dimarts, 13 de febrer de 2018

Una bona nevada


Hi ha dies que cal deixar-se anar. Que cal deixar de banda tot allò que es tenia previst i davant d'un fet nou, actuar diferentment.
Avui, tot i tenir moltes coses previstes, rua inclosa, la neu ens ha fet canviar de plans. Un fet tan singular a les nostres contrades, no pot deixar-se passar i quan hem arribat a l'escola i hem vist que tot l'entorn era blanc, una realitat s'ha imposat. Avui calia tocar neu. Jugar amb la neu. Sortir, experimentar, caure, córrer, patinar, mullar-nos, en definitiva gaudir i aprofitar aquest bé de la natura.
Per tant, només arribar ja hem sortit. Primer a tocar la neu que hi havia al voltant de l'escola, després a fer unes baixades amb uns trineus i més tard a passejar. A trepitjar neu, a sentir-la, a gaudir del seu silenci, de la seva textura, del seu tacte.
Hem passat el matí jugant amb la neu, experimentant, provant, gaudint i quan ja semblava que en teníem prou, hem tornat a l'escola, a escalfar-nos. A parlar del que hem fet i del que hem sentit.
Avui, hem gaudit del dia improvisant. Aprofitant el que ens ofereix l'entorn sense cap altre condicionant que la nostra imaginació, la il.lusió de la neu fresca i el desig d'experimentar.
A alguns els ha encantat. A d'altres la seva fredor no els ha agradat. Però tots hem pogut viure un dia de neu a pler.