Grafiters amb poca traça

Si volteu pel Bages i el Moianès, potser també eix Llobregat amunt, trobareu uns grafitis que es repeteixen arreu. Són un mot. Segurament l'autor en sap el motiu, però no passen desapercebuts pels demés tot i que és difícil entendre el perquè. A moltes parets isolades, ponts allunyats, murs aïllats els trobareu. Són quatre lletres. En majúscules, això sí, un xic arrodonides i dobles.
Durant temps s'ha discutit si el fet de fer grafitis és art. Cal reconèixer que hi ha dibuixos que són impactants o fins i tot textos amb ocurrència, com el Grillart, o alguns murals reivindicatius ben aconseguits, però alguns d'aquests, com el del tal Ynda, no em semblen més que una oda al seu narcissisme, ja que són com pixades de gos però visibles. Marcant territori. D'altra banda són molt cobardes. La majoria estan en llocs allunyats i de fàcil accés. Per tant, tampoc corre riscos al fer les pintades. Si fos un investigador policial, per les pintades, podria determinar que l'autor podria ser qualsevol infant d'entre P5 i primer, que descobreixen l'escriptura i usen les lletres de pal, tot jugant amb les formes. D'altra banda que l'autor necessita reconeixement, perquè en fa moltes, però alhora és poruc, ja que a més de no poder relacionar "l'obra" amb l'artista, les fa en llocs de fàcil accés i gens controlats.
Podríeu dir i tu què n'has de fer, però les pintades les fa en llocs públics i més que millorar l'espai, en general el degrada, perquè no tenen altre valor que la repetició monòtona i poc ocurrent i aquest espai també és meu. I compte, no confonguem bretolades narcissistes i mancades de qualitat amb qualsevol tipus de reivindicació artística o social, com la pintada feta al mirador de Calders, que també és un lloc de fàcil accés, gens vigilat i sense altra mèrit que demostrar que se sap escriure.

Pitjor, en reciclatge, difícil de fer...

Fa uns mesos vaig escriure sobre la davallada en el reciclatge a Calders. Preocupant.
Avui, aprofitant que he anat a córrer pel poble, he anat mirant com estaven distribuïts els contenidors. La conclusió, que no hi ha un criteri únic. Al contrari, aquests es disposen de manera capriciosa i confusa i m'explico.

Pel que fa al casc urbà, hi ha ben definits alguns punts de recollida selectiva, ara bé, es dóna la paradoxa que en alguns no hi ha de tot i d'altres, potser per satisfer algun comerç, estan duplicats a pocs metres de distància. D'altra banda, sense massa saber perquè, a tocar d'alguns contenidors de rebuig, hi ha contenidors d'orgànic, però no sempre, sense seguir un criteri lògic. Cal recordar que la fracció orgànica és el que pesa més i per tant, el que penalitza més si va al rebuig, per tant, ja està bé que n'hi hagi, però potser més.
Si ens centrem a la Guàrdia, aleshores els ploms se'ns poden fondre. Hi ha un bé de Déu de contenidors a les entrades d'aquesta i un parell més de punts de recollida selectiva enmig dels dos carrers principals, ara bé, un d'aquests es troba en una zona sense cases al voltant i l'altre amb pocs habitatges a tocar. Això sí, està a tocar del restaurant. Pel que fa als d'orgànic, ni rastre d'aquests fora dels punts de recollida generals.
Per tant, si Calders ha passat a ser un dels pobles que menys recicla de la comarca, és perquè s'ha d'estar molt conscienciat per reciclar. Fixeu-vos que a la Guàrdia, a pocs metres gairebé totes les cases tenen contenidors de rebuig, un o fins i tot dos, mentre que per anar a reciclar, en molts casos, han de caminar un bon tros.
D'altra banda, pels que no estan conscienciats, no se'ls posen traves, és a dir, no s'eliminen contenidors de rebuig i per tant no es veuen obligats a anar als punts de reciclatge i a més, tampoc es fan campanyes ni tan sols hi ha el caramel de rebaixes a la taxa si es recicla. Així doncs, com deia, si es recicla a Calders, és que s'és parent del capità Enciam.
Si fos jo, el primer que faria seria repartir els deu o dotze contenidors d'orgànic que hi ha fora del magatzem municipal, abans no es facin malbé, per la Guàrdia i d'aquesta manera, potser incentivaríem el reciclatge.
Està clar que els que recullen el reciclatge, els del Consorci, prefereixen que hi hagi menys punts per on passar, perquè d'aquesta manera el camió fa menys voltes i si el rebuig augmenta, a ells tan els fa, ja cobraran la penalització del que va a l'abocador. Però des de l'ajuntament cal posicionar-se fermament.
Una altra mesura seria, com ja he dit, eliminar certs contenidors de rebuig. En molts casos estan a tocar de punts de recollida selectiva i per tant, no afavoreixen el reciclatge.
Un altre aspecte seria fer campanyes a favor del reciclatge, així com estudiar la possibilitat de congelar, per exemple, la taxa, si es recicla. Ara bé, la mare dels ous, seria fer el reciclatge porta a porta i així, tots, en sortiríem beneficiats.

