No entenc pas res i com deia aquell, sóc pas mestre jo, o sí, però d'entendre, res de res. Perquè els discursos abrandats, les presons mai seran prou per a tots i la història ens jutjarà que deien, ha deixat pas al tactisme ancestral. De nou comencem a fer càlculs i a comptar, tot preparant una tàctica en previsió del que farà l'altre, però l'altre, farà tot allò inimaginable per anorrear-nos. I ho sabíem. Van matar milers de persones en una guerra i mai han demanat perdó ni buscat els morts de les cunetes. Per tant, la sorpresa és sorprenent en si perquè no hauria de sorprendre el que ha passat.
Fer el pas i posar-se al davant hauria de ser a consciència, sabedors que els caps visibles durant un temps deixaran de ser prioritats quan la tàctica ho requereixi. Ara bé, seguim allà, confonent la lluita a curt termini per la lluita a llarg plaç, canviant l'objectiu de tots per una restitució que, si no s'hagués començat res no caldria, però de fet es va començar per anar més enllà i no més enrere. Vull dir que les energies haurien de destinar-se totes construir a la República i res més. La resta, després.
Un altre aspecte que em sorprèn és que si bé ens sabem sobirans, actuem com a súbdits i si bé temporalment podem patir una repressió ferotge, injusta i despiatada a nivell individual, a nivell col.lectiu som prous per poder aguantar el cop i avançar, perquè si reculem o mostrem feblesa, tots els mecanismes que estan en mans del govern central i que usa barroerament i de manera partidista, acabaran enfonsant-nos. Sabem que mai deixarà al poble català decidir, malgrat siguem una majoria que volem la independència o per això i per tant, si ens creiem l'objectiu, hem d'actuar com a éssers lliures i desobeir. Actuar amb plena sobirania. Mostrar-nos amos del nostre destí i ignorar certs requeriments de personatges manipulats per un govern de moral qüestionable o sermons de rèmores del passat que viuen a cos de rei sense fer res i instruint-nos sobre una realitat social que desconeixen.
Si som sobirans hem d'actuar com a tal i fins que no ho fem, ningú ens creurà i per tant seguirem sent un afer intern i lluitant per no desaparèixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada