.
Mentre, des de l'Estat, repressió. Vaixells on dormiran guàrdies civils i policia. Molta policia. I molts escorcolls.



Mirat des de la distància és surrealista. Perseguir gent que vol votar. Urnes, paperetes, propaganda... Per cert que els que estan en contra del referèndum o volen que es voti no, fan campanya a tots els mitjans de l'Estat i la fiscalia no fa res.
El temps segurament posarà a tothom al seu lloc. Els socialistes han quedat ben retratats, fent el joc als populars, mostrant que són un partit sense ànima, sense idees, poruc de perdre els quatre escons que els queden. Els taronges prepotents, reclamant l'atenció mediàtica de la representació que no tenen. Quants alcaldes seus s'han negat a cedir locals? Doncs això.
Passi el que passi però, dubto que hi hagi cap cola capaç d'unir el que s'ha trencat i aquells que ja han marxat, com jo, mai tornaran i al contrari, treballaran per poder aconseguir la llibertat, per nosaltres, és clar, però sobretot pels nostres.
Mentrestant, esperançats en poder votar el proper 1 d'octubre.

dilluns, 18 de setembre del 2017

Viure vol dir prendre partit...

M'han enviat això d'un sindicat curiós...

Benvolgut/da company/ya,
Atès que abans del proper 1 d'octubre de 2017 pots rebre algun requeriment de dubtosa legalitat, t'exposem el protocol d'actuació que, en la nostra opinió, cal seguir per ajustar-se a la legalitat vigent:
1.- Si es rep una ordre que s'entengui que pot ser il·legal, s'ha de demanar que aquesta ordre es lliuri per escrit i signada per la persona que la dóna, per tenir constància escrita d'ella.
2.- Informar a l'inspector del centre de l'ordre rebuda i lliurar, en el registre de la inspecció, un escrit explicatiu, adjuntant una fotocòpia de la mateixaPer a això pot utilitzar-se el model adjunt. Amb això es pretén salvaguardar la responsabilitat davant les conseqüències legals del seu compliment.
3.- En el cas que l'ordre rebuda sigui manifestament il·legal, l'afectat té el dret i l'obligació de no acatar l'ordre i de posar-ho en coneixement de l'Alta Inspecció de l'Estat (de forma telemàtica en " directora_educacio.catalunya@correo.gob.es " o de forma presencial en el carrer Bergara, 12. Barcelona) mitjançant l'enviament del mateix escrit explicatiu esmentat en el punt "2", adjuntant també una fotocòpia de l'ordre rebuda.
4.- Si es considera que es pugui incórrer en una situació il·lícita amb conseqüències penals, es recomana posar una denúncia davant la Policia, la Fiscalia o un altre òrgan judicial.
Desitjant que no arribis a trobar-te en aquesta situació, rep una molt cordial salutació
Barcelona, 18 de setembre de 2017
Sindicat AMES (Acció per a la Millora de l'Ensenyament Secundari)

La meva resposta...

Benvolguts,

Primer de tot dir-vos que som una escola i no un institut. Entenc que sou un sindicat minoritari encarat als professionals de secundària, però segurament, amb menys de 500 afiliats, sense representants a la junta de personal, ni delegats sindicals ni tan sols una seu física -diari Ara- desconeixeu força el món escolar i per tant és un descuit a no tenir en compte. 
És d'agrair que us preocupeu pel món docent d'Infantil i Primària tot i que ja tenim els nostres representants, que d'altra banda estan ben arrelats al territori i vetllen pel bon funcionament de l'educació i els seus treballadors, sense entrar en discusions partidistes i interessades sobre els llibres de text.
De totes maneres i amb afany de poder-vos escoltar, restaré a la vostra disposició, si així cal, el proper u d'octubre a l'escola, de les 9 fins a quarts de 9 que tenim previst fer una jornada de portes obertes en cas que no hi hagi cap altre acte organitzat.

Moltes gràcies pel vostre interès

Com ho veieu?

diumenge, 17 de setembre del 2017

Si a Catalunya passa el que passa


Si a Catalunya passa el que passa és perquè tenen una llengua pròpia i ja se sap, hi ha tantes maneres de veure el món com llengües hi ha.
Si a Catalunya passa el que passa és per la tele que tenen, que explica coses diferents. Que no segueix la línia de l'Estat.
Si a Catalunya passa el que passa és per l'escola que tenen, que expliquen el món des del seu raconet de món.
Si a Catalunya passa el que passa és pels diaris que tenen, que no filtren com cal les notícies i hi ha coses que es poden malinterpretar.
Si a Catalunya passa el que passa és perquè tenen els esportistes que tenen, que no saben defensar bé l'únic equip.
Si a Catalunya passa el que passa és perquè tenen els polítics que tenen, que els enganyen i no ho saben veure.
Si a Catalunya passa el que passa és perquè tenen una ràdio que fa pensar i això és perillós.
Si a Catalunya passa el que passa és perquè tenen una bona sanitat i d'això ja no s'han de preocupar.
Si a Catalunya passa el que passa és per la música que escolten, massa revolucionària.
Si a Catalunya passa el que passa és perquè tenen massa diners i els costa ser solidaris.
Si a Catalunya passa el que passa és perquè tenen policia pròpia i perden el respecte que de gris vàrem guanyar.
Si a Catalunya passa el que passa és perquè tenen accés a Internet, una porta al món massa gran per a ments influenciables.
Si volem que a Catalunya no passi el que passa acabem amb tot; tele, ràdio, premsa, diners, escola, música, sanitat, llengua, Internet, policia, polítics i esportistes, i així, finalment, seran nostres.
Segur que em deixo coses però molt desencaminat no dec anar...

dissabte, 16 de setembre del 2017

Per dignitat


Per més informació, clica aquí.

dijous, 14 de setembre del 2017

Estic il.lusionat...


Estic il.lusionat. Molt il.lusionat. Il.lusionat perquè sento al president del meu país i em fa sentir esperançat. Perquè sembla assenyat i decidit.
Estic il.lusionat perquè hi ha una colla de polítics que sembla que van a una.
Estic il.lusionat perquè malgrat totes les traves d'un Estat que ens menysté la gent es mobilitza. És mou.
Estic il.lusionat perquè líders europeus i dels Estats Units comencen a dir que acceptaran el resultat d'un referèndum aquí.
Estic il.lusionat perquè el contrincant, tot i ser fort, tot i ser dur i tenir tots els tribunals a favor seu, em sembla que se sent desorientat, segueix amb pràctiques d'èpoques franquistes que els retraten arreu del món i no saben com aturar el tsunami democràtic que els ve a sobre. I fan el ridícul.
Estic il.lusionat perquè quan sento els líders dels partits contraris a la independència o fins i tot al referèndum, no només no tenen arguments per defensar el no, sinó que mostren un nivell intel.lectual, democràtic, estratègic i humà molt baix i això tard o d'hora els anirà a la contra.
Estic il.lusionat perquè la Guàrdia Civil va perduda, fa el passerell i semblen i tothom ho percep que són uns titelles d'un govern corrupte i ruc. Perden el temps perseguint fotocopiadores quan avui en dia la tecnologia va molt més enllà.
Estic il.lusionat perquè molts advocats, a través de l'associació Drets, s'ofereixen per a defensar aquells que siguin atacats.
Estic il.lusionat perquè més de set-cents alcaldes i entre ells el de Barcelona, facilitaran el referèndum, posant-se al costat del poble, malgrat les pressions, atacs i coaccions que reben.
Estic il.lusionat en veure que la defensa de l'Estat la fa un tal Millo, entre d'altres, que ha pidolat càrrecs a tots els partits i per tant denota una manca de compromís i criteri èpica.
Estic il.lusionat perquè veig el país il.lusionat, content i decidit, molt madur i segur d'ell mateix, malgrat els atacs, els insults, les mentides, les manipulacions, les coaccions i les vexacions que rep per totes bandes, dels que sabem que ens atacaran sempre i dels que se suposa que haurien de defensar un estat de dret i democràtic.
Per tot això estic il.lusionat i crec que a més de votar, guanyarà el sí. Per dignitat, coherència i sobretot per necessitat.


dimecres, 13 de setembre del 2017

Estic emprenyat


M'emprenya. M'emprenya que amenacin a l'Anna Gabriel i que la Inés Arrimadas, malgrat la solidaritat que va trobar en aquesta, ella justifiqui els atacs a la cupaire.
M'emprenya que es persegueixi gent que senzillament imprimeix un full, que potser ni s'usarà pel sol fet d'espantar a tothom.
M'emprenya que l'alcalde del meu poble, amb qui tampoc hi tinc massa afinitat política, el citin a declarar per dir que permetrà que poguem votar. Que poguem opinar. Aquí me'l faig meu!
M'emprenya que tricornis verdosos entrin a una empresa per desconnectar una pàgina web que informa d'un procés polític mentre estem en alerta terrorista i feixistes de la Falange, per exemple, tenen la seva pàgina activa vomitant odi, bilis i ignorància.
M'emprenya veure com mitjans de comunicació manipulen la veritat sense cap tipus de vergonya i a sobre en fan bandera.
M'emprenya que polítics d'aquest país, quan veuen que no se'n surten al parlament perquè la gent no els ha votat, boicotegin la voluntat de la majoria de manera xavacana i barroera, amb mala educació, prepotència i mal gust i en cas de necessitat, recorren a un tribunal escollit pels partits estatals per imposar la seva voluntat.
M'emprenya que personatges mediàtics s'excitin davant de greuges determinats però que a vegades, quan qui pateix el greuge és de pensament diferent, només per pensar diferent, callin i no facin soroll.
M'emprenya viure en un Estat on els polítics són capaços de canviar una llei en vint-i-quatre hores per pagar el deute però no per deixar expressar-se a la gent.
M'emprenya que el Partit Popular, que té la sort de que els testimonis que podrien parlar de la seva corrupció morin, es cremin arxius de jutjats o desapareguin ordinadors, parli de democràcia i de llei.
M'emprenya que feixistes o els seus deixebles, aferrats a l'antic règim, ens parlin de democràcia quan ells mai l'han volgut ni l'han defensat si aquesta no els ha anat a favor. Quants morts hi ha a les cunetes!
M'emprenya que en ple segle XXI, encara hi hagi qui defensi la presència d'un rei. D'un personatge inútil, absurd i car, mantenint una institució retrògrada però canviant allò que li plagui al monarca.
M'emprenya que em vulguin espantar, dient que si em demanen d'anar a una taula electoral, em processaran.
M'emprenya que els meus fills visquin en un Estat tan mancat de democràcia i que a sobre, gent d'esquerres se'n desentengui perquè no és la seva lluita, com si la lluita de la llibertat d'expressió, no fos una lluita comuna per a tots aquells que estimen la llibertat en general.
M'emprenya que m'amenacin per expressar allò que penso. Allò que sento i expresso amb respecte. Amb tranquil.litat, sense alçar la veu, sense imposar.
M'emprenya tant, que per poc que pugui votaré i em mantindré ferm, donant suport en tot allò que pugui, perquè si ara claudiquem, les retallades a les llibertats augmentaran.

dilluns, 11 de setembre del 2017

Diada de l'onze de setembre


Un altre any a la mani de l'onze. De fet diria que només he deixat d'anar a Barcelona quan vivia a la Catalunya Nord i treballava o bé quan el guió requeria que féssim no sé quines històries fora de Barcelona, tipus via catalana o repartits pel territori, nosaltres  a Berga i allà anava. La resta a la capital..
Al principi hi havia poca gent. Recordo pocs milers de manifestants i molts alderulls al carrer, però poc a poc, la cosa ha anat canviant. És cert allò que diuen, que és un moviment de baix a dalt. De la gent als polítics. Dels néts als avis. Perquè els darrers anys, la gent que s'ha manifestat ha esdevingut més plural, més diversa, de totes les edats i tots amb somriures.


Avui, a Barcelona, de nou una barreja de gent fantàstica. D'edat, d'origen... I de nou hi ha hagut moments emocionants.
El primer, el minut de silenci pels atemptats. Un silenci sepulcral. De cop, el girigall que se sentia, ha desaparegut i enmig del so de les banderes onejant pel vent que feia i l'anar i venir d'helicòpters, un silenci respectuós. Compungit. Fort. Més fort que qualsevol crit, que qualsevol clam.
Passat el minut, un esclat d'aplaudiments i al cap de res, els Segadors. Eixordadors. Punyents. Un cant de llibertat. Moments de pell de gallina.
Pocs països s'inscriuen per anar a una manifestació. Menys compren samarretes o altres accessoris. I encara menys, obeeixen les indicacions com el poble català si l'objectiu ho requereix.
Veient tot això, no sé quan trigarem, però tinc clar que tard o d'hora serem independents. Per tossuts. Per francament tossuts i ens ho haurem guanyat a pols.

Per veure més fotos cliqueu aquí.

dissabte, 9 de setembre del 2017