Calders suspèn en polítiques de reciclatge.

Això del reciclatge em preocupa. És quelcom que em porta de corcoll. Bàsicament perquè crec que si les coses es fan bé, s'expliquen bé i es donen les facilitats necessàries, aleshores tothom veu la virtut de reciclar i tots ens en beneficiem.
És lògic que si anem amb grans discursos mediambientals aquests no arribin a tothom. Parlar de l'escalfament global, de l'augment de deixalles i la manca d'espai per llençar-les, només colpeix a aquells que ja estan conscienciats i per tant, segurament ja reciclen. En canvi però, si toquem a la butxaca, sense apujar la taxa argumentant el gran esforç de reciclatge que es fa i a sobre es potencia amb campanyes, aleshores l'augment d'aquest és exponencial i tots en sortim beneficiats.
Durant anys a Calders s'ha potenciat el reciclatge. Es varen fer campanyes on es donaren compostadors, recollidors d'olis, adhesius per a les bústies per evitar la publicitat comercial, plantes amb compost, tres bosses diferents per separar els residus o bé un contenidor per la fracció orgànica i això, a la llarga, va fer que tothom s'hi impliqués. La despesa emprada per això era mínima comparada amb el benefici obtingut.  Només calia cercar, demanar i fer paperassa per aconseguir ajuts de la Diputació o qui fos, i malgrat la feina que representava pel regidor de Medi Ambient, els resultats gratificants ho compensaven.
Ara bé, des de la darrera legislatura, quan es va començar a ignorar la tasca feta, vivint dels rèdits obtinguts, posant contenidors a discreció o bé eliminant-ne alguns de tan necessaris com el d'envasos de la plaça -per allò de not in my back yard, no al meu pati- on es fan molts residus, l'augment de matèria de rebuig s'ha incrementat alarmantment.
Les polítiques que s'han fet en aquest sentit han estat, o bé nul·les o bé contràries i per tant, si fem un històric de reciclatge, veurem que estem en uns nivells molt inferiors a les dades del 2005 i per descomptat per sota de la mitjana catalana.
Durant un  temps es va estudiar la possibilitat de fer la recollida porta a porta. Es va fer un estudi i s'estava a punt per a implantar-ho. Ara bé, aquells estudis, a dia d'avui resten a un calaix, ja sigui per poc interès polític o per desinterès en la matèria.

És cert que reciclar requereix d'un esforç, que d'altra banda si no es veu compensat d'alguna manera per l'usuari, és difícil de fer. Per això, és important que el regidor que s'ocupi d'aquesta tasca hi estigui molt a sobre i s'ho cregui, perquè en aquest cas, sí que els petits canvis són poderosos. A Calders però, des de fa anys, no hi ha hagut cap canvi ni cap actuació en aquest sentit. Estem hivernant.