Pic de Pedrons ( 2.677 m. )

 Avui hem anat a fer el pic de Pedrons ( 2.677 m. ). 

Hem deixat el cotxe entre el Coll de Pimorent i la frontera amb Andorra, a un espai que hi ha per aparcar i des d'allà ja hem enfilat cap al cim.

La pujada és força suau tota l'estona, sostinguda i suau fins al darrer tram, on s'enfila un xic. Les vistes són genials. 

Després, gairebé a dalt hem deixat els esquís i hem enfilat cap a la cresta. És una cresta curta i divertida. La puges en diagonal i un cop a dalt, has d'anar crestejant per assolir el cim. És curta, potser uns 50 metres, i des d'allà veus a una banda el Pas de la Casa i de l'altra la vall que baixa arran del Pic de la Mina. 

Al cim vèiem des de l'Aneto i la Pica traient el cap, al Canigó, el Carlit. Una panoràmica de gairebé 360º esplèndida. 

Fet el cim hem baixat esquiant, amb una neu fantàstica. Uns 10 cm de neu pols sobre una capa de neu dura. Un regal d'esquiada, ben gustós.

Pic Peric ( 2.690 m. )

 

Avui hem anat amb la Montse cap a Formigueres.

Hem aparcat al pàrquing de les pistes d'esquí i hem pres dos telecadires per arribar fins a la cota 2.300 m.

Allà hem seguit traça cap al refugi de Camporrells. Hi ha força pujades i baixades, i ens hem ghagut de treure i posar unes quantes vegades les pells de foca. El refugi estava ben colgat de neu, si més no la cara nord, la sud estava més neta per deixar pas a la gent que hi anés.

Des del refugi hem enfilat cap a la pala del Peric ( 2.690 m. ), fent abans un flanqueig un xic empipador, per neu glaçada, on hem vist a més d'un relliscar i caure un xic. 

La pala l'hem fet bé fins al cim, això sí, quan ja no quedàvem arrecerats, bufava força vent.

Al cim hi havia força gent, però gairebé tots fèiem un parell de fotos, ens equipàvem per la baixada i cap avall.

Hem desfet el camí per tornar a les pistes, per on després hem baixat.

Avui ha estat una sortida ben bonica, tot i que després d'haver passat el COVID, he esbufegat un xic més que de costum.