Creant confiança amb les famílies des del primer dia

Aquest mes de febrer ha sortit a la revista GUIX un article que hem escrit a tres mans des de l'escola de Calders. En ell intentem explicar allò que anem fent per tal d'anar aconseguint la confiança de les famílies i la seva participació. 

Fins ara sempre que m'havien publicat un article feia referència a activitats que havia fet, activitats d'aprenentatge amb infants, en canvi, en aquest, hi ha una part de reflexió, on amb les mestres proposem actuacions per fer de l'escola un indret democràtic i participatiu.  

A més de la part de reflexió, també fem un buidat d'algunes de les actuacions que duem a terme. És d'aquells articles que costen, perquè com a mestre sempre et sents més segur en el terreny que domines, que és la pràctica diària amb els infants, mentre que en aquest cas, es barreja allò que fem, allò que pensem i allò que desitgem.

Pic de Tarbésou ( 2.364 m. )

Aquest matí hem anat amb la Gise a fer el pic de Tarbésou ( 2.364 m. ). Si bé a la Cerdanya tot està força pelat, en aquest racó de l'Arièja, a tocar d'Ax les Thermes, hi ha força neu. A més, un cop entres a la vall, entres en un paisatge força alpí. Tens sensació d'alta muntanya.

Hem sortit des de l'estació d'esquí d'Ascou Palhières, a uns 1.670 m., pujant pel lateral de la pista. Aquí està permès fer-les servir, només et demanen que pugis arrambat a l'esquerra. 

Hem pujat fins el coll de Palhières i allà ja hem deixat les pistes. Aleshores hem anat remuntant, sobre una neu fantàstica i sense gent enlloc, cap al cim. 

Feia un dia molt assolellat i hi havia força neu. A dalt del cim però, pel vent, es veia pelat a trossos, així doncs, he decidit treure'm els esquís i acabar de pujar amb els grampons. 

Des del cim hi ha unes vistes fantàstiques, des del Canigó fins a tot Andorra i més enllà puntes altes i escarpades que sense el Marc a prop em costa de posar nom.

Després de fer quatre fotos hem anat baixant. Una baixada divertida i franca fins el coll, on m'he calçat els esquís i he gaudit de la pala que baixa directe del cim. Una pala un xic dreta i amb una neu boníssima. Ara bé, he fet un xic de flanqueig per no perdre massa alçada i després haver de remuntar, fins que ja he trobat les pistes i he acabat de baixar per aquestes tot gaudint de la fantàstica neu d'aquest indret.  

Ha estat una bona descoberta aquest cim. Si bé està un xic lluny, és molt bonic i hi ha més possibilitats per fer amb esquís de muntanya, des d'anar als llacs a d'altres cims a tocar d'aquest. Segur que hi tornaré.

Pic de Pedrons ( 2.715 m. )

 

Avui hem anat amb la Gise a fer el Pedrons. Hem aparcat al fons de la vall, on la carretera que puja a Andorra deixa un petit espai on es veuen els tancats per les vaques, més avall d'on sempre vaig i hi ha poc aparcament. 

Feia un dia lluminós, fred, però amb un sol que lluïa. 

A les 10 ja tenia calçats els esquís i la Gise les raquetes. Hem començat a enfilar seguint la traça. La neu era pols, uns 10 centímetres de pols sobre una capa dura. Ideal per a esquiar o raquetejar.

Hem pujat a bon ritme, anant a buscar el llom del Pedrons i hem deixat els esquís a sota la cresta, després del fals cim. 

Aquest cop hem fet tota la cresta de punta a punta. Hem anar a un extrem, on hi ha una corda fixe i hem començat a pujar per un terreny mixta, pedra i neu. Ara bé, tot i que hi havia algun tram gelat, la major part estava en bones condicions i hem pujat prou bé ajudats pel piolet. És una cresta bonica, amb algun tram aeri però sense dificultats.

Al cim hem fet les quatre fotos de rigor, contents perquè les vistes eren esplèndides i hem esmorzat. 

Després hem desfet camí tot cercant les pales que es veien millor per baixar.