Aquest matí hem sortit del capdamunt de les pistes d'esquí d'Ordino, on surt un corriol que va flanquejant la muntanya i s'enfila cap als estanys de Tristaina, direcció al pic de Tristaina. Feia un dia fresc, a la nit hem baixat dels 5º, i un xic de boires anaven traient el cap sobre els cims. Poca cosa. Més endavant han anat escampant-se, tot i que era un anar i venir.
Hem arribat fins a l'estany Primer. Després hem anat seguint les marques grogues que volten tots els llacs. Tot seguit hem anat al llac del Mig i després, fins al de Més amunt. És un sender molt fressat. Hi passa molta gent i és un camí clar que puja suaument. De fet, està tot tan fressat i marcat que a vegades tens por de no acabar tornant d'on vens.
Un cop al llac de Més amunt ja hem enfilat cap al cim. És un corriol que puja de dret cap al cim, obrint-se pas entre l'herba, fins que va a parar a les roques. A partir d'aquí hem anat grimpant sense cap dificultat, gaudint de les vistes, quan la boira se n'anava i abrigant-nos perquè amb el sol tapat feia fred.
Així doncs, hem arribat al pic de Tristaina (2.878 m) sense cap complicació. Un cop a dalt s'ha destapat un xic i hem pogut veure el refugi de l'Estany Forcat, la Font Blanca i fins i tot l'aparcament d'Ordino. Aquest cim té molt bones vistes.
De tornada hem pres el corriol que ressegueix el circ de Tristaina. D'aquesta manera hem anat desgrimpant sempre veient l'estany de Més amunt, fins que hem arribat al coll. Allà hem pres el corriol que tornava al pal que ens indicava la pujada al cim.
Aquest cop, però, en comptes de tornar a resseguir tots els llacs, els hem esquivat flanquejant el pic d'Arbella fins a l'estany Primer.
Ha estat una sortida genial. Pràcticament no ens hem trobat a ningú, només a ran de llacs, però un cop ens hem enfilat, hem tingut la muntanya per nosaltres sols i l'hem gaudit.
